En només quatre edicions, el programa impulsat per Acció i la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat ha permès que es despleguessin 84 projectes a l’exterior que han beneficiat 57 empreses catalanes.
Paula Santarén, coordinadora del programa Economia Social Internacional, explica que tant Quebec com Escòcia ja han contactat amb Acció per replicar el model català d’internacionalització de l’economia social. Una sortida a l’estranger que ha estat possible gràcies al programa impulsat per l’organisme de la Generalitat que recolza l’exportació de les empreses catalanes i que, respecte a altres experiències similars, no implica cap despesa, ja que la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives sufraga el 25% del que correspondria pagar a les beneficiàries.
Fins ara, el programa Economia Social Internacional, que es troba en ple desplegament de la cinquena edició, ha impulsat 84 projectes d’internacionalització que han beneficiat a 57 empreses d’economia social catalanes, la qual cosa vol dir que algunes han repetit. Si bé els projectes vinculats amb Europa representen un 58% del total, també cal destacar que el 30% d’aquestes iniciatives tenen lloc a països de Llatinoamèrica, mentre que, respecte a la tipologia de les empreses beneficiàries, un 44% són cooperatives, un 32%, fundacions i un 11%, associacions.
Així mateix, es calcula que la meitat dels projectes d’internacionalització acompanyats des del programa han consistit en la cerca de canals de comercialització i que una tercera part són d’assessorament per a l’obtenció de fons i programes europeus gestionats sobretot des de l’oficina de Brussel·les. Una oficina a través de la qual les cooperatives catalanes entren en contacte amb altres socis internacionals per tirar projectes de manera conjunta.
Entre els casos més reeixits hi ha, per exemple, el cas de la Fundació Ampans, que ha pogut obrir dues residències per a gent gran a Colòmbia a través d’un soci local. Allà, han exportat el know how en cures, adquirit a Catalunya, gràcies al suport de l’oficina d’Acció a Bogotà. Sense oblidar cooperatives més petites com Tarpuna o Cíclica, que van poder accedir a programes europeus des de Brussel·les, i a les quals l’oficina de Zagreb els gestiona la recerca de socis per estendre l’activitat a l’Europa de l’Est.
Una de les conclusions que revelen aquests processos és que “no només les grans empreses poden internacionalitzar-se”. Així s’hi refereix Paula Santarén, per qui “a causa de la pandèmia, l’empresa social ha perdut la por i s’ha adonat que la internacionalització obre més portes que no pas les tanca”, afegeix la coordinadora del programa.
Santarén reconeix que moltes d’aquestes empreses “viuen sovint al dia”, i això les impedeix obtenir recursos i personals per destinar a la internacionalització, d’aquí que considerin molt positiu el programa d’Acció, com així ho han explicitat els projectes que NEXE ha entrevistat les darreres setmanes en el cicle ‘Cooperatives que s’internacionalitzen’. És el cas de L’Olivera, Vitivin, Kaycun Care o Grup Alba.
En aquest sentit, el programa no sols és apreciat perquè assessora i acompanya la internacionalització de les entitats; també perquè cobreix diverses tasques a través dels agents de la quarantena d’oficines que Acció té arreu del món. I això inclou des de la prospecció del mercat a la recerca de canals de comercialització, distribuïdors, socis o clients, fins a establir-hi els primers contactes i, en alguns casos, realitzar la selecció de personal en el país de destinació. “Contactar-los en nom del Govern de Catalunya sempre els dona una major fiabilitat”, ressalta Santarén.
Respecte a aquest suport parla Francisco Esteban, soci de la cooperativa Tarpuna, per qui “som una empresa petita i apostar per la incertesa que suposaven els projectes europeus significava molt per nosaltres. En canvi, el programa ens va ajudar molt”, reconeix. Segons Esteban, “cal concebre la internacionalització com una inversió i una font d’aprenentatge, no pas com un cost”. Avui, Tarpuna està en ple procés d’internacionalització de Revolta, el seu projecte estrella, un sistema de gestió descentralitzada de residus orgànics que busca implicar la ciutadania i l’agricultura de proximitat.
Igual que succeeix amb Tarpuna, altres projectes cooperatius també han decidit sortir a l’estranger gràcies al programa de la Generalitat. Només en l’actual edició, de la qual encara no es disposa de dades definitives, ja hi ha 11 projectes signats que estan treballant a través de les oficines exteriors d’Acció, i 9 més estan en procés. “Calculo que tancarem amb un nombre de 30 projectes, una xifra similar a l’anterior edició”, indica Santarén, que aprofita per destacar l’increment de peticions que estan rebent d’ençà que el programa s’ha donat a conèixer en els reportatges de NEXE. “Estem rebent moltes consultes de cooperatives, de les quals algunes no havien treballat mai amb Acció”.
