A través de la seva rehabilitació, l’equipament promogut per l’Ajuntament de Barcelona esdevé un referent amb vista a conscienciar la ciutadania sobre els usos mediambientals a la ciutat.
La Fàbrica del Sol, que compta amb l’impuls de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ha esdevingut un espai únic a l’hora de promoure la sostenibilitat en la rehabilitació dels edificis. A mesura que ha anat prenent forma, l’espai ha integrat mesures i solucions ambientals, com són l’aprofitament de l’aigua pluvial, un jardí vertical interior, una bomba de calor geotèrmica, una pèrgola i una paret mitgera amb plaques fotovoltaiques, a més de ventilació natural.
Aquesta rehabilitació li ha valgut obtenir les 5 fulles del Sello Verde en edificació sostenible i la qualificació energètica A, alhora que s’ha convertit en un edifici amic de la bicicleta. Així ho explica Marina Talarn, representant de l’equip de l’entitat, la qual recorda quan farà dues dècades l’Ajuntament va comprar aquest espai a fi de rehabilitar-lo i, així, promoure hàbits sostenibles en matèria d’energia.
La Fàbrica del Sol està ubicada en un entorn singular, que ha experimentat l’evolució en la generació de fonts d’energies als últims 150 anys. En són testimonis la xemeneia i un pont del complex fabril de l’antiga Maquinista Terrestre y Marítima de la Barceloneta, els quals recorden l’ús del carbó. De fet, l’antic gasòmetre de la Catalana de Gas evoca l’arribada i implementació d’aquesta indústria a Catalunya. “Les seves plaques fotovoltaiques exemplifiquen la mirada de la ciutat cap a la font d’energia més neta i renovable de totes: l’energia del sol” contextualitza Talarn.
A mitjans del segle XIX, la Fàbrica del Sol va erigir-se en el principal referent de l’elaboració del gas manufacturat a Barcelona, pel qual comptava amb vuit forns de carbó i tres gasòmetres que abastien el conjunt de la ciutat. Una infraestructura que l’increment de la demanda va obligar a ampliar-se amb un pavelló d’oficines i, l’any 1907, amb una torre d’aigües dissenyada per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, que va donar-li una empremta modernista.
No va ser fins als anys 70 que l’edifici, que ja constava d’una planta baixa i un primer pis amb terrat, va traslladar les seves oficines al Portal de l’Àngel, deixant el pavelló en un centre mèdic destinat als empleats. D’aquesta manera és com l’antiga seu de Catalana de Gas manté, encara avui, l’estructura d’un dels vells gasòmetres i la torre de les aigües, emblema de l’activitat industrial de l’època.
L’any 1995, i després que la instal·lació fos enderrocada parcialment en virtut de les reformes previstes pels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la propietat perquè esdevingués una icona de la construcció sostenible: es va recuperar, rehabilitar i reutilitzar tot el material possible, es va aprofitar el sistema de ventilació natural i es va incorporar un sistema de recollida, depuració i reutilització de l’aigua de la pluja.
“Aquests treballs han fet possible obrir La Fàbrica com un equipament d’educació ambiental”, indica Marina Talarn, la qual destaca que l’immoble respon als criteris d’una Barcelona més verda i eficient, amb menys soroll i residus, compromesa amb el consum responsable i que s’adapta a la bicicleta i el transport públic no contaminant. En aquesta línia -afegeix Talarn- l’antic edifici vol ser un aparador de la cultura de sostenibilitat que el consistori barceloní pretén desenvolupar d’acord amb el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i els Objectius de desenvolupament sostenible 2030 de les Nacions Unides.
A través de la Xarxa Barcelona+Sostenible i la implicació del Consell Ciutadà per la sostenibilitat, la Fàbrica del Sol s’ha integrat plenament a la Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona, els quals tenen com a finalitat oferir serveis d’educació ambiental de tota mena. És el cas també del Centre de la Platja o La Ludoteca del Parc de la Ciutadella. Un conjunt d’espais als quals se sumen el Centre Cívic Can Deu, la Vil·la Urània, el Centre Cívic Vázquez Montalban, l’Aula Ambiental del Bosc Turull, el Centre de Natura de Can Soler, la Casa de l’Aigua, el Castell de Torre Baró o l’Aula Ambiental de Trinitat Vella.
“El consum dels edificis i equipaments municipals representa la meitat de la despesa energètica total de la ciutat, raó per la qual cal donar la màxima importància a aquest tipus d’immobles i construccions”, comenta Marina Talarn, per qui Barcelona té la voluntat que, d’aquí a nou anys, tots els seus equipaments i l’enllumenat que utilitza s’abasteixin amb energia solar. “Però la política energètica no s’ha de fixar només en el comportament municipal; també ha de guiar el funcionament energètic de la ciutat i comptar amb la corresponsabilitat de la ciutadania”.
En aquest sentit, i a força d’apropar-se al veïnat, La Fàbrica del Sol esdevé avui un dels motors de referència d’aquest procés de conscienciació sobre la sostenibilitat que, en tots els àmbits, han de caracteritzar les metròpolis del futur.
Pot ser també t’interessa
