Encara que pugui resultar incomprensible, el receptari econòmic neoliberal ha aconseguit penetrar en moltíssimes ments, i no només perquè els seus defensors acostumen a defensar-lo com l’únic camí possible. El ‘no hi ha alternativa’ thatcherista implica una negació explícita de qualsevol alternativa, i això pot resultar asfixiant. Menys punxegut, d’aparença més benigna, és la identificació del neoliberalisme amb una mena de sentit comú que operaria en benefici d’un cert bé comú (que acostuma a alinear-se, de manera gens casual, amb els interessos de les elits).
‘El neoliberalisme i la restauració del poder de classe’, primera conferència del tríptic de ponències recollides en el llibre Espais del capitalisme global, és un agut i perspicaç repàs als fonaments del neoliberalisme. El prestigiós geògraf marxista David Harvey (Les cròniques anticapitalistes) va oferir una convincent refutació, sense necessitat de fer escarafalls retòrics, de les narratives que defensen les receptes neoliberals com una via per assolir un suposat benestar general.
L’autor dimensiona els fracassos del neoliberalisme a l’hora de materialitzar les seves promeses de distribució espontània del creixement econòmic, així com les seves limitacions per generar aquest mateix creixement (el qual, encara que s’aconseguís, continuaria tenint greus implicacions ecològiques).
El text no deixa de ser una versió més compacta i resumida de l’assaig Breve historia del neoliberalismo, el qual pot servir com a introducció. Resulta interessant que aquest veterà geògraf no solament atengués el seu Regne Unit natal, o als Estats Units on es va instal·lar dècades enrere. L’autor de Ciudades rebeldes també va abordar la realitat contemporània de les societats russa i xinesa, on les variants locals del neoliberalisme global han generat noves elits econòmiques, en lloc de restaurar el poder de grups preexistents.
La primera conferència és, probablement, la més orientada a lectors de perfils diversos. En canvi, ‘Apunts per a una teoria del desenvolupament desigual’, on Harvey posar els fonaments d’un marc teòric sota el qual estudiar el desenvolupament geogràfic desigual (i l’explotació d’aquestes desigualtats), pot resultar més exigent. Sigui com sigui, el conjunt és suggeridor i ocasionalment profètic.
Harvey va anticipar vint anys enrere que els nacionalismes renaixerien, en part, per compensar la desaparició dels antics llaços de solidaritat social. I, efectivament, la ultradreta global embolica, en les banderes nacionals, les seves variacions més explícitament autoritàries del neoliberalisme hegemònic.
LLIBRE
TÍTOL: Espais del capitalisme global
AUTORIA: David Harvey
TRADUCCIÓ: Pablo Romero Noguera
EDITORIAL: Virus, 2024
PÀGINES: 192
