Pagès de novena generació, enginyer tècnic en agricultura orgànica i fundador de la consultoria Agroassessors, Francesc Font acaba de publicar Arrelats a la terra (Tigre de Paper). Un assaig en el qual promou un model d’agricultura que, d’acord amb el principi de la regeneració, representa un canvi holístic per assolir una activitat sostenible en el camp.
A partir dels processos de globalització es va donant a conèixer, però encara hi ha molta desconeixença i desconfiança.
Ho comparo amb la cura del mal de cap. L’agricultura convencional seria prendre una pastilla; mentre que la regenerativa seria buscar quina és la causa del mal de cap per trobar el remei natural que el guareixi. En el cas el model regeneratiu, a més, es combinen els mètodes ancestrals amb els d’eficiència que proporcionen les noves tecnologies.
Sobretot que provés les alternatives que té a l’abast. Això sí, tenint en compte que és un procés llarg en relació amb el principi d’immediatesa que imposa el capitalisme.
El preu està marcat per les grans superfícies de consum, les quals aposten per una producció a gran escala, mentre que l’agricultura ecològica es trobaria en un punt intermedi entre la necessitat de consumir productes beneficiosos i la competència amb els preus tan baixos que ofereixen aquestes companyies.
És cert que el suport a l’emprenedoria és important. Però l’èxit de l’agricultura regenerativa no rau tant en les ajudes que poden rebre -que, en un petit percentatge, també n’obtenen-, sinó en la capacitat de cooperar entre elles sense necessitat de competir.
És possible. De fet, l’agricultura regenerativa utilitza mètodes de fa 4.000 anys d’antiguitat, amb els quals es recupera el sòl i es compatibilitzen amb els pesticides naturals que trobem actualment. Quan parlo de revolució verda, ho faig per reivindicar que podem acabar amb la fam al món amb sistemes de cultiu que, lluny de malmetre la terra, garanteixen produir a gran escala, abaratir costos i fer accessible l’alimentació a tothom. Rachel Carson ja ho va plantejar l’any 1962 en el seu llibre La primavera silenciosa.
Els transgènics són perjudicials, d’acord, però també s’ha de tenir en compte que sense ells no existiria la insulina. Per tant, dependrà de l’ús que se’n faci, cosa que ens obliga a ser molt curosos i avaluar l’impacte que poden causar en tot moment.
En la mesura que es tracta d’un canvi holístic, tothom hi ha de participar mitjançant processos assemblearis i altres mecanismes democràtics. Per tant, és indiscutible que, si pensem en la presència igualitària de persones, hi tenen un paper fonamental.
Sempre dic que anar a comprar és com dipositar un vot, de manera que el millor perquè prosperi és defensar una agricultura sense intermediaris, la qual cosa, de retruc, implicarà que els preus siguin més justos i raonables.
