Mentre l'ONU-Hàbitat estima que per al 2030, 3 mil milions de persones al món necessitaran accés a un habitatge adequat, el cooperativisme d'habitatges avança a través de les dècades com una opció viable, i en ocasions indispensable, per a les comunitats més necessitades.
A través de mig segle de tasca solidària, cooperatives com l'argentina Falucho i la xilena Conavicoop, ajuden a pal·liar la crisi d'habitatge a la regió llatinoamericana. Mentrestant, desenvolupada al bressol del capitalisme com una alternativa per als més pobres al Bronx, a Nova York, Co-Op City s'erigeix com un exemple d'autogestió ciutadana que complementa la seva tasca amb programes que eleven la qualitat de vida dels seus associats.
Cooperativa Falucho de l'Argentina: un model per viure millor
Fundada el 1970, a la província de Buenos Aires, per part de pioners que van assumir el cooperativisme com un model ideal per emprendre el seu projecte, la Cooperativa Falucho de Vivienda Limitada ha solucionat les necessitats de centenars de comunitats de la capital argentina i d'altres regions del país, al llarg dels seus gairebé 55 anys d'història.
"Quan hi ha més cooperatives, la societat funciona millor".
La seva empresa de major envergadura va ocórrer el 1979, amb un projecte que va significar l'obtenció d'habitatges per a més de mil famílies argentines dels estrats més baixos, per començar d'aquesta forma un llarg camí de reconeixement a les comunitats, fins i tot més enllà de Buenos Aires, amb sucursals a les ciutats de Bahía Blanca, Necochea, Río Gallegos i Comodoro Rivadavia.
"Falucho té 55 anys d'història. Molta gent diu 'visc en una casa Falucho' o veiem un anunci al diari que diu 'vendo casa tipus Falucho'; podem dir que és una marca, que és molta feina, molta història de molta gent", sosté Carlos Mansilla, dirigent nacional de la Cooperativa Falucho.
La projecció social i patrimonial que van anar fonamentant a través de les dècades, els va portar a associar-se amb altres cooperatives i crear la Unión de Cooperativas de Vivienda Unicoop, a més de l'atorgament de beques d'estudi i la creació de la Caja Nacional de Ahorro y Seguros.
"El model cooperatiu té un altre funcionament dins del capitalisme occidental", afirma Mansilla, qui acota que "allà dins", inserits en economies que funcionen sota el règim capitalista, "quan hi ha més cooperatives, la societat funciona millor".
Una gestió transparent ha permès als seus associats i dirigents blindar la confiança i mantenir la seva vigència a través de mig segle, amb èxits que els situen com un referent cultural del model cooperativista a Amèrica Llatina.
Co-op City dels Estats Units: una ciutat-cooperativa al cor de NY
Un altre exemple d'una cooperativa que suma més de mig segle desafiant el model d'explotació capitalista és la nord-americana Co-op City. Fundada el 1968, és considerada la comunitat d'habitatges més gran del país i un veritable referent d'accessibilitat, diversitat i solidaritat.
Propi del caràcter solidari del cooperativisme, Co-op City compta amb una població d'adults grans que rep (…) dinars, activitats, programes i excursions.
Patrocinat per la United Housing Foundation (UHF), una coalició de sindicats el fundador de la qual es convertiria en el primer president de la cooperativa i un dels gestors de la Llei d'Habitatges de l'Estat de Nova York de 1926, que ofereix garanties i protecció a les comunitats més necessitades.
Aquest cèlebre projecte s'iniciaria amb la Amalgamated Housing Cooperative, un complex residencial multifamiliar de capital limitat ubicat al nord-oest del Bronx, que oferia habitatge assequible a centenars de famílies nord-americanes.
El que fa icònica a la cooperativa Co-op City són dues característiques poc comunes a l'estat de Nova York : la primera, els seus espais naturals i oberts, la seva accessibilitat: només el 20% del terreny on s'erigeix la propietat està urbanitzada. La segona, és la seva estabilitat financera a través de diverses crisis hipotecàries patides pels Estats Units.
Propi del caràcter solidari del cooperativisme, Co-op City compta amb una població d'adults grans que rep, en cadascun dels seus tres centres comunitaris ("Dreiser", "Bartow" i "Einstein"), dinars, activitats, programes, excursions i una varietat d'espais perquè socialitzin a la seva pròpia comunitat.
Zones de jocs infantils, senders per a bicicletes i caminades, equip per fer exercici a l'aire lliure, pistes de bàsquet i tennis, un camp de lligues infantils i fins i tot un jardí comunitari, completen un autèntic exemple de gestió solidària i alternativa.
Cooperativa Conavicoop de Xile: "no hi ha res com tenir casa pròpia"
L'immensa cooperativa d'habitatges Conavicoop, una organització sense ànim de lucre fundada el 1974, ha lliurat més de 46 mil 493 habitatges definitius a diferents comunes de Xile, a més de la millora d'altres 8 mil 599 i la reconstrucció de mil 312 estructures, afectades pel devastador terratrèmol del 27 de febrer de 2010.
"És un somni que crec que tota persona té a la seva vida i el poder aconseguir-ho significa una satisfacció immensa".
A través dels seus 50 anys de tasca solidària, Conavicoop ha atès a més de 70 mil famílies xilenes de recursos limitats, aconseguint satisfer la necessitat d'habitatge i d'estructura bàsica de la població, sempre atents a l'equilibri entre qualitat, protecció mediambiental i les possibilitats de pagament dels seus associats.
"És la major felicitat del món, va significar una emoció tremenda, perquè teníem molts anys tractant de tenir casa pròpia. Ens va costar, portem més de 10 anys llogant, tenim tres fills, i no hi ha res com tenir casa pròpia, que ells puguin tenir el seu lloc i estar millor", assegura Jessica Díaz, beneficiària del complex "Escritor Claudio Giaconi II", construït per Conavicoop.
Un alt nivell de compromís amb els seus socis, la seva responsabilitat i solidaritat amb les polítiques mediambientals, el lliurament d'habitatges definitius i de qualitat, així com la seva vocació de serveis a través dels seus principis cooperatius, han permès la permanència i vigència de Conavicoop, una referència per a les famílies xilenes que aspiren a la seva primera llar pròpia.
"És un somni que crec que tota persona té a la seva vida i el poder aconseguir-ho significa una satisfacció immensa. Crec que és un desafiament personal, un desafiament familiar, aconseguir tenir un habitatge propi. És un anhel que tots tenim d'aconseguir-ho alguna vegada a la vida", afirma Hilda Muñoz, una altra de les beneficiàries de "Escritor Claudio Giaconi II".
Amb l'objectiu de convertir-se en "líders en la millora de la qualitat de vida" dels seus socis i de satisfer "amb esperit cooperatiu" les seves necessitats d'habitatges, a més d'altres serveis que permeten millorar la seva qualitat de vida, faciliten l'accés a diversos sistemes de suport públic i privat, promovent la integració social i la dignitat de les persones.
Pot ser també t’interessa
