L’Economia Social gallega es reivindica com una fórmula consolidada i capaç de donar resposta als reptes actuals des dels valors cooperatius.
“L’Economia Social està de moda a Galícia”. Així ho pensa Ana Olveira, presidenta de la Unió de Cooperatives Espazocoop. Les darreres xifres disponibles avalen el seu optimisme, ja que només cal repassar el Libro Branco da Economía Social en Galicia per comprovar el bon estat del sector, que amb gairebé 4.800 entitats ja representa el set per cent del PIB gallec.
Tanmateix, tal com matisa la codirectora de l’estudi, Maite Cancelo, hi ha diferències importants quan a l’evolució de les entitats que el conformen, raó per la qual caldrà esperar els anys vinents per saber si es tracta d’una tendència o una conjuntura.
Cancello, directora del Centro de Estudios Cooperativos (CECOOP), un organisme creat el 2002 per la Universitat de Santiago de Compostel·la i la Xunta de Galícia per promoure el cooperativisme, afirma que “l’Economia Social ha crescut en reconeixement, però encara no és prou visible entre el conjunt de la societat”. En aquest sentit, el llibre blanc analitza els àmbits on té més presència, com és el sector primari -en el cas de les confraries s’organitza sobretot en l’activitat pesquera- i el rural, en el qual estan agrupades majoritàriament en les Societats Agràries de Transformació, que ja acullen 1.125 entitats
Hi ha tercera una tipologia d’entitat que també destaca per ser exclusiva del dret civil gallec. Es tracta de les Comunidades de Montes Veciñais en Man Común, les quals coordinen agrupacions de veïns propietàries de parcel·les de bosc. El 25% del territori gallec està en mans d’aquestes comunitats, que es dediquen a netejar i talar els arbres, cosa que permet salvaguardar els recursos naturals i generar ocupació estable. A propòsit d’això, Maite Cancelo assegura que l’Economia Social està jugant un paper determinant per evitar el despoblament i l’envelliment demogràfic. “L’experiència ens confirma que hem de seguir apostant per aquest model de gestió col·lectiva”, indica.
Per difondre els projectes, tant Cancelo com Oliveira reclamen que la universitat ajudi a capil·laritzar l’Economia Social, si bé coincideixen que això no ho resol tot. Segons elles, també les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments i les assessories han de ser proactives i difondre aquest model entre la ciutadania.
Amb tot i aquestes mancances, els darrers anys han aparegut a Galícia importants estructures de suport al sector. Una d’elles és la Rede Eusumo, una xarxa que emana de la Conselleria de Treball i que es va crear el 2011 per aglutinar les entitats de l’Economia Social, a les quals ofereix assessorament. Aquesta estructura, segons Oliveira, ha permès vehicular ajuts però també potenciar el reconeixement mutu entre les entitats: “totes les que participen a Eusumo posen a disposició els seus espais, sovint infrautilitzats, creant una xarxa de recursos arreu del territori”.
Bona part d’aquest salt qualitatiu és fruit de la Llei de l’Economia Social, aprovada el 2016 pel parlament Gallec, la qual ha fet possible la unió i aglutinament de sinergies entre les diferents cooperatives. “Ens ha servit per reforçar el sentiment de pertinença i empoderar-nos com a subjecte polític”, descriu Oliveira. Arran del canvi normatiu, també va sorgir una taula de diàleg entre l’Administració i el sector i es va incorporar la representació de l’Economia Social en el Consell Econòmic i Social de Galícia.
Malgrat les millores en l’arquitectura institucional, l’Economia Social a Galícia té nombrosos reptes al davant. En particular el salt d’escala, atès que la majoria són experiències isolades amb poc marge d’influència, cosa que ja ha portat a algunes fusions, com ara les productores de llet.
També la governança és un dels temes a resoldre, ja que s’han constituït empreses sota formes jurídiques que poc tenen a veure amb les finalitats de l’Economia Social. Davant d’això, Oliveira reivindica una nova Llei de Cooperatives que s’adeqüi a la realitat de les entitats, conscient que “l’actual no estableix diferències entre les micro i les macroentitats i ha esdevingut una cotilla que no permet innovar”.
L’últim gran repte és que el sector sobrevisqui a la sacsejada que ha causat la pandèmia. Cancelo considera que l’ADN d’aquestes entitats les fa més resilients i, encara que es vegin afectades, poden mantenir l’activitat sense masses sotragades. No sols això. Segons Olveira, en l’actual context moltes han sortit reforçades, ja que la crisi sanitària ha posat al descobert la capacitat de l’Economia Social per tractar les cures i oferir altres alternatives.
Un dels trets que caracteritza l’Economia Social gallega és la creixent presència de dones, no només com a sòcies sinó també com a impulsores. Així succeeix a Mulleres Colleiteiras, una cooperativa integrada per dones gitanes que, amb el suport d’Arquitectes sense Fronteres i entitats veïnals d’A Corunya, recull oli vegetal domèstic per convertir-lo en biodièsel i, d’aquesta manera, afavorir la inserció laboral d’un col·lectiu molt vulnerable.
Gràcies a conjugar els principis de l’economia circular i la funció social, Mulleres Colleiterias no només ha rebut l’accèssit del Premi Nacional Juntas por el Clima (2019) i la Palma d’Or de la Plataforma LaTeuaTerra (2018); també enguany ha obtingut el certificat que li permetrà tractar l’oli per treure-li les impureses.
Un altre projecte cooperatiu amb accent femení és Ardora, que desenvolupa la seva tasca en un camp tradicionalment masculí: la pesca. Amb seu a Nigrán (Pontevedra), porta a terme projectes de formació i assessoria en l’educació, alhora que es dedica a la promoció de productes i la gestió mediambiental, tot mantenint com a prioritat la conciliació de la vida familiar i laboral de les seves sòcies i treballadores. Avui Ardora és una empresa molt reconeguda en el sector pesquer.
En total, el nombre d’emprenedores en l’àmbit agroalimentari ja duplica les del món urbà, i entre les noves iniciatives sobresurten la cooperativa As Vacas da Ulloa, promoguda per Granxa Maruxa, i Granxa A Cernada, que amb seu a Monterroso i Palas de Rei (Lugo) agrupa a dones que comercialitzen llet fresca i làctics ecològics. Dues emprenedories que, al costat de moltes altres, revelen els beneficis que l’Economia Social està tenint pel progrés i el desenvolupament de Galícia.
D’acord amb les xifres de 2018, Galícia suma 4.788 entitats de l’Economia Social, que en total donen feia a 24.904 persones. El sector amb més pes és la cooperativa, amb 1.334 entitats actives, de les quals les de treball i les agràries representen vora el 75 per cent. La majoria es concentren en l’agricultura i la ramaderia, la indústria manufacturera i el comerç a l’engròs.
Aquesta radiografia, però, conté dos greus desequilibris. D’una banda, la distribució geogràfica, atès que set de cada deu cooperatives es localitzen a les províncies atlàntiques (A Corunya i Pontevedra), mentre que el nombre de boscos gestionats per agrupacions veïnals és superior a les àrees amb menys desenvolupament econòmic (Lugo i Pontevedra).
L’altre desequilibri és el pes de la dona, que si bé ha augmentat els darrers anys, continua sent molt dispar segons els tipus d’entitat. Així, per exemple, resulta paradigmàtic el cas de les confraries, en què les dones representen el 42 per cent de les plantilles però només l’11,4 per cent de l’empresariat, fet que es tradueix en una escassa representativitat femenina en els òrgans de direcció.
