Vitivin és una cooperativa que gestiona la comunitat vitivinícola virtual del mateix nom. Comparteix coneixement sobre el món del vi i el fa accessible a tothom. Nascuda a Catalunya el 2018, al cap d’un any ja treballava amb universitats i centres de recerca de Xile, i des de 2020, ho fa també a l’Argentina. El seu desembarcament a Amèrica Llatina ha estat possible gràcies al programa Economia Social Internacional.
Neus Llopis, David Budó i Miquel Gelabert són els tres socis de Vitivin. Ella és biotecnòloga, i ells dos, enòlegs. Es van conèixer estudiant a la Universitat Rovira i Virgili, on van compartir primer curs. “En acabar la carrera vam parlar de fer alguna cosa plegats, però ells dos eren de Mallorca i jo, de Barcelona”, recorda Budó.
Un bon dia, però, Miquel Gelabert va proposar-los emprendre una iniciativa en línia on compartissin informació i gravar ponents, editar-los i penjar-los al portal. Era el germen de Vitivin, que començava a caminar a mitjans de 2017 i es convertia en una realitat entre 2018 i 2019 gràcies a ser reconegut com un dels Projectes Singulars del Programa d’Economia Social del Departament de Treball de la Generalitat.
A diferència d’altres portals, els cooperativistes van decidir evitar els continguts patrocinats. “Sempre hem tingut empreses que ens patrocinen, però només en l’elaboració de contingut tècnic, mai comercial”, matisa Budó. L’objectiu -afegeix- és fer “accessible” el món del vi en el doble sentit de la paraula: fent-lo entenedor a tothom i, alhora, difonent allò que sorgeix d’universitats i centres de recerca i que sovint queda reclòs en l’àmbit acadèmic o revistes especialitzades.
En aquest període de quatre anys, Vitivin ha consolidat un projecte gairebé únic entre la comunitat hispanoparlant. D’aquí que el següent pas hagi estat la internacionalització cap a Amèrica Llatina, concretament a Xile i l’Argentina, on hi ha una llarga tradició vitivinícola. “D’aquesta manera volem ampliar els nostres usuaris i compartir coneixement en dos hemisferis prou diferents quant al clima i el tipus de raïms, cosa que comporta una gran dosi d’aprenentatge”, explica David Budó, per qui, des de l’altra banda de l’Atlàntic, ja se senten atrets pels vins de França i altres països.
Per fer aquest salt, Vitivin s’ha acollit al programa Economia Social Internacional, impulsat des d’Acció, l’organisme que afavoreix la sortida a l’estranger d’empreses catalanes, i subvencionat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat.
Així, des de l’oficina d’Acció a Santiago de Xile i Buenos Aires, es va ajudar als tres cooperativistes a identificar els agents del territori interessats en la seva manera de treballar, bàsicament centres d’investigació, universitats o associacions d’enòlegs que poden veure en l’intercanvi que els facilita Vitivin una font de coneixement.
D’acord amb aquest plantejament, Vitivin, va difonent les virtuts de l’activitat vitivinícola i, alhora, formant-se en les tècniques que empren els països llatinoamericans amb els quals treballa. “També les universitats i centres de recerca han entès que les seves investigacions han d’arribar a tothom qui hi estigui interessat, i un portal professional com el nostre ho facilita”, explica Budó.
Vitivin exhibeix amb orgull ser cooperativa i intercooperar amb altres empreses com són L’Olivera o Tàndem Social, si bé admet que no sempre és fàcil sensibilitzar el sector sobre la necessitat d’anar cap a un model més sostenible. És per això que organitza cursos que tracten els passos per a implementar una vinya ecològica, pel qual expliquen la història de pagesos que ho han aplicat amb èxit. “Els animem que, si no veuen el benefici que té medi ambient, almenys que pensin que és un raïm més ben pagat”, ironitza Carles Budó.
Amb aquesta vocació pedagògica Vitivin ha consolidat un projecte que no ha parat de créixer, innovar i superar obstacles. També la pandèmia, davant la qual va potenciar el treball i les jornades virtuals o webinars que ja havia començat a realitzar. “El fet d’utilitzar eines telemàtiques ens ajuda a mantenir l’activitat i enriquir-nos amb altres maneres d’entendre la viticultura”, reconeix Budó, que destaca com a repte pendent avançar en la paritat de gènere amb la resta de persones que aporten contingut al projecte.
