Enginyera industrial especialitzada en fotovoltaica, Mireia Gil és sòcia fundadora d’Azimut360. Una cooperativa fundada el 2009 amb l’objectiu d’afavorir un model energètic sostenible basat en la generació distribuïda i les energies renovables. Azimut360 forma part de BATEC, el Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica.
Vam fundar el projecte tres sòcies del sector de l’energia solar fotovoltaica amb el propòsit de cobrir les necessitats energètiques de la població; i ho volíem fer tant en l’àmbit local com internacional. Som una cooperativa sense afany de lucre i especialitzada en projectes i instal·lacions, i a hores d’ara l’integrem 26 persones, de les quals vuit som sòcies. Els darrers dos anys hem duplicat el nombre de treballadores i associades.
D’entrada treballàvem a escala local i internacional, però a causa de la crisi econòmica de 2008 i les traves reguladores que es van imposar a les energies renovables, vam haver de limitar-nos a l’estranger. L’activitat ha variat segons el context, i per exemple ara estem en un moment àlgid.
Oferim serveis de consultoria tècnica i també fem instal·lacions de fotovoltaica, sigui pel consum aïllat com pel connectat a la xarxa, alhora que acompanyem la creació i gestió de comunitats energètiques, que últimament estan molt en voga.
Mirem de garantir l’accés a l’energia a països on en tenen dificultats. I ho fem a través de projectes d’electrificació rural, amb xarxes solars híbrides, i altres que electrifiquen instal·lacions educatives o relacionades amb la salut. Des del 2015 tenim una línia específica per contribuir a l’accés a la salut a través de l’energia elèctrica i l’oxigen mèdic.
És un dret bàsic, ja que sense ella l’assistència és deficitària, ja que cal garantir la cadena de fred per a la conservació de vacunes, esterilitzar els estris mèdics o tenir llum en els parts (sense electricitat es poden registrar més casos de sèpsia, per exemple). L’impacte a zones com l’Àfrica Subsahariana és evident, perquè el 60% dels centres sanitaris no tenen accés a l’energia elèctrica, i els que en tenen són poc fiables.
A més de proporcionar electricitat i oxigen mèdic, instal·lem sistemes solars que faciliten els subministraments bàsics. I després instruïm el personal mèdic en l’ús correcte de la maquinària; sempre de la mà d’una entitat local, que és qui ha identificat la necessitat i s’encarrega de la sensibilització amb l’ajuda de l’administració local. Actualment tenim projectes al nord del Marroc, on intervenim en cinc centres de salut rurals, i un diversos projectes d’electrificació a set comunitats rurals a Costa d'Ivori mitjançant micro-xarxes solars híbrides a la regió de Zanzan.
Sens dubte, i la contemplem pels usuaris i els tècnics mantenidors. Al Marroc, per exemple, hem acompanyat la creació de diverses cooperatives d’energies renovables, i la formació consistia en una part tècnica, que donàvem nosaltres, i una sobre constitució de cooperatives, en col·laboració amb els socis locals. A Gàmbia, en canvi, hem fet un projecte de formació de dones al voltant d’una instal·lació fotovoltaica, la més gran del país, en la qual ha participat una escola de dones local. És una iniciativa singular, ja que es tracta d’un àmbit força reservat als homes, de manera que hem trencat estereotips.
Crèiem que impulsar aquesta xarxa ens oferia l’oportunitat de dur a termes projectes grans i amb un enfocament holístic, atès que el món de l’energia fotovoltaica pot nodrir-se de les capacitats que aporten la resta de projectes i col·laborar-hi estretament.
Tenim una visió pràctica i alhora executiva. I és que, si bé es diu que “el paper ho aguanta tot”, per nosaltres trepitjar l’obra és molt important. A més a més, podem aplicar el nostre bagatge en microxarxes i generació distribuïda quan treballem amb les comunitats energètiques.
