El 40% de les entitats de l’economia social i solidària no té cap proveïdora de programari lliure. La principal raó és perquè no hi han reflexionat, davant el qual les organitzacions de l’àmbit tecnològic insten a prendre conscienciar dels seus beneficis amb vista a intercooperar.
Si volem comprar un producte de consum responsable existeix l’eina col·lectiva Pam a Pam. El mapa ja té comptabilitzades unes 1.000 iniciatives en l’àmbit de l’alimentació, l’habitatge, els serveis i l’energia arreu del territori. Ara bé, d’aquestes experiències només 24 tenen com a principal activitat la tecnologia.
Per què aquestes iniciatives són tan escasses i no es produeix la confluència entre els moviments dels comuns digitals -entesos com els recursos de programari i tecnològics que es podrien compartir- i les entitats de l’economia social i solidària (ESS)? Aquestes són algunes de les preguntes de les quals parteix l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú de Catalunya 2020, codirigit per Colectic -cooperativa que utilitza la tecnologia com eina de transformació social- i redactat per Pam a Pam, que s’ha encarregat del treball de camp.
“L’informe evidencia l’enorme diferència entre allò que fan les iniciatives tecnològiques transformadores de Catalunya, referents en produir, sostenir i gestionar eines de programari lliure, i el que fan la resta d’entitats”. Així ho explica Alba Hierro, membre de la XES, excoordinadora de Pam a Pam i encarregada de l’estudi, el qual destaca que no sols un 40% de les cooperatives de l’ESS no té cap proveïdora de programari lliure, sinó que prop d’un 70% utilitza Windows i, entre les que no tenen correu d’empresa, un 73% fa servir Gmail. “Lluiten contra el capitalisme, però a l’hora de treballar recorren a les eines de les plataformes GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft)”, indica Hierro.
Cal recordar que les empreses GAFAM tenen el monopoli de les xarxes socials, com així explica Eugeni Chafer, impulsor de Katuma, una cooperativa que es dedica a posar en contacte productors d’aliments ecològics amb grups de consum. Segons Chafer, l’acaparament de poder d’aquestes multinacionals s’observa en les inversions en borsa, on sis de les set primeres pertanyen a les GAFAM. Una d’elles és Apple, que amb dos bilions de dòlars, acumula gairebé tant capital com el PIB de l’Estat espanyol.
Les empreses de GAFAM no només ostenten un gran volum econòmic; també controlen gran quantitat de dades personals. “Ofereixen els serveis de forma gratuïta i, amb l’objectiu d’incrementar els ingressos, fan negoci amb les nostres dades”, comenta Hierro, per qui aquesta gratuïtat és qüestionable, ja que “el producte és l’usuari, a qui obliguen a acceptar unes determinades condicions d’ús”, afegeix David Gómez, tècnic de la cooperativa femProcomuns.
Segons Gómez, les GAFAM utilitzen els serveis com a esquer comercial, ja que “primer deixen que t’acostumis al producte, però al cap d’un temps te’l fan pagar. Així opera Google, que aviat començarà a cobrar el sistema d’emmagatzematge de fotos segons els gigues que ocupis”. Davant d’aquest modus operandi, Sergi Alonso, integrant de la cooperativa Coopdevs, recomana als usuaris tenir present els riscos d’utilitzar Google i com ser-ne resilient. Una opinió compartida per Gómez, per qui “Google Drive permet tenir un compte d’usuari gratuït, però moltes empreses el contracten per tenir-ne molts més”.
Durant la pandèmia, l’ús de les GAFAM no ha fet sinó incrementar-se, atès que “hem hagut de recórrer a les eines que teníem a l’abast”, afirma Núria Alonso, codirectora de l’estudi i tècnic de serveis tecnològics de la cooperativa Colectic, mentre Alba Hierro assevera: “hem acabat interioritzant que, si vol prescindir d’aquestes plataformes, cal desaprendre allò que t’han fet creure que era intuïtiu”.
L’estudi assenyala que la raó principal per la qual les organitzacions de l’ESS no adopten el programari lliure és perquè no hi han reflexionat (un 41%) o bé per simple desconeixement (un 23%). “Encara no han fet el canvi de xip” assegura Chafer. En canvi, per Gómez, el problema rau sobretot en la comoditat, ja que “tot i ser conscients del model capitalista que representen, no volen una preocupació més”. Per a tots dos, també hi contribueix la circumstància que, per relacionar-se amb l’administració pública o amb altres organitzacions, sovint no troben altre via que les GAFAM. “És difícil defugir-ne, perquè si vols arribar a molta gent has de ser a Facebook i si et convoquen a una reunió a través de Google Calendar, ho acabes acceptant”, indica Sergi Alonso.
Amb tot i això, aquestes cooperativistes es mostren partidaris de “no obsessionar-nos, si no intercooperar en el programari lliure i buscar solucions que ens donin la sobirania”. Una reflexió que subscriu Alba Hierro, per qui “hem d’aprofitar que amb la pandèmia aquesta necessitat s’ha fet més visible que mai, sobretot observant les pràctiques abusives que apliquen Amazon, Glovo i altres multinacionals”. Fet i fet, uns i altres comparen la situació de les TIC alternatives amb el que va viure el menjar ecològic, que si abans costava de trobar, ara és molt més fàcil. Doncs bé: creuen que en el camp de les tecnologies transformadores passarà el mateix.
