Enginyer agrònom de professió, l’australià Tony Rinaudo (Premi Right Livelihood Award 2018, també conegut com a Premi Nobel Alternatiu) passarà a la història per haver descobert l’anomenada Regeneració Natural Gestionada pel Pagès (FMNR, per les seves sigles en anglès), un mètode simple i de baix cost que fa créixer arbres en terres seques i degradades. Després de treballar a diferents països africans, Rinaudo ha inspirat grangers d’arreu del món a unir-se per restaurar terrenys deteriorats, millorar les condicions de vida de milers de persones i combatre el canvi climàtic. Actualment, Tony Rinuado és conseller de Recursos Naturals a World Vision Austràlia.
Per descomptat que no, perquè quan vaig arribar al Níger no sabia res de la Regeneració Natural Gestionada pel Pagès, i tots els esforços que s’aplicaven per combatre la desforestació mitjançant la plantació d’arbres no funcionaven. Però quan vaig adonar-me que els sòls de les terres degradades contenien llavors natives i soques vives amb capacitat de créixer, tot va canviar. Ha estat un punt d’inflexió que ha revolucionat els esforços per acabar amb la desforestació, ja que és un mètode barat, ràpid i extensible, i el seu impacte s’ha estès més enllà del Níger.
L’objectiu immediat és veure restaurades mil milions d’hectàrees de terres degradades en cent països l’any 2030. De fet, si volem continuar gaudint d’unes condicions de vida raonables al planeta, la FMNR i la plantació d’arbres seran necessàries. Però encara ho serà més inspiració; és a dir: inspirar a la pròxima generació de ciutadans, sobretot als joves de dins i fora dels governs, perquè com va passar al Níger, liderin el moviment de restauració de la terra.
Actua molt positivament, ja que amb els arbres baixen les temperatures, la velocitat del vent i també l’evaporació, creant un microambient favorable tant pel creixement dels cultius com pel desenvolupament del bestiar. I quan al canvi climàtic, podem utilitzar el fet que els arbres absorbeixen CO2, fins a l’extrem que, tal com indiquen uns estudis de l’Escola Federal Politècnica de Zuric, si es reforestessin els mil milions d’hectàrees que hi havia en el passat, es reduiria el 25% del CO2 existent.
Són importants perquè, a banda que s’adapten a les condicions climàtiques i al sòl locals, proporcionen menjar, hàbitat i refugi per a les espècies autòctones d’insectes, ocells i altres animals silvestres. A més, són una font d’aliments pels insectes pol·linitzadors, de manera que els cultius que en necessiten donen més rendiment. Sense oblidar que regulen el clima, redueixen les temperatures i contribueixen al cicle de l’aigua, amb el consegüent benefici per altres plantes, animals i la posterior recàrrega d’aigua provinent del sòl.
La regeneració és un procés continu, no un estat final. Però si preguntes quant temps es necessita perquè els arbres regeneradors causin un impacte positiu, la resposta és un any! D’entrada els beneficis poden ser petits, però hi són, especialment en regions més àrides, on aplicant la FMNR, la producció dels cultius es va duplicar en aquest període. Així mateix a Kenya vam descobrir que, en les etapes de sequera, els agricultors amb arbres regenerats de 3-4 anys vivien en millors condicions que els dels veïns que no practicaven la FMNR. Tenien farratge durant més temps i això feia que els animals poguessin sobreviure a la sequera, tenir més fustes per vendre i que els cultius de gra aguantessin millor la manca de pluges.
Com que el mètode és simple, la formació també ho és. Però la qüestió principal no rau en ensenyar la FMNR, sinó connectar amb les comunitats i explicar-los per què els arbres van desaparèixer i l’impacte que això ha tingut en les seves vides, les seves granges, el subministrament d’aigua, la vida silvestre... per, tot seguit, saber quin futur volen per als seus fills i què estan disposats a fer per aconseguir-ho. Llavors, una vegada estan convençuts que la seva inseguretat alimentària, les inundacions, sequeres, tempestes de vent, o falta de llenya per cuinar o escalfar-se està relacionada amb la desforestació, l’adopció de la FMNR pot ser relativament fàcil. És el moment en què “els enemics dels arbres es converteixen en amics”.
Es practica des de fa molts i està profundament arrelada a la societat. De fet, és una forma de control basada en la suposició que l’home ha de fer alguna cosa per arreglar la natura, quan ella mateixa és capaç de regenerar-se. Per això considero que, el millor que podem fer, és deixar de cremar, llaurar, pasturar i eliminar la biomassa llenyosa i, alhora, emprendre accions per accelerar allò que la naturalesa ja fa per si sola.
