
L’apagada general que va tenir lloc el passat 28 d’abril i que va afectar tot l’Estat espanyol i part de Portugal, ha generat incertesa i nombrosos interrogants. Tot i que encara s’estan aclarint les causes exactes del col·lapse, volem compartir algunes reflexions que ens semblen importants, especialment des de la mirada de les comunitats energètiques locals (CEL).
En primer lloc, cal tenir present que l’energia és un sector estratègic a escala mundial, travessat per interessos econòmics i geopolítics molt poderosos. En aquest context, no és estrany que s’intenti qüestionar la viabilitat de les energies renovables, especialment ara que l’Estat espanyol ha anunciat el desmantellament progressiu de les centrals nuclears. Així i tot, el que es va viure amb l’apagada general posa en evidència altres dèficits estructurals del sistema elèctric actual.
L’apagada no es pot atribuir únicament a una font concreta de generació, sinó a una manca de mecanismes de seguretat i tallafocs que haurien d’haver evitat un efecte dominó d’aquesta magnitud. Davant d’una incidència puntual, el sistema hauria d’haver estat capaç d’aïllar el problema i contenir-lo localment. En canvi, sembla que l’actual model no fou capaç de sostenir una fallida en cadena que va col·lapsar tot el sistema. Caldria, per tant, disposar de sistemes de mesura i control del balanç consum-producció més actualitzats.
Aquests fets també ens reafirmen en la necessitat de caminar cap a un model de generació i distribució més descentralitzat, eficient i democràtic, la qual cosa L’eficàcia passa per repensar el sistema, des de la generació d’energia distribuïda al consum responsable. I, en aquest sentit, les comunitats energètiques locals (CEL) són una peça clau. Potser no com a solució màgica i immediata a les caigudes del sistema elèctric, però sí com una aposta estratègica de futur.
Es requereixen inversions, actualitzar el sistema i innovant-lo, i això vol dir el desenvolupament en àmbits com l’emmagatzematge (actualment amb les limitacions com les bateries de liti, plom o arsenurs), la diversificació de fonts (no només solar, també eòlica, hidràulica, geotèrmica, amb biomassa, etc., i segons l’entorn) i, sobretot, la implicació de la ciutadania en un model col·laboratiu i sostenible.
Des de la nostra organització, CoopGeeni, reafirmem el nostre compromís amb la creació de comunitats energètiques locals. Creiem que és una via necessària per construir un model energètic més resilient, just i respectuós amb el planeta, d’aquí que volem contribuir activament a un canvi estructural en la manera com generem i consumim energia, sense comprometre el futur de les generacions vinents.
* Alexandre Ramon és enginyer electrònic, president de la cooperativa GEENI