Som una cooperativa sorgida de l’àmbit universitari, quan diverses persones van detectar que el vector de l’emmagatzematge per assolir un nou model energètic no estava prou desenvolupat. La vam plantejar el 2012 i vam iniciar l’activitat el 2015, després que gràcies a una ajuda europea, comencéssim a elaborar el programari de gestió de l’emmagatzematge per un petit parc eòlic.
Han evolucionat. Així com d’entrada només podíem assumir el treball en instal·lacions petites, que s’abasteixen amb bateries, després vam fer un estudi per incidir en la unitat d’energia urbana a Barcelona -ara en diem Comunitats Energètiques Locals-, el qual es va estendre el 2019 a una trentena de municipis fruit d’una subvenció dels Projectes Singulars. Però amb la irrupció de la Covid, aquest projecte es va aturar i ara volem reactivar-lo per donar-li continuïtat.
També ens hem adaptat, perquè primer els sistemes eren molt grans, com els salts hidràulics reversibles que estan vinculats a l’energia nuclear, o molt petits, cas de les bateries de les instal·lacions aïllades que es mantenen a la nit. Ara, en canvi, aquestes bateries i les tecnologies han evolucionat, i ja és possible la gestió de l’energia a un nivell intermedi, com pot ser un barri.
Desenvolupem un programari que relliga l’emmagatzematge amb la normativa energètica. Per això disposem de diferents models que dimensionen les bateries que cal instal·lar segons el consum i l’excedent d’energia. Ara, per exemple, hem creat un per a l’operació de comunitats energètiques.
Si partim del fet que les renovables les proporcionen les circumstàncies climàtiques, l’emmagatzematge és bàsic. A partir d’aquí, hem de decidir si volem gestionar i controlar l’energia en el si del mercat o fer-ho de forma autònoma, territorialitzada i amb una visió social; és a dir, de manera col·lectiva i associada.
Calen sistemes que no causin aquests perjudicis. I, en aquest sentit, hi ha molta recerca en marxa. Per la nostra part, mirem de treballar-ho amb les comunitats energètiques a fi que generin i gestionin directament l’energia; i, quan hi hagi canvis a les tecnologies, les puguin substituir.
Al barri del Poblenou de Barcelona estem impulsant una a través de la Cooperativa d’Habitatges del Sagrat Cor de Jesús. Ara bé: la tasca és complicada, perquè en ser edificis vells, no és fàcil assolir acords amb els espais del voltant per a generar i distribuir energia.
Es tracta d’una Comunitat Energètica a la Barceloneta que vincula les quatre escoles del barri, amb grans extensions de teulades per a instal·lar plaques, i l’Associació de veïns. Encara cal definir qui podrà accedir i a quin preu, però si aconseguim els recursos, podrem cobrir les despeses de generació i emmagatzematge.
El 2019 havíem col·laborat amb Coòpolis en un projecte que, entre altres objectius, buscava activar els professionals del sector de l’energia. Va ser aleshores quan ens van demanar que treballéssim la transició energètica i vam convidar SEBA. En paral·lel, Azimut360, Aiguasol i Societat Orgànica ja estaven elaborant una proposta similar, davant el qual vam decidir unir-les les dues.
Implementem emmagatzematge distribuït. I, des d’aquesta visió, impulsem comunitats energètiques amb el propòsit que, a través del nostre programari, controlin l’energia que generen. Després tenim altres projectes, que amb la unió actual serà més factible tirar-los endavant.
Per canviar la societat, cal canviar el model energètic, i això demana organitzar-nos bé. Nosaltres ho intentem amb les comunitats energètiques; però, més enllà d’això, la gent pot coordinar-se per resoldre les seves necessitats. L’experiència ens demostra que, a partir d’un projecte concret, sempre sorgeixen sinergies i es poden generar coses al seu entorn.