De fet, l’informe fa referència als projectes que Colectic va presentar l’any passat en el marc de la campanya “Passa’t al FLOSS”, on parla obertament d’optar pel Free/Libre Open Source Software per facilitar el canvi a programari lliure a les entitats de l’ESS. Com apunta Núria Alonso, algunes d’aquestes eines ja es poden trobar al web del projecte. És el cas de FreeNAS, que permet compartir fitxes, blocs, objectes i protegeix les dades personals; o Bluefish, programa amb el qual es pot editar el codi HTML i que està dirigit expressament a dissenyadors web i programadors. “La qüestió és posar els coneixements al servei dels col·lectius que volen fer el pas”, insisteix Sergi Alonso.
Precisament, amb l’objectiu de sensibilitzar les entitats, la comissió de Procomuns de la XES va impulsar el 2019 una iniciativa que, amb el lema “No siguis GAFAM”, exhorta a construir i reforçar les eines lliures com a mitjà per resistir enfront l’imperi de les companyies digitals capitalistes. Una tendència que, tal com reflecteix el balanç social que realitza periòdicament, la XES, ja ha sigut assumida pel 18% de les entitats.
Una altra conclusió de l’informe és que el sector TIC de l’ESS aposta per la sobirania tecnològica i les activitats de cooperació i la mancomunació de recursos. Així s’hi refereix Núria Alonso, de Colectic, per qui l’objectiu és liderar un canvi cap al programari lliure, més i quan el 85% de les entitats tecnològiques de l’ESS coincideixen en la necessitat de crear un espai d’articulació amb la resta d’entitats del mercat transformador.
En aquest camí cal destacar sobretot el núvol CommonsCloud, que ofereix l’emmagatzematge de documents, un fòrum i correus per a empreses, o Meet, una eina de videoconferències que, de la mà d’altres cooperatives d’Alemanya, Canadà i Regne Unit, ja reuneix una vintena d’entitats sòcies.
Una altra iniciativa tant o més important és Decidim.org, que per mitjà d’un codi obert i participatiu, facilita plataformes de relació democràtica per a tota mena d’administracions i organitzacions socials, entre les quals la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), que n’ha obtingut una destinada a les seves assemblees. De la mateixa manera que a través del servidor Cercles.coop es posa a disposició de les cooperatives funcionalitats tan específiques per aquest àmbit com la delegació i la ponderació del vot o la recerca de finançament de forma conjunta. “Al capdavall, es tracta d’habilitar un entorn digital en què el coneixement estigui disponible pels altres, conscients que si cooperem, tots millorarem a nivell tecnològic més que no pas si cadascú va sol”, afirma Sergi Alonso.
Katuma, doncs, és un exemple pràctic de la intercooperació tecnològica, ja que gràcies a la seva integració en el software internacional Open Food Network, ha posat en relleu els beneficis ètics, ecològics i econòmics que suposa apostar per aquests nous canals diferents. “Només ens cal que ampliem l’oferta dins la plataforma perquè els grups de consum trobin tot el que necessiten”, conclou Chafer.
Finalment, pel que fa a la connexió d’Internet, un cas d’èxit és el projecte tecnològic Guifi.net, nascut a la comarca d’Osona l’any 2004 quan diverses persones es van organitzar per connectar les seves granges a Internet i bastir una xarxa de comuns. Va ser sobretot 2008 -explica Núria Coromina, una de les integrants- quan Guifi.net es va consolidar al constituir-se en fundació i establir els primers convenis amb operadors de telecomunicacions locals que, un cop s’ha desplegat la fibra al municipi, ofereixen els serveis d’Internet a l’usuari final.
Amb més de trenta convenis signats, i les aportacions que fan administracions públiques, particulars i altres inversors, el projecte s’ha consolidat, Guifi.net demostra -igual que Katuma i la resta de projectes sorgits els darrers anys- que les eines transformades en l’àmbit tecnològic no sols són rendibles; també eliminen les bretxes digitals i permeten establir vincles per teixir una veritable econòmica de base social i solidària.
L’informe 'Les infraestructures digitals de les economies del comú de Catalunya 2020' realça la progressiva implementació de les tecnologies alternatives al si de l’ESS. Però certament hi ha molt a recórrer, tant pel que fa a eixamplar el seu ús com en assolir la paritat de gènere en aquest sector. I és que, segons Núria Alonso, de Colectic, “en els àmbits de decisió la presència de les dones continua sent residual”.
Prova d’aquest biaix de gènere és que les estructures tenen de mitjana quatre treballadores, 3,75 vegades menys que homes hi ha la plantilla. Un decalatge que encara és superior en el conjunt del sector, on el percentatge se situa a 5,5 homes per cada treballadora a l’Estat espanyol. Així queda reflectit al 'Libro Blanco de las mujeres en el ámbito tecnológico', publicat el 2016, del qual es desprèn que en les start up i les multinacionals digitals les dinàmiques patriarcals són molt habituals, “quan en un projecte com el que defensem les cooperatives això no ha d’existir, ja que ens fonamentem en l’equitat i la no discriminació”, assenyala David Gómez.
