La cooperativa de l’economia social i solidària ofereix solucions innovadores i serveis integrals relacionats amb els vàters secs i l’ecosanejament.
Només un 3% de l’aigua que hi ha al planeta és apta per al consum humà. D’aquesta, un 79% és en forma de gel, el 20% es troba en aigües subterrànies i només l’1% és dolça superficial. Les xifres, doncs, parlen per si soles: l’aigua potable és un bé escàs. Segons la cooperativa Saneseco, especialitzada en vàters secs i ecosanejament, només per tirar la cadena del vàter s’utilitzen a Catalunya uns 8.000 litres d’aigua potable per persona/any.
Però, el problema va més enllà d’això: aquests 8.000 litres, es barregen amb grises provinents d’altres parts de l’habitatge, provocant que una persona ompli a l’any una piscina d’aigües negres, equivalent a uns 40.000 litres contaminats d’aigües fecals. Per a Saneseco, aquesta situació és insostenible, la qual cosa obliga a buscar solucions perquè no es malbarati l’aigua potable.
Saneseco, constituïda el 2023, va néixer d’un grup de dones que, seguint els principis de l’economia social i solidària, buscaven respostes innovadores i serveis integrals relacionats amb els vàters secs i l’ecosanejament. Actualment, la seva prioritat és portar el seu model de cabines de vàter ecològic a esdeveniments de primer nivell.
“Les nostres cabines són confortables, sense males olors i equipades amb un sistema que permet fer-ne una gestió higiènica, segura i de baix manteniment”, relata Laura Ronald, enginyera naval, fustera i sòcia de la cooperativa. Com que les cabines no necessiten químics, els residus que genera són orgànics i poden reintroduir-se al cicle natural en forma d’adob.
Més enllà d’encarregar-se del disseny i la producció pròpia de cabines, Saneseco ofereix formació i assessoraments per acompanyar els processos d’instal·lació de sanitaris en espais públics i privats. Recentment, les seves cabines ecològiques ja s’han utilitzat al Parc de la Trinitat de Barcelona, amb motiu de la celebració de la festa de La Mercè, a la biennal d’art europeu Manifesta, que enguany s’ha celebrat a la capital catalana, i a l’acte central dels cent vint-i-cinc anys de cooperativisme a Catalunya.
Saneseco també està aplicant vàters ecològics més enllà dels actes multitudinaris. L’ecosanejament el planteja igualment per habitatges particulars, horts, finques rústiques, càmpings i zones d’acampada, a banda d’equipaments esportius, parcs naturals i, fins i tot, escoles i centres de formació. Un cas d’èxit és Bosc Escola Tataküa, a les Terres de l’Ebre, un projecte cooperatiu creat perquè la mainada experimenti un aprenentatge directe i diari amb la natura. Des de 2021, hi té instal·lada una cabina d’autoconstrucció equipada amb el sistema Green Toilet.
Cal tenir present que la quantitat d’aigua que gastem a la llar té una doble repercussió: d’una banda, no tenim en compte que la pluja és l’únic reposador d’aigua dolça i, d’altra banda, tampoc ens adonem de la despesa energètica (estació de potabilització d’aigua i bombament per al transport per canonades) que necessitem per consumir-la.
Per aquest motiu, Saneseco promociona opcions ecològiques de sanejament i, alhora, organitza tallers per sensibilitzar sobre el problema ambiental que amaguen els tradicionals vàters blancs. “Recordem que som part de la natura i que, no només consumim recursos; també generem un impacte del qual sovint no som conscients”, apunta Ronald.
En el seu moment, el vàter contemporani (el d’aigua) va ser una de les grans revolucions de principis del segle passat, tant pel que fa al salt d’estatus social com per la higiene de les llars. De fet, a la dècada cinquanta, quan el rotllo de paper de vàter va arribar al mercat, les cases havien passat de no tenir cambra de bany, a tenir-ne gairebé totes.
