Les Hortes de Tarragona (l’Horta) són un espai agrícola ubicat entre el centre de la ciutat i els polígons i barris a ponent del Riu Francolí. És un indret d’alt valor històric, ecològic, infraestructural i comunitari. Més enllà del patrimoni agrícola que representa, és un bé comú urbà, atès que encara hi ha una Comunitat de Regants que gestiona de forma autònoma l’ús dels Recs de la Mina Protectora, un cabal d’aigua que alimenta els terrenys des de fa més d’un segle. Per ser més concrets, fa poc més de 160 anys, va ser inaugurada la mina que proveeix d’aigua un sistema de reg que, en el seu moment, requeria torns les 24 h del dia. Ambdues fites infraestructurals van ser construïdes pels pagesos amb les seves mans.
Per copsar la magnitud de l’espai i els canvis que ha patit, entre els anys 20 i 30 del segle passat, fa menys de cent anys, els Recs de la Mina Protectora regaven gairebé 500 hectàrees de terreny agrícola, dividit en diferents parellades: l’Horta Gran, La Roca, La Volta, el Rec Major... Avui dia, amb prou feines se’n compten 120.
El passat gener, la cooperativa L’Escamot i prop de 80 persones, en el marc de la Comunalitat Urbana de Tarragona - Fòrum dels Barris, vam dur a terme una passejada per la zona per tal reivindicar-la de la mà dels seus protagonistes: part de la pagesia que encara hi queda. Allò que hi vam aprendre va obrir moltes reflexions de caràcter històric i social que han d’anar aparellades d’altres de caràcter urbanístic i estratègic.
Els terrenys que ocupa L’Horta són motiu de disputa atesa la seva ubicació estratègica, al voltant del riu, propera al mar, amb bones connexions viàries. L’històric dels processos de planejament urbanístic sobre l’àmbit ha suposat la desaparició de gran part de la seva superfície i la partició de la restant, a causa, principalment, de les mencionades connexions viàries. En èpoques més recents -vegeu el desaparegut POUM de 2013-, la idea era acabar de construir la zona i deixar enrere definitivament qualsevol rastre de sòl agrícola.
L’oportunitat d’un nou planejament ha obert la via per salvar aquest espai i sembla que, ara sí, hi ha consens entre la majoria dels representants tècnics i polítics, segons els quals la solució no passa per urbanitzar-lo mitjançant teixit edificat residencial o terciari sobre les restes de sòl fèrtil. Tot i això, sembla que encara es contempla construir alguna zona que actualment és cultivable. Si acabarà sent així o no dependrà de la versió definitiva del nou POUM i molts hi estarem atents.
En qualsevol cas, la qüestió no es redueix a impedir la via de la desaparició, sinó en posar les bases per la seva recuperació. Cal entendre el context urbà en què es troba i incorporar l’Horta a la lògica urbana del seu entorn. Ha de deixar de ser l’esquena de la ciutat per passar a ser, físicament i conceptualment, el centre d’una Tarragona que aposti per un model urbà adequat a la més que necessària transició ecosocial que tenim per endavant.
El planejament hi tindrà un paper clau, doncs, no sols per com es qualifiqui el sòl; també per quina aposta es faci a les vores i sobre les infraestructures de l’entorn. Com en qualsevol gran repte urbà, però, això no pot quedar en el planejament, sinó que cal donar suport a l’acció comunitària i facilitar el coneixement de l’espai al conjunt dels habitants de Tarragona, a més de vincular-hi usos clarament públics amb iniciatives que han de ser compatibles amb les característiques de l’espai.
Creiem, doncs, que cal preservar, realçar i ajudar a consolidar un espai agrícola d’aquestes característiques per aprofitar-ne tot el potencial. Això suposa apostar per la sobirania alimentària, generar circuits de producció i consum que connectin els horts amb la població de la ciutat, impulsar visites de centres escolars a l’espai, recuperar els terrenys en desús (amb la possible configuració d’un Banc de Terres, com s’ha dut a terme en altres territoris com el Baix Camp o Sant Vicenç dels Horts), realitzar accions de dignificació de l’espai, millorant els marges del riu com a entorn d’oci i gaudi ciutadà. Es podria pensar en un Parc agrari ecològic? Podria ser L’Horta aquell reducte gal que combat l’invasor i que escenifica un model alternatiu a la petroquímica, la indústria que sempre s’associa amb Tarragona?
Sigui quin sigui el model que s’hi vulgui desenvolupar, creiem que és imprescindible blindar els usos agrícoles de l’espai, acompanyant-ho d’un procés de reflexió i participació ciutadana que posi de manifest la rellevància que té l’Horta i altres zones similars en l’actual situació d’emergència climàtica. No ens podem permetre el luxe de deixar caure en l’oblit un dels grans tresors de Tarragona. Al contrari: l’ostracisme al qual s’havia condemnat aquest espai, amb la invisibilització del seu patrimoni agrícola, ha de transformar-se, mitjançant l’apoderament comunitari i el suport de les administracions, en un emblema d’allò que volem que sigui Tarragona i el seu entorn: una ciutat per a les persones, una ciutat per al futur.
Les possibilitats són amplíssimes. Cal que s’uneixi el lideratge ciutadà amb la voluntat política. La gran participació que va tenir la caminada de gener i l’interès que va suscitar en els mitjans de comunicació són prova inequívoca que L’Horta Gran és una qüestió que hauria d’ocupar un rol més important en el desenvolupament de la Tarragona dels pròxims anys.
Perquè ens hi va la vida, salvem l’Horta!
