Abans de l’estiu es va iniciar el procés per tipificar l’ecocidi al Codi penal espanyol. La intenció és castigar judicialment aquelles empreses o institucions que provoquen danys massius al planeta i establir que la natura i els ecosistemes són subjectes de drets. Gisela Torrents, ambientòloga i tècnica de justícia climàtica i drets ambientals a l’Observatori DESC, explica l’entrellat d’aquesta iniciativa pionera a la Unió Europea.
Treballem per la defensa dels drets socials, econòmics, culturals i ambientals, en el nostre cas a Barcelona, Catalunya i Europa. Hi ha una part de recerca -per exemple, mirem que la transició ecològica es produeixi de manera justa per a tothom- i una part d’incidència política, que és on s’emmarca el projecte de l’ecocidi i on treballem perquè es puguin canviar coses a escala legislativa. Com a Àrea de justícia climàtica i drets ambientals, assistim a les negociacions de canvi climàtic de les Nacions Unides i, per evitar que el llenguatge que transcendeixi sigui difícil d’entendre, el descodifiquem perquè arribi al màxim de població.
El terme va utilitzar-lo per primer cop el Primer ministre de Suècia el 1972, però no va plantejar-se com a proposta jurídica fins al 2021. L’ecocidi seria qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat amb el coneixement que existeix una possibilitat gran que causarà danys al medi ambient de manera extensa i duradora. És l’equivalent al genocidi per l’assassinat: tenim unes lleis que protegeixen penalment qui és víctima, però quan el dany és més greu i extens parlem de genocidi. Doncs passa igual amb l’ecocidi, de manera que si el dany ambiental és extens i durador, hauria de ser considerat un crim. Es vol sumar l’ecocidi als quatre altres crims internacionals del TPI: genocidi, crims d’agressió, contra la humanitat i crims de guerra.
Quan es crea el crim del genocidi o de guerra és perquè, internacionalment, ens trobem en la disjuntiva de decidir què és moral a escala internacional i què no. Això passa després de moltes massacres. Doncs bé: respecte als ecocidis, que a Àfrica o Llatinoamèrica n’hi ha forces, a l’Estat espanyol els danys ambientals ens obliguen a discutir si mereixen ser tipificats així. Serien, per exemples, els desastres ocorreguts a les mines de Sallent, l’abocador de Vacamorta, el Prestige, al parc de Doñana i del Mar Menor o el cas Castor... De moment, si no hi ha llei, el que mana sobre aquests episodis és el mercat i la impunitat corporativa.
S’han d’acabar de definir, perquè qualsevol dany no es pot tipificar en aquesta categoria. Hauria de complir amb els paràmetres de ser arbitrari, temerari pel medi ambient, greu, extens, notori i durador. I, en terme de subjecte de drets, s’encavalcaria amb l’auge els drets de la natura, que no ha de ser catalogada com a objecte de drets, sinó com a subjecte.
Els acords de les COP són vinculants, però necessiten implementacions robustes, també en l’àmbit penal. La tipificació de l’ecocidi posaria un dels punts penals que falta, ja que protegiria la vida de les persones, del planeta i dels ecosistemes, alhora que desincentivaria conductes ecocistes, deixaria menys marge a les empreses per actuar col volguessin i establiria responsabilitats penals i rendició de comptes. En cas que s’inclogués en l’Estatut de Roma, els països que l’han ratificat haurien de tornar a fer-ho i tindrien un any per incloure’l al seu respectiu codi penal. Calculem en cent els que ho farien, dels quals uns 40 ja estan en aquest procés.
Per superar la crisi ecològica hi ha tres potes d’acció: què fas a casa teva, què fas amb la teva comunitat i què es fa a escala política. A escala individual, es pot votar a partits que promoguin un pla just de transició ecològica, però també avançar cap a comunitats energètiques, apostar pel consum local i de temporada -sempre proposo alimentació vegana perquè és la que menys impacte té sobre el medi- o lluitar per tenir carrils bici, per exemple. Després, si volem incloure l’ecocidi al Codi penal estatal, podem informar-nos a ‘Stop Ecocide’ i firmar el nostre manifest (prouecocidis.cat).
En el cas català, la CUP va redactar el primer text, al qual ens hem adherit la Xarxa per la Justícia Climàtica, Stop Ecocidio i Setem. I ara s’ha obert un període de compareixences que donarà peu a una votació per veure si enviem una proposta de modificació de llei al Congrés dels Diputats. Si s’envia, s’haurà de fer una campanya perquè s’aprovi a escala estatal i s’incorpori l’ecocidi en el Codi penal. Un fet que, en cas de produir-se, convertiria l’Estat espanyol en pioner a la Unió Europea a l’hora de fer el pas i donar suport a incloure el crim a l’Estatut de Roma. De moment, ERC, Comuns i el PSC s’hi han mostrat a favor, mentre que PP, Vox o Ciutadans tenen algunes reticències. Per tant, creiem que serà un procés llarg.
El Tribunal Penal Internacional es reuneix un cop l’any, i és allà on s’hauria de fer una proposta per tipificar com a crim l’ecocidi. Països com Vanuatu o les Maldives tenen interès a fer la proposta, però necessitarien el suport de diferents països per dur-la endavant. Si aconseguim incloure-la en l’àmbit espanyol, ens podríem posicionar a favor d’aquest procés.
