L’antropòleg Javier Alemán, professor del departament de treball social de la Universitat Pública de Navarra (PNA), acaba de publicar Sobre clasificación, definición y prácticas bancarias éticas en España. Un estudi en què aquest veterà activista d’ATTAC actualitza les bases d’aquelles entitats financeres que actuen amb finalitats ètiques.
Es remunten als anys 70 als Estats Units, on durant de la guerra del Vietnam, tant els moviments estudiantils, la ciutadania com l’església es mobilitzen i es pregunten sobre el destí de les seves inversions. En canvi, en el context espanyol, els primers moviments no es produeixen fins a la progressiva privatització del sistema bancari a la dècada dels 90. Començarà a tenir més presència a partir de l’any 2000 i en particular amb les darreres crisis, davant les quals ha sabut donar resposta i ser una alternativa a la banca tradicional.
La principal és que, així com en períodes de bonança la banca tradicional es mostra dinàmica, en etapes de recessió pateix moltes turbulències que poden portar a la desaparició progressiva de les caixes d’estalvi, bancs i cooperatives de crèdit, o bé l’absorció d’aquestes en grans monopolis. Prova d’això és la desaparició del Banco Popular o la recent fusió entre Caixabank i Bankia. Després cal tenir en compte que, en contextos de dificultat, els bancs centrals estatals com el Banc Central Europeu solen injectar diners a la banca privada amb el supòsit de salvaguardar l’economia. Diners que no s’han canalitzat cap al bé públic sinó que han revertit en inversions especulatives, el que coneix com l’“Economia de casino”.
Una i altre ofereixen un mateix servei i producte. La diferència rau en el fet que, mentre la banca tradicional especula i no té en compte els perjudicis que pot causar sobre el sector energètic, tecnològic o alimentari, la banca ètica inverteix en economia real. No sols això: fa una entrevista per conèixer el projecte i les persones que estan interessats a rebre un crèdit, cosa que no passa amb la banca tradicional, que només persegueix la devolució del crèdit.
Exacte, després trobem que, mentre la banca ètica inverteix en projectes vinculats a l’economia social i solidària, la banca tradicional no té inconvenient a l’hora de finançar projectes que malmeten el medi o s’ocupen de la fabricació i venda d’armament. També és important que, així com la banca tradicional està conformada per grans accionistes, la banca ètica està configurada per associats i associades que participen dels principis de transparència, coherència i solidaritat.
Això és fonamental, a banda de les inversions, ja que en coherència amb els seus fonaments, la banca ètica afavorirà les iniciatives que requereixin una aportació social. En altres paraules: la banca ètica és aquella en què les seves accions estan dirigides a potenciar una economia i una societat més humana i justa. A l’Estat espanyol, les màximes representats són Fiare Banca Ètica, Triodos Bank i Colonya-Caixa Pollença, a banda de dues entitats que no tenen fitxa bancària però que funcionen com a tals, que són Coop57 i Oikocredit.
L’ètica aplicada o cosa que és el mateix: un model de vida i d’existència basat en el bé comú, sense oblidar, òbviament, l’eficiència en els resultats i la gestió.
La majoria de persones escullen un banc per les facilitats que li proporciona, mentre el vessant ètic queda relegat a un perfil de clients que s’interessa on van a parar les inversions. Caldria canviar l’actual paradigma i que la gent també valorés el destí que tenen els seus diners. Perquè, lluny de la teoria segons la qual una banca ètica no és rendible, els resultats indiquen al contrari: és més solvent que la banca tradicional. De fet, cap banca ètica ha fet fallida malgrat els efectes que han causat les darreres crisis en el sistema financer.
