Enmig de les crisis ecològica, social i econòmica actuals, el turisme ha d’assumir un rol central en la transició ecosocial. Ja no es pot limitar a generar riquesa, cal que esdevingui una eina al servei del bé comú, amb un impacte positiu en les persones i l’entorn. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) marca la diferència. Tot i el seu creixement en altres sectors, les iniciatives d’ESS vinculades al turisme encara són marginals, en part per la resistència d’un model capitalista que prioritza beneficis a curt termini.
Les iniciatives d'ESS, impulsades des de la base, tenen com a objectiu generar un impacte social positiu mitjançant la gestió democràtica, la governança participativa i la col·laboració mútua; estan orientades a satisfer les necessitats de les persones i del territori, en contraposició al turisme de masses, que acumula capital a través de l’explotació de recursos i de les comunitats locals.
Aquesta percepció “negativa i perjudicial” del turisme fa que costi assumir que sigui un sector clau en la transformació del model. És per això que, per revertir aquesta situació, cal que les entitats de l'ESS s’uneixin sota un mateix paraigua i comparteixin un relat comú que mobilitzi les administracions públiques i generi un marc normatiu que afavoreixi un model de turisme cooperatiu, solidari i sostenible.
Hi ha unes quantes experiències que ja treballen amb aquesta lògica de canvi i suport mutu. Moltes d’elles són cooperatives que promouen activitats de lleure, oci, restauració i allotjament, tant en l’àmbit urbà com en el rural: albergs i refugis, intercanvi de cases, agències amb ofertes per conèixer el territori...
El model de turisme predominant és insostenible. Cal apostar per un turisme basat en el decreixement, més proper i pausat, que respecti els territoris i la seva gent -que sovint se sent exclosa de les dinàmiques turístiques convencionals. Aquí és on el turisme de proximitat es presenta com una via per transformar radicalment la manera en què entenem les nostres activitats recreatives i de lleure.
El turisme de proximitat esdevé un motor de transformació, ja que enforteix l’economia local i ofereix activitats d’oci arrelades a un territori proper massa vegades desconegut. Des de l’ESS, el turisme es planteja com una eina per reforçar el comerç local a través de l’enxarxament i la cooperació, però també per generar ocupació digna mentre es respecten els límits ecològics dels espais i recursos naturals.
En una nova visió del turisme, les polítiques públiques tenen un paper fonamental. Cal posar la població local al centre del debat turístic per trencar un model enquistat que ha causat una turistificació desmesurada en moltes zones de Catalunya.
Així, les polítiques han de promoure un turisme que no sigui un privilegi per a uns pocs, sinó un dret col·lectiu. Si un terç de les llars no pot permetre’s vacances fora de casa, és essencial repensar les nostres polítiques turístiques per garantir que la població local tingui accés a l’oci i el lleure de qualitat. En aquesta línia, cal revalorar les infraestructures i les xarxes de transport perquè siguin accessibles i sostenibles.
La transició ecosocial a Catalunya, doncs, no pot obviar el sector turístic. És imprescindible redefinir-lo com una activitat que prioritzi la vida, la salut i la sostenibilitat, reconeixent-lo com un dret col·lectiu. L’ESS té la capacitat per liderar aquesta transformació, proposant un model basat en la proximitat, la cooperació i el respecte pels límits ecosistèmics.
És urgent i necessari apostar per un turisme més just i solidari si volem construir un futur sostenible, resilient i equitatiu. I fer-ho possible és responsabilitat de totes, ja que si decidim escollir un consum responsable, té tot el sentit del món que apostem pel turisme de proximitat!
* Paula Llaurador Coll, Inbar Shavit i Xavi Nogués Coll són sòcies de la cooperativa La Somereta