Però, amb tot, aquesta revolució estètica, funcional i higiènica, estava lluny de complir les expectatives fixades per a un ús responsables del tractament dels residus. “Fins a finals dels anys setanta, la majoria de l’aigua dels vàters s’abocava sense cap mena de tractament als rius i al mar”, assegura Halminen, enginyera i sòcia de Saneseco.
De tota manera, la realitat ha anat canviant els darrers anys. Avui mateix, segons l’últim informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ja es depura un 97,1% de les aigües residuals que es generen a les poblacions catalanes.
El problema radica, doncs, en el malbaratament i la despreocupació que hi ha envers la gestió de les fecals, davant el qual els actors socials han pres la iniciativa oferint vies per salvaguardar aquest recurs.
I és, en aquest context, que Saneseco aporta els vàters secs com a alternativa viable, que encara pren més sentit atès l’increment dels episodis de sequera i manca d’aigua. “A Catalunya, molta gent encara no coneix els beneficis que aporten els vàters secs, d’aquí que insistim a explicar que no necessiten aigua, no fan pudor i permeten transformar els residus orgànics en adob”, indica Laura Halminen, per qui calen més espais explorar alternatives que, a l’estil del vàter sec, aplanen el camí cap a la necessària revolució ecològica.
Laura Halminen, sòcia fundadora de Saneseco, i Mireia Ramis, futura sòcia i experta en sanejament ecològic, expliquen el projecte dels vàters secs.
Com funcionen les vostres cabines de vàters secs?
Tenen una cinta transportadora que separa el material sòlid (paper i caques) del líquid, i també un sistema d’extracció d’aire que impedeix que les pudors retornin a la cabina. L’orina se separa per gravetat, cau sobre la cinta i es recull en una safata sota el seient, mentre que el material sòlid es tracta amb llombrius que s’encarreguen del compostatge.
Per on estan pensats aquests dispensaris?
Sobretot per espais públics, ja que no tenen problemes per gestionar grans afluències de visitants, com són els pàrquings dels parcs naturals. Finalment, hem de veure el vàter sec com una part de la gestió de residus lligada a punts on concorre molta gent.
Treballeu també amb clients particulars?
Ens adaptem a diversos tipus de clients. Fins i tot comptem amb el “cacalaix”, que és el sistema més bàsic per a ús privat en habitatges, a banda de models per horts urbans, tallers a l’aire lliure o llocs d’acampada.
Quines barreres trobeu entre el públic?
La principal és l’econòmica; sovint se’ns compara amb Policlean, que si bé no ofereix el mateix servei ni la mateixa infraestructura, té el monopoli. Hi ha, doncs, una barrera social, ja que la gent no hi està acostumada, quan és imprescindible que tothom prengui consciència que cal una gestió correcta dels residus. Encara hi ha una desconnexió amb la natura i els cicles naturals.
De moment, quina rebuda està tenint el vostre projecte?
Molta gent s’hi comença a interessar. Al capdavall, omplim el buit de donar importància a la part ecològica i la mobilitat dels residus. De tota manera, falta molt per avançar, ja que a Finlàndia, per exemple, tothom sap què és un vàter sec i té una latrina; i el mateix passa a Alemanya i a França. A l’Estat espanyol, en canvi, encara falten depuradores en àrees municipals i hi ha trams de rius que baixen amb aigües fecals sense cap tipus de tractament.
Cal aplicar el que funciona en altres llocs?
Exacte, en un recent congrés de sanejament ecològic a París se’n va parlar. Es tracta de centralitzar el compostatge i d’integrar sistemes de separació d’orina i matèria sòlida per generar compost, que en l’actual època d’emergència climàtica i desertificació és molt necessari.
L’objectiu, per tant, és convèncer que cal un altre tipus de gestió?
En això treballem. I encara que és un procés lent, és indispensable que tothom reflexioni sobre el malbaratament dels recursos, especialment de l’aigua.
Pot ser també t’interessa
