Back to top

Mans a la costa per salvar el litoral

Joan Bernà i Dani Font
27 jul. 2020

Arran del temporal Glòria, que durant l’última setmana de gener va malmetre la costa catalana, grups mediambientals promouen la neteja col·lectiva dels entorns naturals més afectats. Una tasca amb què consciencien la població sobre l’impacte que l’actual model urbanístic té sobre l’ecosistema i les nostres vides.

Sembla que fa molt, però va ser el gener passat que la borrasca Glòria sacsejava el litoral català. Passada la tempesta, tones de residus orgànics i inorgànics van inundar les platges, davant el qual desenes de col·lectius van organitzar batudes de neteja amb l’objectiu de recuperar i millorar uns espais naturals que senten com propis.

Tones de residus van inundar les platges, davant el qual desenes de col·lectius van organitzar batudes de neteja

A Arenys de Mar, el grup Arenys pel Món va coordinar la neteja de la platja del Cavaió, centrada a retirar els rizomes, les arrels de les canyes que es trobaven a les zones protegides i que arrelaven amb facilitat. Tots els dissabtes, per espai de dues hores, les excavadores van evitar que es causessin danys a espècies que podien estar amagades sota la brossa. “Des de bon principi vam retirar fustes, testos i plàstics que, en menor grau, reapareixen quan fa vent”, explica Montse Alberte, integrant d’Arenys pel Món.

Pedagogia a la llera del mar

També al Delta de l’Ebre, un dels entorns més castigats pel temporal, la reacció va ser immediata. “Totes estàvem corpreses per l’estat de la costa i unes diverses integrants de l’equip de rem vam quedar per netejar-la, ja que la brutícia era brutal”, indica Àngela Bo, de l’Associació Esportiva Lo Fangar. La crida a col·laborar es va organitzar per xarxes socials i des de llavors, hi ha hagut jornades als set municipis ubicats al Delta i en alguns propers, com són l’Ametlla de Mar i Alcanar.

La tasca de conscienciació i sensibilització ambiental es difon encara a través del Moviment Social Delta de l’Ebre, mitjançant el qual es convoquen accions, independentment si s’ha registrat o no una llevantada. L’acció, que té el suport del Parc Natural, s’ha centrat fins ara a la platja de l’Arenal i als voltants de la bassa de les Olles, dins del terme municipal de l’Ampolla.

Per tal d’incentivar la participació, cada col·lectiu ha buscat les seves pròpies fórmules. Arenys pel Món, per exemple, ha aconseguit la implicació d’alumnes de 5 i 6è de Batxillerat d’una escola local, menors estrangers no acompanyats que s’allotgen al municipi i alguns equips esportius, que han arribat a canviar els dies d’entrenament per col·laborar en les batudes a la platja.

Per als diferents col·lectius, la neteja del litoral és una acció coherent que té uns grans efectes pedagògics

Per aquests col·lectius, la neteja del litoral és una acció coherent que té uns grans efectes pedagògics. Així ho han entès els respectius consistoris, que durant la llevantada va proporcionar als voluntaris guants, bosses, contenidors de recollida i altre tipus de logística. D’aquesta manera, els voluntaris porten la brossa a un camió, que al seu torn s’ho endur a una planta de tractament perquè sigui triturada i reaprofitada per altres usos.

“Amb les actuacions a les platges ajudem a preservar els espais dunars”, indica el professor de la Universitat de Girona Josep Pintó, per qui tot i les destrosses que poden ocasionar els temporals, “són una oportunitat perquè reactiven torrents que permeten la posterior sedimentació de sorra a les platges que l’onatge redistribueix”.

Amb tot i el valor social d’aquestes iniciatives, les entitats consideren que les administracions han d’implicar-se molt més. No sols en vista a refer les estructures que queden malmeses pels temporals; també a l’hora d’analitzar els perjudicis que l’actual model de desenvolupament té pel manteniment i la preservació del litoral.

