Back to top

Peder Bang: “Si permets que la gent desenvolupi la comunitat, funcionarà bé”

Marta Roca
19 nov. 2020

L’Acadèmia d’Energia de Samsø ha esdevingut un dels punts de trobada més importants del món pel que fa al desenvolupament en estalvi i transició energètica. Peder Bang, president de la institució, analitza com aquesta illa danesa és la primera a autobastir-se únicament amb energia renovable. 

Samsø és la primera illa que s’autoabasteix 100% amb energia renovable. Quin rol hi juga l’Acadèmia d’Energia per mantenir aquest model?

Tot va començar el 1997, quan el Ministeri d’Energia va incentivar a entitats i administracions locals a presentar un pla per assolir l’autosuficiència energètica amb energies renovables. Samsø va guanyar el concurs i al cap de vuit anys ja havíem completat la transició. Allò va donar peu a la creació de l’Acadèmia d’Energia el 2006, la qual contribuït a implicar els ciutadans locals, implementar nous projectes i poder incidir en el desenvolupament de polítiques estatals i europees.

Com vau implicar a la comunitat?

Pot semblar una broma, però van convidar-la a esmorzar. En aquest ambient distès, va escoltar la nostra proposta, formular els dubtes a alcaldes i experts i sentir-se part activa del debat. Això demostra que, si permets que la gent desenvolupi la comunitat per si sola, mentre l’Estat es limita a donar suport financer i elaborar lleis adequades que acompanyi el procés, funcionarà bé.

D’on vau treure el fons per encarrilar el projecte?

Vam sol·licitar-ne al govern de l'estat i la Unió Europea, amb el qual vam instal·lar 11 aerogeneradors terrestres, 10 aerogeneradors marítims i tres centrals de calefacció urbana amb un cost de 30,1 milions d’euros. Després s’hi van afegir 2,93 milions provinents dels diferents programes de desenvolupament econòmic al país i els 27 milions aportats per a la població.

La inversió va ser prou important, doncs?

Sí, i això posa en relleu que, davant de projectes d’aquesta magnitud, la gent s’involucra quan observa que valen la pena. I aquest ha estat el cas: amb l’aval de diversos estudis, la gent s’ha adonat que fer servir energies renovables en lloc de petroli i gas és més eficient i significa un pas endavant en termes de benestar i qualitat de vida.

En aquella època, Samsø no passava pel seu millor moment...

Exacte, l’escorxador de l’illa havia tancat i l’economia depenia únicament del turisme i l’agricultura, cosa que impedia els petits empresaris ser competitius a causa de l’elevat cost de l’electricitat i la calefacció que pagaven, ja que importar energia a través d’oleoductes marins era molt car. A poc a poc l’illa anava quedant-se buida, els negocis tancaven i els camperols no trobaven joves que volguessis dedicar-se al sector primari. En aquest sentit, el projecte va servir per reinventar-nos i crear 35 nous llocs de treball a temps complet per un període de deu anys. I avui en dia a l’Acadèmia rebem 4.000 visitants cada any, la majoria estudiants del programa que hem dissenyat amb diverses universitats daneses.

La participació social és la millor manera d’aconseguir territoris 100% autoabastits?

Sí, tot i que avui no només parlem d’energies renovables; també cal considerar altres qüestions com la sostenibilitat, les emissions de CO2, la biodiversitat o l’economia circular, atès que si la tecnologia ha avançat, també costa molt més fer el salt a l’energia verda.

S’han de construir plantes d’energia més grans?

És inevitable que les empreses fortes s’interessin en el sector, de manera que hem d’evitar que les petites comunitats no quedin al marge. I això demana que les companyies no ho decideixin tot, sinó que tinguem capacitat de determinar les condicions de la seva inversió. Per exemple: podríem autoritzar-los a construir una planta d’energia a canvi que constituïssin un fons que ajudés a desenvolupar la comunitat.

Quina és la diferència entre rebre energia neta de grans empreses que rebre’n dels mateixos consumidors?

Sobretot que en una empresa del consumidor, la inversió i els diners es queden en l’economia local o regional, amb la consegüent millora de les oportunitats laborals i una capacitat d’autodeterminació més alta.

Samsø té 3.700 habitants. La mida de l’illa ha estat decisiu per fer efectiva la transició energètica?

Hi ha afavorit, perquè és molt més fàcil parlar amb tothom i convèncer una comunitat petita, per bé que trobar ajuda financera resulta més complicitat. En qualsevol cas l’important és començar a petita escala, sigui des d’un bloc de pisos o un carrer, elaborar un bon pla de comunicació i centrar-te en un sol tema. Perquè si vols abraçar moltes qüestions -economia circular, residus, emissions de CO2- no reeixiràs. Nosaltres sempre parlem del principi “pensa local, actua local, fes-ho pel global”.

L’objectiu de Samsø és prescindir d’energies fòssils a partir del 2030. Ho veieu factible?

Prescindir-ne significa que el transport o la infraestructura han de funcionar amb electricitat o biogàs, d’aquí que primer hem d’acabar amb un compte d’energia zero que eviti exportar energia renovable per compensar l’ús de combustibles fòssils. Estic convençut que, a poc a poc, ho assolirem.

Autoria: 
Marta Roca