Que les comunitats energètiques (CE) són un repte, és obvi. Però miraré d’explicar què significa aquest repte com a aquell activista de l’economia social i solidària (ESS) que poc sabia abans de començar, ara fa dos anys, sobre l’autoconsum fotovoltaic.
Des d’un inici, ens semblava clar que la figura de l’autoconsum compartit era l’oportunitat de potenciar un desenvolupament comunitari en un món massa individualitzat. Del binomi comunitat-energia, ens seduïa més la idea de comunitat, perquè hi veiem una forma d’empoderament molt potent, tan respecte al consum de l’energia com per a l’extensió de l’ESS.
Encara creiem que les CE, amb el seu component local, són una eina bàsica per la necessària transició ecosocial, ja que permeten cooperativitzar la generació i el consum d’energia i, alhora, tirar endavant activitats amb una mirada col·lectiva (mobilitat compartida, consum agroecològic, compres col·lectives...). Però no tothom s’apropa a les CE amb aquesta idea; molta gent ho fa amb el propòsit d’aconseguir un estalvi econòmic a través de l’autoconsum. Algunes persones inclús han fet càlculs per instal·lar-se plaques fotovoltaiques a casa i no els surten els comptes; altres viuen en un pis de lloguer i no tenen teulada pròpia, però gairebé totes pensen en l’estalvi econòmic sobre la factura, més que no pas en l’estalvi d’emissions o en el potencial cooperatiu.
Per altra banda, engegar projectes d’autoconsum compartit és una veritable gimcana per a qui no ho ha fet mai. Els projectes tècnics i els conceptes de les instal·lacions fotovoltaiques no són fàcils i cal saber-los explicar, i això demana unes dosis extra d’entusiasme, el suport de les oficines de transició energètica o bé noves estructures cooperatives, com és el cas d’Osona Energia. La sol·licitud de subvencions és una d’aquelles proves que no haguéssim passat sense ajuda.
Però el més fàcil de les subvencions és sol·licitar-les, perquè després comencen els problemes. El principal és elaborar un pla financer per a la sostenibilitat de la inversió a 10, 15 o 25 anys, en un moment de gran volatilitat de preus de l’energia elèctrica. I és que vam començar a parlar de les CE en un moment en què els preus de l’electricitat pujaven molt, de manera qualsevol inversió en autoconsum semblava que s’amortitzaria en pocs anys. Però amb els actuals preus, com podem convèncer la majoria? Per molt que ara tendeixen a la baixa, serà sempre així? Com respondran les grans empreses de l’oligopoli: renunciaran als seus enormes beneficis?
De vegades, des de l’activisme, estem assumint massa riscos per a unes inversions i una activitat econòmica per a les quals les CE no estem prou preparades. A més, el comportament de bombolla especulativa del mercat energètic no hi ajuda: ens caldria un escenari més estable que faciliti aconseguir finançament i, alhora, si volem ajustar-nos a la baixada de les tarifes, saber que això no permetrà que les instal·lacions generin estalvi econòmic fins més endavant, potser uns quinze anys. Caldrà recordar, doncs, que tornar el crèdit implicarà un compromís a prova d’ofertes del mercat de pocs cèntims el kWh.
Dit això, i encara que la prioritat de la majoria sigui l’estalvi econòmic, ningú no posa en dubte la necessitat de descarbonitzar la nostra demanda d’energia i electrificar amb renovables. En aquest sentit, les CE hauríem de servir per palesar les contradiccions de la transició energètica tal com se’ns proposa des dels governs i l’oligopoli. I això vol dir preguntar si és possible obtenir tota l’energia que demanem per a la nostra activitat només amb les renovables? Sembla que això no pot ser, ja que cada dia augmenta la demanda i, alhora, no tenim en compte els materials que ens caldran ni en el cost energètic de la seva producció. Al contrari: haurem d’explicar que, amb l’autoconsum fotovoltaic i l’electrificació de la mobilitat, estarem impulsant una nova onada extractivista al Sud global.
Amb tot, serem les Comunitats Energètiques un actor clau per a un consum més conscient que pensi també a reduir la demanda? Ja no a través d’una major eficiència en els habitatges i els hàbits; també contribuint a fer possible el decreixement. Els reptes són molts, però el més important és aconseguir generar comunitat i xarxa a través de l’empoderament en temes energètics. En definitiva, ser capaces de pensar, decidir i autogestionar col·lectivament.
