Arquitecta i escenògrafa, Núria Vila és sòcia fundadora de la Lacol, cooperativa d’arquitectura que forma part de BATEC, el Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica, on a més dels coneixements en arquitectura i urbanisme, aporta el bagatge en processos en els quals les usuàries finals participen dels projectes.
Les nostres decisions impacten en el model que planteja la Transició Energètica. Tant pel que fa al disseny dels edificis, com en les seves rehabilitacions, que responen a criteris de sostenibilitat, reducció de la demanda, procedència dels materials o la possibilitat de centralitzar consum. I, vinculat a l’habitatge cooperatiu, fem partícip les usuàries de la gestió futura dels edificis amb la implantació de sistemes passius.
Si la resta d’entitats estan vinculades a l’àmbit de l’energia, nosaltres aportem la visió tècnica i d’execució de projectes d’arquitectura i urbanisme; a banda de l’experiència en processos que faciliten l’apropament de les idees de BATEC a la ciutadania. I després el coneixement del territori on s’ubica Can Batlló, un dels nodes de BATEC, en el qual participem des de 2011.
Involucrem les usuàries en la presa de decisions. Així ho fem en els impulsats per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, sigui en el procés d’obra com en la definició del mateix projecte. A banda que treballem el seu arrelament al territori, i La Borda n’és un exemple.
Els hi proporcionem les eines perquè decideixen com ha de ser el projecte. Nosaltres tan sols fem l’estudi tècnic, actuem de filtre de la informació, i a partir d’aquí, les assessorem perquè l’estratègia definida sigui òptima.
Sens dubte, ja que la comunitat és la receptora final, de manera que cal treballar amb ella per adequar el projecte a les seves necessitats. I això afecta la sostenibilitat, al funcionament i al posterior ús de l’edifici.
Hem començat a explorar-lo amb la idea de conformar comunitats energètiques locals entre cooperatives d’habitatge. Ara mateix, a l’àrea de La Bordeta hi ha La Borda, La Diversa i, en procés de planficiació, Sotrac; mentre que a Roquetes hi ha Cirerers i La Morada. Experiències que, com a node d’experimentació, poden germinar en futures comunitats energètiques.
Generen sistemes per mancomunar serveis, a més d’establir vincles amb altres iniciatives de proximitat mitjançant nodes d’energia o recursos (aigua, tèrmics, telecomunicacions…). Per tant, són un bon punt de partida.
La sinergia entre els dos mons encara és molt nova i s’haurà de treballar a còpia de realitzar projectes amb capacitat transformadora i possibilitats de replicar-se.
És un procés lent perquè les experiències són molt escasses, d’aquí la necessitat d’explicar els objectius que persegueixen i, a través de casos concrets, que la gent s’adoni dels seus avantatges. Amb projectes com La Borda ha passat. A mesura que s’han materialitzat altres, s’ha estès el missatge i s’ha ampliat la massa crítica que vol participar d’aquests processos.
