La cooperativa de la Conca de Barberà impulsa diversos projectes mediambientals, entre els quals ‘Mosaics per la biodiversitat’, destinat a recuperar espais oberts de les zones boscoses per combatre la desaparició d’insectes pol·linitzadors i prevenir grans incendis forestals.
La cooperativa Reboll va néixer l’any 2020 a Montblanc (Conca de Barberà), fruit de la inquietud compartida de quatre persones: impulsar un projecte transformador vinculat al patrimoni natural i cultural de la comarca. “Ens coneixíem d’abans i compartíem el desig de posar en marxa una iniciativa útil per al territori”, recorda Joan Cartanyà, president de l’entitat.
La seva creació respon a una mancança: no existien serveis ambientals que abordessin de manera transversal la conservació, la divulgació i la participació ciutadana. “Faltaven projectes que entenguessin el patrimoni natural com un actiu viu i comunitari”, afegeix Cartanyà, portaveu d'un projecte que, des d'un inici, ha integrat l’educació ambiental, el voluntariat i l’ecoturisme com a eines per generar aquesta nova mirada sobre el territori.
Recuperar espais per salvar pol·linitzadors
‘Mosaics per la biodiversitat’ és la proposta que resumeix l’essència de la cooperativa, l'objectiu de la qual és recuperar espais oberts dins de zones forestals per afavorir la creació d’espècies herbàcies i semiherbàcies amb floració abundant i continuada. Unes espècies que serveixen de base per als pol·linitzadors.
En un context de progressiva densificació dels boscos i un declivi alarmant d’abelles, papallones, ocells, el programa busca revertir aquesta tendència, ja que “els pol·linitzadors no només completen el cicle natural; també fan possible una part essencial de la nostra alimentació: la pol·linització dels arbres fruiters i dels cultius”, afirma Joan Cartanyà.
El responsable de Reboll explica que un bosc madur genera clarianes com a part del seu cicle natural, però que, des del peróde neolític, aquest procés s’ha interromput a causa de la petjada de les societats humanes. És, en aquest sentit, que 'Mosaics' aspira a revertir-ho, pel qual reforçarà la resiliència ecològica i reobrirà antics conreus en desús -o tallafocs- que el temps i l’abandonament han anat engolint. “Volem restituir-los perquè actuïn com a reserves de biodiversitat”, indica Cartanyà, per qui “això farà que el bosc recuperi el seu ritme i la seva estructura original”.
Amb aquesta acció, Cartanyà assegura que també es previndran incendis forestals. “No ens interessa un bosc dens i altament inflamable, sinó amb vegetació baixa que actuï com a tallafoc natural.”, comenta el portaveu de Reboll, pel qual 'Mosaics' no s'ha conebut exclusivament per evitar incendis, ja que els boscos mediterranis conviuen amb el foc des de sempre i, fins i tot si aquest és petit, afavoreix la formació d’espais oberts i tenen una funció ecològica. “El problema - insisteix- són els grans incendis, que arrasen ecosistemes sencers i triguen dècades a recuperar-se”.
Per una agricultura neta i sostenible
‘Mosaics per la biodiversitat’ prioritza sobretot la conservació d’espècies, com les alzines o els roures, en detriment dels pins, que tenen una capacitat de rebrot més agressiva i acaben colonitzant i empobrint el sotabosc. “Quan durant els treballs d’obertura trobem una alzina en creixement, la preservem. En canvi, intentem controlar els pins que envaeixen les clarianes”, explica.
El projecte de la cooperativa ja ha complert una vida de vida, durant el qual s’ha desplegat en zones forestals on fa dècades s’havia abandonat l’activitat agrària. “Recuperar-hi el conreu és pràcticament inviable, tant per l’orografia com per la pèrdua d’usos tradicionals -comenta Joan Cartanyà-, però podem generar petits espais oberts i preservarr-los gràcies al voluntariat ambiental, els recursos propis o a través dels ramaders que hi fan pastura.”
A partir d’aquest any, i especialment de cara el 2026, el projecte té previst obrir una nova fase en finques agrícoles actives. Tot, amb l’objectiu d'establir acords de custòdia amb pagesos i pageses que practiquen una agricultura respectuosa amb el medi ambient. D'aquí la voluntat de promoure pràctiques tan variades com el manteniment de marges, la preservació de zones verdes al voltant dels conreus o la sembra de flors dins dels camps, com ja fan algunes explotacions de vinya o d’olivera. “Aquestes accions no només beneficien el medi, sinó també el mateix cultiu, ja que milloren la pol·linització i, en conseqüència, el rendiment agrari.”
El treball a zones agrícoles garanteix tenir resultats a més curt termini. Així ha passat a la Conca de Barberà, especialment en cultius de vinya i cereal, on ja es comencen a aplicar pràctiques que integren la biodiversitat. “Si recuperem espais en finques d’en Mellers, per exemple, i registrem una millora en la producció, podrem demostrar que això funciona”, indica Cartanyà, conscient que “quan hi ha més flors i pol·linització, augmenta la producció de fruit. I això, el pagès ho veu ràpidament”.
El representant de Reboll explica que aquesta nova mirada entre el sector agrari ja comença a fer-se visible. “Al començament ningú no creia que es pogués fer viticultura ecològica. En canvi, ara no sols la fan, sinó que obtenen vins més ben valorats i pagats mitjançant mètodes biològics de control de plagues, un cop han entès que no cal eliminar totes les plantes i que l’educació arriba quan els resultats es toquen”. Un enfocament que, a parer de la cooperativa, millora el funcionament global de l’ecosistema. “I és que, al final, estem parlant de serveis ecosistèmics que tenen retorn directe i tangible”, diu Cartanyà.
