Quina és la imatge que ens apareix quan es parla de ruralitat? Una vida idíl·lica, de felicitat i allunyada del bullici de la ciutat, del turisme i sense problemes d’autoabastiment? Des de les jornades que va impulsar l’any 2016 al País Valencià, el Fòrum de la Nova Ruralitat treballa per reivindicar els drets dels territoris rurals a ser tractats amb peu d’igualtat i respectats d’acord amb les necessitats de la seva població.
“Plantegem un canvi metodològic i epistemològic que ha de provenir necessàriament de la població”, explica Xavier Ginés, professor de sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló i director de l’Aula Nova Ruralitat. Amb la seva ponència Construcción social de lo rural y Nueva Ruralidad. Una aproximación al marco de interpretación de lo rural de agentes políticos y sociales, escrit amb Vicent A. Querol, Ginés participava en una de les últimes edicions del Fòrum de la Nova Ruralitat. Un marc de reflexió on també van assistir la plataforma Micropobles, els Highlands d’Escòcia, Pueblos Vivos de Aragón o el moviment internacional Via Campesina, entre altres.
L’article de Xavier Ginés reflexiona sobre com la ruralitat és víctima d’una ideologia dominant que, en la seva expressió global, ha produït canvis històrics i sociològics tan greus com l’èxode del jovent a les ciutats. Una realitat que ha servit als actors del capitalisme per legitimar la falta d’eficiència administrativa en les àrees rurals i, en conseqüència, la dificultat que s’implementin polítiques que ho reverteixin.
Ginés, en el seu article, destaca que, a escala occidental, s’ha assentat el principi segons el qual allò agrari/rural només assumeix funcions de productivitat relacionades amb la conservació del medi ambient, el paisatge o el patrimoni. Una mirada enfront de la qual va néixer l’anomenada Multifuncionalitat Agrícola (MFA), que diferents moviments i entitats van impulsar a fi reassignar les funcions del món agrícola, en la perspectiva que, a més de garantir la seva preservació, ofereixi a la comunitat maneres justes, equilibrades i sostenibles de viure i relacionar-se.
Aquest és el punt de partida del que s’entén per Nova ruralitat: “Es tracta d’una forma alternativa de llegir i entendre la ruralitat actual, des d’una visió més activa i innovadora”. Així ho formula en la seva web el Fòrum de la Nova Ruralitat, sorgit a partir de les jornades impulsades el 2016 sota el mateix nom.
També en aquestes jornades, es va constatar que parlem d’un entorn desfavorable, però amb agents capaços de transformar les seves feines i les seves vivències. “És l’heterogeneïtat dels participants, siguin persones que viuen al camp com científics i investigadors, el que permet fixar reptes i respostes d’una gran riquesa”, indica Xavier Ginés.
Arran de les primeres jornades del Fòrum, el 2019 es va publicar un informe que aprofundeix en la necessitat d’avançar cap a un nou model de despoblament rural. Un canvi en la gestió que eviti l’èxode juvenil i les males praxis de les quals són objecte les localitats de muntanya.
A parer del representant d’Aula Nova Ruralitat, l’informe constatava que “encara persisteix una governança basada en les lleis que ignoren les circumstàncies específiques dels municipis menuts i dels territoris amb baixa densitat demogràfica”. I això -segons el sociòleg- s’ha agreujat els darrers anys a causa d’un sistema burocràtic incapaç de respondre a les seves problemàtiques.
Tal com van compartir els integrants del Fòrum, aquesta tendència no ha variat prou, una vegada l’administració pública ha centrat els esforços als territoris on hi ha una major concentració demogràfica, desatentent així la població rural dels serveis bàsics necessaris, que veu usurpada els seus drets fonamentals, especialment els econòmics i laborals. “Abans l’èxit era marxar de les zones rurals; ara, en canvi, rau a poder quedar-se”, denuncia Xavier Ginés.
No obstant això, des del Fòrum recorden que el món rural mai no ha deixat d’avançar i canviar, definint sortides i projectes que garanteixin a la seva població un futur digne. En aquest sentit, la iniciativa constituïda a Castelló, i les jornades que periòdicament organitza, són un mirall per implementar polítiques que reverteixin les adversitats i donin esperança als qui viuen al camp.
La proposta sorgida del Fòrum de la Nova Ruralitat es basa en la implementació, conceptualitzat en el que anomenen ‘Reversió’, d’un pla que desmitifiqui la ruralitat -canviant la definició de rural com allò tosc- i aconseguir que la Generalitat i a la resta d’administracions del País Valencià es comprometin a aplicar tres grans línies d’actuació a curt, mitjà i llarg termini:
· PRIMERA FASE. Pla d’urgència per a la recuperació dels drets que s’han desposseït i pels quals la població marxa de l’entorn rural. Això demana adequar el transport a les necessitats dels infants i de la població treballadora, i establir un programa de telecomunicacions ràpides i un servei bancari (de caixers automàtics) pels municipis que es troben més aïllats. El pla també preveu l’assignació de marca territorial a les borses de treball, fet que permetria consolidar grups professionals, i la promoció d’habitatges accessibles a la gent jove.
· SEGONA FASE. En una perspectiva més legislativa, que pren el nom d’Un país, dos marcs legislatius diferenciats, es proposa diferenciar les zones amb necessitats específiques. Perquè, a hores d’ara, les zones tipificades com a Leaders o Proders encara no formen part del mapa juvenil de despoblament, si bé són les que presenten un èxode juvenil més elevat. És per això que es formulen una sèrie de polítiques destinades a aquestes àrees.
· TERCERA FASE. Se centra en les infraestructures, respecte a les quals es proposa un conjunt de plans per millorar els serveis públics i programes culturals que incentivin i compensin les desigualtats territorials. Mesures que també inclouen el foment del comerç rural, la diversificació del teixit productiu rural -sobretot en els municipis menors de 400 habitants- i polítiques fiscals que convidin a romandre al territori.
