L’any 2019, la XES Garrotxa i la XES Ripollès van organitzar la 1a edició del Festival de l’Economia Social i Solidària Rural, el FESSRural, a Vallfogona de Ripollès, amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada i enxarxament de les economies transformadores en l’àmbit rural. Des de llavors, aquest festival itinerant s’ha celebrat a la Vall d’en Bas (Garrotxa), a Corçà (Baix Empordà) i a Sort (Pallars Sobirà), amb una temàtica central escollida per cada territori.
Amb els anys, a banda d’un espai d’enxarxament, el FESSRural també ha esdevingut un espai de debat propi i un altaveu de l’ESS rural, des d’on explicar les problemàtiques que ens afecten i remarcar les potencialitats dels territoris rurals envers l’ESS.
Aquest 2024, el FESSRural va traslladar-se al sud del principat, i es va organitzar des de la xarxa de cooperatives i entitats de l’ESS del Camp de Tarragona i Ponent en un territori a cavall entre les dues províncies i tres comarques: la Vall del Corb.
En aquesta vall, ubicada en un dels territoris més despoblats de Catalunya, hi ha una efervescència local poc comuna, en què pagesia, elaboradores, cellers, entitats ecologistes, culturals, veïnals i restauració van de bracet per decidir com volen que sigui el futur de la vall. Tota aquesta amalgama d’agents s’agrupa en l’Associació pel desenvolupament integral de la Vall del Corb, on ja s’apleguen més de 200 entitats i persones sòcies, i des de la qual s’impulsen TrosFood, Territori de vincles i altres projectes. Iniciatives que permeten tirar endavant accions en agroecologia, diversificació agrària, regeneració d’habitatge i gestió forestal que, sota la dinamització de les cooperatives La Boqueria i L’Aresta, fixen població i ajuden a avançar en la transició ecosocial,
L’especialització territorial capitalista està portant els territoris rurals cap a un model extractivista i homogeneïtzador que destrueix els teixits locals i els ecosistemes que ens sustenten, fet que alimenta la pobresa i el despoblament.
El Camp de Tarragona i Ponent, per exemple, que ja acumulen el 100% de les instal·lacions químiques i nuclears i tenen els percentatges més alts de producció d’energia eòlica i solar de Catalunya, estan assetjats per una allau de macroprojectes lligats a una MAT i altres invents com el Hard Rock, el casino més gran d’Europa, la macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió i la Lotte, la macrofàbrica coreana de bateries a Mont-roig del Camp, situada damunt d’un dels majors aqüífers de Catalunya.
Concretament a la Vall del Corb (Conca de Barberà), s’està lluitant contra el projecte BCN Solar I i II, propietat de la Shell, que preveu una ocupació devastadora de 700 ha de terra agrària i que és incompatible amb les formes de vida tal com les coneixem actualment i les projectem.
Sobretot des de la pandèmia, hem vist com els territoris rurals s’han fet més presents i s’han reivindicat. No sols denunciant el centralisme polític i l’urbanocentrisme a l’hora d’elaborar les lleis i les polítiques públiques que ens afecten. També impulsant projectes transversals i arrelats al territori que malden per resoldre les problemàtiques mitjançant amb governances compartides i imaginaris de futur lligades a la transició ecosocial. Existeix una necessitat de posar en comú aquests projectes, amb objectius ambiciosos, i generar espais estratègics. Prova d’això són els dos fòrums centrals que van donar peu al FESSRural.
Un d’ells, el ‘Fòrum Ruralitzem-nos! Mirades i reptes de l’ESS des de les ruralitats’, va aplegar 8 d’aquestes iniciatives, fruit de la necessitat ja detectada d’articulació, les quals van definir els objectius següents: aconseguir més visibilitat i reconeixement, més capacitat d’incidència en els mitjans de comunicació i les AAPP, compartir eines i experiències referents, crear un marc conceptual i una estratègia comuns, celebrar els èxits o aprofundir en la diagnosi que ara mateix està segmentada per territoris. Així mateix, es va debatre entorn la manca d’habitatge, la relació amb la propietat privada, la necessitat de recuperar els comunals, la plurimilitància i l’autoexplotació en territoris on som poques liderant totes les lluites, a més de la manca de transport públic i les governances publico-cooperatives-comunitàries.
Aquestes projeccions de futur son impossibles si els macroprojectes previstos s’implanten al territori. Per això, es va celebrar també el ‘Fòrum parem màquines! Articulem les lluites de defensa del territori per avançar cap a la transició ecosocial’, que va aplegar fins a 18 entitats i plataformes en defensa del territori, que compartir dades sobre la situació actual de les macrorenovables, advertint que no han substituït el consum d’energia fòssil i que estan promogudes per les mateixes empreses.
En el marc d’aquest segon fòrum, també es va palesar les dificultats de les lluites, sovint atomitzades i de curta durada, així com la necessitat de posar especial èmfasi en el decreixement i la transició ecosocial. A més a més, es va parlar de les aliances necessàries amb altres agents, les vies per generar massa crítica i la voluntat de defugir les actituds Nimby. Tots els nivells de lluita –acció, legal-jurídica, sensibilització- es van declarar imprescindibles i es van realçar les dues trobades aglutinadores que s’han celebrat als Països Catalans i d’on ha nascut Revoltes de la Terra.
El FESSRural, per on van passar un miler de persones, es va complementar amb el mercat ecosocial - més de 50 parades d’alimentació local, artesania i entitats-, els tallers, les visites guiades i concerts en favor d’una cultura rural transformadora. La gran acollida que va tenir en l’entorn ha fet que les veïnes d’aquesta vall se sentin avui més part del moviment per l’economia social i solidària. Esperem amb candeletes la següent edició en algun altre llogarret de la Catalunya rural.
* Annaïs Sastre és promotora del FESS Rural, sòcia de les cooperatives L’Aresta i Arran de Terra i membre de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona