Tot i haver recuperat un dels seus trams, el moviment veïnal veu com noves actuacions urbanístiques amenacen el futur i la dignitat d’aquest entorn ecològic i comunitari situat entre Barcelona i Montcada i Reixac.
El Rec Comtal és una infraestructura medieval que, durant segles, va abastir d’aigua la ciutat de Barcelona. Des de mitjan segle XX, la sèquia va entrar en desús i el creixement urbanístic de Barcelona i Montcada i Reixac, on es troba l’aqüífer on neix el Rec, a la llera del Besòs, va fer que tots els trams a cel obert quedessin coberts i oblidats, si no degradats i malmesos.
L’activisme veïnal ha permès recuperar-ne el tram que uneix els barris de Vallbona i Can Sant Joan, però noves actuacions urbanístiques amenacen no només el futur d’aquest patrimoni monumental, sinó també la dignificació dels barris que travessa.
A prop del seu naixement, entre els barris de Vallbona (districte de Nou Barris de Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac) es pot gaudir del Rec i del seu entorn, gràcies a les rehabilitacions realitzades el 2015. Aquestes actuacions, dutes a terme pels ajuntaments de Montcada i Barcelona, amb el suport del Consorci del Besòs, responien a les reivindicacions veïnals d’aquests dos barris que, per a la majoria de nosaltres, encaixarien dins la definició de suburbi: allunyats del nucli urbà, amb un urbanisme més o menys caòtic i amb mancances d’equipaments i serveis.
Ara bé, es tracta de suburbis molt diferents dels estatunidencs, luxosos però sense ànima ni elements patrimonials com el Rec, dels quals també en tenim exemples a poblacions com Sant Quirze del Vallès o Vallromanes, on s’han construït barris residencials, formats per fileres de cases unifamiliars idèntiques amb piscina, alarma 24 hores i gespa.
En aquests complexos, cada veí és un estrany, tal com reflecteix l’exposició ‘Suburbia’ que aquest 2024 hem pogut visitar al CCCB. Això no succeeix a Vallbona i Can Sant Joan, perquè la reivindicació d’unes millors condicions de vida ha generat un sentiment de comunitat i pertinença i, va permetre convertir el Rec i el seu entorn en un punt de trobada agradable. La història de la recuperació d’aquest espai s’explica en el curtmetratge El Rec Comtal: la lluita veïnal pel bé comú, produït per les entitats La Perifèrica, Òmnium Cultural i l’Associació de Veïns (AV) Can Sant Joan.
Un d’aquests veïns és Antonio Alcántara, soci fundador de La Perifèrica, secretari de l’AV de Can Sant Joan i del grup impulsor del projecte ‘El Rec es mou!’. Segons Alcántara, el Rec “és una joia” que la ciutadania està descobrint gràcies a activitats com els Itineraris de descoberta perquè “té molta força veure aquesta infraestructura mil·lenària, juntament amb els horts de la Ponderosa o la Granja del Ritz que proveïa d’aliments frescos l’Hotel Ritz”.
Segons Alcántara, el futur del Rec està sotmès a diverses amenaces. En primer lloc, la sequera i l’ús que pot fer l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “No estem en contra de compartir l’aigua, sinó que volíem consensuar amb l’ACA un ús que no afectés el cabal”, explica l’activista veïnal, que afegeix una segona amenaça: les actuacions urbanístiques que s’hi poden dur a terme, entre les quals la possible construcció de 2.000 pisos als horts de La Ponderosa, un plànol urbanístic encara vigent.
“Nosaltres hem pressionat perquè això no passi i s’erigeixi un projecte que posi al centre els drets i l’agroecologia”, indica Alcántara, per qui un nou perill és el possible soterrament de la línia de tren R2, la qual “pot comportar el desviament del curs del Rec i que es perdin alguns trams”.
Segons Antonio Alcántara, aquestes actuacions, i la finalització de les obres de la Sagrera, que poden crear una connexió directa fins a Montcada mitjançant una avinguda de passeig on també passessin tramvies o autobusos, podrien incórrer en un pelotazo urbanístic. “S’estan buscant nous terrenys per construir, com està passant a la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), i l’espai que travessa el Rec Comtal pot ser un d’ells”, assenyala el secretari de l’AV de Can Sant Joan, segons el qual, entre els propietaris dels terrenys de la Ponderosa i ADIF, també hi ha diverses immobiliàries i fons d’inversió. És, en aquest context, que “el Rec està amenaçat, ja que darrere hi ha la voluntat d’una relació publicoprivada on empreses desarrelades del barri s’ocupin de la gestió de l’espai”.
Actualment, les accions per defensar l’entorn es dinamitzen des de ‘El Rec es mou!’, que a més de generar un moviment econòmic, garanteix un marc comunitari amb criteris de transparència i participació. “Nosaltres apostem per una lògica de gestió que empoderi, enxarxi i arreli en els barris a fi que els mateixos veïns siguin els protagonistes d’aquesta gestió”. Projectes com la gran avinguda poden servir per a un dels objectius que es marca el consistori barceloní, descentralitzar el turisme. “Això ens espanta una mica” indica Alcántara, “no perquè vingui gent a passejar pel Rec, que és meravellós, sinó perquè pot obligar els veïns i veïnes a ser mà d’obra barata o figurants dels turistes”.
Per fer front a aquestes amenaces, ‘El Rec es mou!’ s’ha incorporat en la Taula Comunitària del Rec Comtal, que amb la participació d’entitats de Montcada i de tots els districtes barcelonins per on passa la vella infraestructura, a més de la mateixa administració, té per Alcántara un avantatge organitzativa: no té NIF ni president ni secretari, de manera que no funciona de manera jerarquitzada. “Plantegem lideratges compartits, la qual cosa fa que hàgim d’escoltar a tothom, perquè són 12 quilòmetres i quan una cosa afecta una entitat en concret, li donem suport”.
Entre les demandes de la Taula també trobem la creació d’un Centre d’Interpretació de Sant Andreu, la recuperació i senyalització del Rec Comtal en l’interior del barri de la Trinitat Vella i en diferents punts del districte de Sant Martí.
Preservar el projecte comunitari que planteja ‘El Rec es mou!’ és, segons Antonio Alcántara, la base per dignificar els barris de Vallbona i Can Sant Joan, on viuen unes 6.500 persones que han d’assumir, sense cap compensació, l’impacte d’infraestructures contaminants com les que ocasiona la cimentera Lafarge o la trama de carreteres per on circulen milers de vehicles que entren i surten cada dia de Barcelona. És, en aquest sentit, que el Rec esdevé cabdal, perquè “és un lloc arreglat, il·luminat, verd, amb biodiversitat que, tot i que podria estar millor, és una meravella”, indica Alcántara.
Entorn del Rec, els veïns i veïnes organitzen cada estiu diferents iniciatives, entre les quals el cinema a la fresca, que aplega a unes 50 persones i que va precedit d’un concert, així com altres adreçades als més petits però també per combatre la soledat de la gent gran. Un ventall d’activitats, a les quals s’afegeixen fabricar imants, identificar espècies o sessions de ioga, que generen cohesió, xarxa veïnal i viure en positiu l’espai dignificat. “Recordo les reunions que fèiem amb les dues administracions (Montcada i Barcelona), que per a elles totes les obres de remodelació dels barris és pedra, mentre que ‘El Rec es mou! és ànima”, conclou Alcántara.