Així es va plantejar en les jornades celebrades el 5 i 6 de març a Blanes sota el títol I després del Glòria, què?. En aquesta trobada, organitzada per la Universitat de Girona i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), els participants van analitzar les conseqüències del Glòria i les respostes que caldria prendre amb l’objectiu de garantir la preservació de les platges. En línia amb això, Sergi Nus, de SOS Costa Brava, emplaça la Generalitat a “corregir la gestió del sòl”, ja que “estan planificats 45.000 habitatges nous en entorns costaners”, a més de crear “un ens que vetlli per la conservació del litoral català, copiant el que ja existeix a l’Estat françès”.

Segons Nus, el problema rau que la sorra que aporten les rieres i els torrents topa amb barreres artificials que impossibiliten la regeneració de les platges. “Els 47 ports que hi ha el litoral català i els nombrosos espigons no fan sinó que artificialitzar i enrigidir la costa, fet que altera la seva dinàmica natural”.

A més d’aquests impactes, Josep Pintó afegeix els canvis d’usos de les conques dels rius, que en ser aclaparades per estructures urbanes i industrials, impermeabilitzen el sòl; “i això fa que l’aigua no pugui arrossegar sediments fins a les seves desembocadures”.

Els experts adverteixen que, si no atura la pressió urbanística i l’allau de turisme, l’estat del litoral s’agreujarà de forma irremeiable

Les jornades a Blanes van servir per palesar que, si no atura la pressió urbanística i l’allau de turisme, l’estat del litoral s’agreujarà de forma irremeiable. Un extrem que Carla Garcia, experta de la UdG, va advertir en la seva intervenció. Segons aquesta acadèmica, els darrers 15 anys la població que viu al litoral ha augmentat en un milió d’habitants, mentre que en cinc dècades han desaparegut el 61% de les platges que tenien dunes, fet que ha donat peu a la urbanització del terreny.

També, per aquesta i altra experta, ni la instal·lació d’espigons ni la tendència a bolcar sorra artificialment no s’han demostrat eficients per frenar l’erosió. Al capdavall, com afirma Enric Sagristà, del CEAB, “no són els temporals ni el canvi climàtic els causants de l’erosió de les platges i dels deltes, sinó la mala gestió dels rius amb uns aqüífers sobreexplotats”. Una idea compartida pel prestigiós biòleg Josep M. Mallarach, segons el qual “el canvi en la gestió dels entorns naturals ha de passar per la geoètica; és a dir: posar per davant de tot l’equitat social i el respecte pel medi ambient”.

INTERVENCIÓ REFLEXIVA: UNA EDUCACIÓ TRANSFORMADORA

Sovint les persones perceben el paisatge com estàtic. “La dificultat i el poc hàbit a interpretar el passat i projectar el futur quan contempla el present són factors fonamentals de l’estupor que els genera observar els efectes de fenòmens com Glòria sobre les platges i el territori”. Així ho expliquen des de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), dedicada a incidir sobre aquesta mancança.

La metodologia que defensa l’SCEA és la intervenció reflexiva; és a dir, l’acció vinculada a emocions provocades per la descoberta i la comprensió dels mecanismes que afecten aquest dinamisme. “I aquí entraria des de la successió ecològica, les interaccions entre organismes, passant per les pertorbacions sobre els sistemes (particularment l’antròpica)”. 

Segons els responsables d’aquest organisme, netejar selectivament les platges dels objectes aportats pel temporal és una manifestació d’aquest procés. “I fer-ho col·lectivament reporta sentiment de pertinença a una comunitat que estima la gent i el medi i que actua a favor seu”, assegura.

Autoria: 
Joan Bernà i Dani Font

Pot ser també t’interessa

L’associació catalana, formada per una seixantena de joves investigadores, treballa per erradicar l’estigma i el biaix de gènere que encara persisteix en el camp de la tecnologia i la ciència.