De la xarxa tròfica a la responsabilitat col·lectiva
Al capdavall, el projecte ‘Mosaics' pretén ser una invitació a repensar la posició dels humans dins dels ecosistemes. Així ho subratlla Joan Cartanyà, per qui l'objectiu últim és fomentar pol·linitzadors, però també recordar que tots i totes formem part d’una xarxa tròfica, entesa com aquell conjunt d’interaccions alimentàries entre diferents espècies dins d’un ecosistema. “I això vol dir que el nostre benestar depèn del funcionament del conjunt”. Cartanyà ho il·lustra amb un exemple clar i contundent: “Si no hi ha abelles, no hi ha pol·linització. I si no n’hi ha, arriba un moment que pots passar de collir un 40% de pomes a un 10% o cap. Això sí que toca la fibra.”
En aquesta línia, Reboll té com a repte la connexió del medi amb aquelles persones que, sovint, desconeixen fins a quin punt estan vinculades a la biodiversitat. “Mentre que les plantes no pensen en l’herbívor, i l’herbívor no pensa en el carnívor… nosaltres sí que podem pensar més enllà del nostre plat, ja que treballar per la biodiversitat és treballar pel que mengem”.
Davant l’emergència climàtica, doncs, la cooperativa veu com aquest tipus d'iniciatives poden jugar un paper clau. I per evidenciar-ho posa l'exemple de la Plana de Lleida, una regió de secà que de transformar-se a zona de regadiu gràcies a grans infraestructures hidroelèctriques, amb el canvi climàtic ha exhaurit pràcticament les reserves d'aigua, amb el perjudici que això ha causat a l’agricultura extensiva de regadiu.
La iniciativa no ofereix una solució total als reptes ambientals, però contribueix a reequilibrar ecosistemes fràgils de manera progressiva. “Cap resposta és del tot definitiva -admet-, però si hi ha menys aigua, encara serà més essencial garantir una bona pol·linització per optimitzar les collites.”
Ecoturisme regeneratiu per fer comunitat
Un dels pilars de la cooperativa també passa per incentivar l’ecoturisme regeneratiu, una proposta que no es limita a evitar l’impacte ambiental, sinó que busca millorar activament els ecosistemes i les comunitats locals. “A través del turisme podem accedir millor a la ciutadania des d’una perspectiva educativa -assenyala Cartanyà-, la qual cosa permetrà que estigui més oberta a comprendre’n el valor i a implicar-s’hi.” Amb aquest objectiu, ha preparat excursions guiades, accions escolars i jornades de voluntariat ambiental a fi de generar vincles profunds entre persones i paisatge.
També, entre aquestes activitats, destaca el projecte ‘Basses Amigues’, que des de fa tres anys recuperar punts d’aigua abandonats o degradats. “Adeqüem espais, hi instal·lem rampes per a la fauna, rehabilitem fonts... i financem tot això amb els ingressos de '’ecoturisme”, explica Cartanyà, per qui “aquesta lògica circular transforma el gaudi de la natura en una eina directa de restauració ambiental”.
Perquè això fructifiqui, però, Reboll considera necessari la implicació de les comunitats locals i dels col·lectius del territori. Així s'ha comprovat en ‘Mosaics per la biodiversitat’, que fruit de la col·laboració amb el centre especial de treball Aprodisca, ha integrat persones amb discapacitat intel·lectual en tasques de restauració ambiental.
De la mateixa manera que, per Reboll, és primordial el suport d’associacions naturalistes, agrupaments escoltes i entitats excursionistes. “Són col·lectius en què els membres ja tenen un vincle amb el medi i una sensibilitat per la seva conservació, de manera que no només sumem amb vista a restaurar espais: també contribueixen a reforçar la nostra tasca formativa i educativa”, destaca Cartanyà. Precisament l'educació és un dels eixos del projecte ‘Basses Amigues’, mitjançant el qual cada centre apadrina un punt d’aigua proper i n’assumeix el manteniment. “És una manera efectiva de generar compromís i sentiment de pertinença entre els infants i els joves”.
Aliances institucionals, un camp obert
Reboll treballa estretament amb el Departament d’Agricultura i la Diputació de Tarragona. “Ens vam reunir amb ells per coordinar les actuacions, cosa que ens ha portat a compartir espais, treballar amb ramaders propers i deixar zones sense pastura per poder estudiar els efectes sobre els pol·linitzadors”, explica Joan Cartanyà. Ara mateix, per exemple, l’equip de la cooperativa està en la fase d'inventariar les abelles, les papallones, els ocells i la flora que hi ha a la comarca per avaluar l’impacte que tenen aquestes intervencions.
Els reptes, però, no són pas menors, i més quan la coordinació amb l'administració sovint és complicada a causa de la despesa que requereixen els diferents projectes i la dificultat per sincronitzar-les en el calendari. Rebol hi afegeix també les vegades en què la gestió forestal i la ramaderia xoquen, en particular quan hi ha sobrepastura, cosa que fa malmetre els espais oberts que s'acaben de recuperar. Amb ironia, Cartanyà compara la burocràcia amb un “tractor vell que costa d’engegar cada matí”.
Amb tot i aquests entrebancs, la visió de futur és esperançadora. “Si tenim els recursos humans i econòmics, continuarem avançant, i mentre la maquinària i el finançament no arriba, a través del voluntariat fem petites actuacions per consolidar-les”, comenta Joan Cartanyà. De moment, la previsió és engegar un projecte d’aprenentatge amb la Universitat Rovira i Virgili per cartografiar espais potencials dins la comarca a través de dades geogràfiques, una acció, que segons Cartanyà, “ajudarà a identificar zones verdes que puguin esdevenir mosaics de biodiversitat actius.”
