El barri com a lloc de pugnes perpètues

Autors com el geògraf David Harvey (Els espais del capitalisme global) o el Henri Lefebvre (La producción del espacio) han reflexionat sobre la relació entre els espais, el seu desenvolupament (desigual) i la manera de viure’ls sota el capitalisme. El Col·lectiu de Recerca Autònoma, autor del volum Disputar i crear el barri, parteix d’un marc teòric de fons: els territoris poden estar estructurats per potenciar l’acumulació capitalista, però es converteixen en espais de pugna que diverses generacions de persones intenten redissenyar i reconquerir.

Aquesta visió es du al cas específic dels “barris” de Sants, un antic municipi que va ser absorbit per la Barcelona en creixement: el Sants de les fàbriques amb què extreure plusvàlua i de les cases barates en què allotjar els treballadors, és també el Sants dels punts de trobada populars i dels vincles comunitaris.  

Els autors del llibre repassen aquestes coexistències tenses, des d’abans de l’esclat de l’anarcosindicalisme, fins al nostre present posterior al crac financer de 2008, passant pel cicle polític del 15M o la pandèmia de la Covid-19. Hi ha pàgines dedicades als orígens dels capitals inicials i de les potències inversores que estaven en el germen de la industrialització de la zona. L’esclavisme, l’explotació imperial i l’explotació dels treballadors locals marquen l’origen del Sants fabril.

El protagonisme del llibre, però, recau en els col·lectius que treballaven per convertir el terreny de joc dibuixat pel capitalisme en una altra cosa, o en quelcom més que espais fabrils i dormitoris, durant més d’un segle. Es retrata i s’exemplifica aquest estira-i-arronsa que no s’atura, alhora que es dimensionen les resistències al cicle del capital i els intents de recuperar terreny a l’acumulació de capitals i poders quan esclaten cicles de protesta.  

L’equip d’autors, coordinat per Ivan Miró (Els vincles audaços) i Marc Dalmau (coautor, amb Mar Masip, de El moviment feminista cooperatiu), empra una prosa sòbria, però oberta a incloure elements més informals que potencien el caràcter comunicatiu de la proposta. Nascut de trobades i conferències al voltant de la memòria de les lluites locals, el llibre sona més viscut i proper quan aborda les darreres dècades, quan la recerca es fonamenta en testimonis orals i no solament en recerca bibliogràfica.

Les últimes pàgines venen a reivindicar la feina dels teixits associatius i cooperatius de la zona, però també assenyalen camins més o menys explorats, en els quals continuar aprofundint a Sants i arreu. Perquè els casos particulars, arrelats en punts concrets de la geografia, són inspiradors i poden resultar extrapolables a altres contrades, amb les adaptacions que semblin pertinents. I perquè els mapes del passat i del present també poden estimular cartografies de futurs possibles.