La Fundació Surt acompanya a dones en situació vulnerable amb l’objectiu que siguin autònomes i emprenguin iniciatives en l’àmbit de l’economia social i solidària. Sira Vilardell, Directora General de l’entitat, repassa els fruits d’una tasca que persegueix l’empoderament i la incidència política al conjunt de la societat.
Centenars de persones en contextos de vulnerabilitat o risc social, de les quals el 98% són dones, han estat ateses aquest 2020 per la Fundació Surt. Diversos milers si ens remuntem al naixement de l’entitat, sorgida el 1993 com a Associació de Dones per a la Inserció Laboral i que es va constituir com a fundació el 2007. Gràcies al seu treball de recerca i implementació de programes d’acollida, Surt ha esdevingut un referent en la lluita per la igualtat i el progrés comunitari. La seva acció, que també es vehicula per mitjà d’ECAS, Coop57, la Taula del Tercer Sector i altres espais, posa les bases d’una societat empoderada, inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Aquest juliol passat, Surt es va adherir a la proposta d’un ‘Pacte per una Economia per la Vida’ que promou l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT).
La crisi de 2008 ja ens va obligar a atendre situacions que empitjoraven la vida de les persones vulnerables. I ara, en aquest nou període de recessió, ens hi trobem més.
Majoritàriament són dones que veuen limitada l’autonomia per la manca d’un habitatge i una feina dignes. I això s’explica per un sistema econòmic que les discrimina en posar al centre una visió productiva on les tasques domèstiques que realitzen -sovint a contractor o perquè no tenen altre remei- no estan reconegudes. De manera que les impedeix trobar llocs de treball ajustats a les seves circumstàncies, fet que els hi provoca gran inestabilitat econòmica i emocional. Cal, doncs, canviar aquest model, ja que de poc serveix posar pedaços.
Partim d’una metodologia que no entén l’empoderament com una meta final, sinó com un procés amb què identifiquen allò que les impedeix fer una vida lliure en tots els aspectes. Si ens referim a les dones, immigrades, sense feina i que viuen soles, això és evident.
Intenten que observin la realitat que han de canviar i com volen projectar-se per desenvolupar les seves habilitats i competències. Tan sols les acompanyem perquè en prenguin consciència, sabent que cada persones té la seva casuística, ja sigui una experiència que l’ha marcat, una determinada cosmovisió cultural o una estructura familiar més o menys complexa.
Els hi facilitem recursos i alhora emplacem el món de l’empresa, els professionals, l’escola i la resta de la comunitat perquè no les excloguin i les permetin progressar.
Mirem que s’adonin que, si fan cua en un Banc d’Aliments o són explotades en el seu lloc de treball, és perquè pateixen una injustícia prèvia. La labor, doncs, no es limita a l’acollida assistencial. També significa apoderar-les perquè deixin enrere els nusos que les priven de ser autosuficients i reconegudes socialment.
A mesura que adquireixen autonomia i lideratge, esdevenen agents de canvi social. És cert que moltes s’han reclòs a casa per culpa de la pandèmia, però si han aconseguit fer aquest canvi, ja no tornen a gestionar la vida de la mateixa manera. N’és una prova Dones Mentores, un col·lectiu integrat per víctimes de la violència de gènere que, a banda d’ajudar altres dones afectades per situacions similars, sensibilitzen la ciutadania per acabar amb aquesta xacra.
Sens dubte, perquè reforça el seu empoderament com a subjectes actius. Precisament és el que intentem amb l’àrea de recerca, buscar noves metodologies perquè la seva intervenció sigui el màxim de profitosa possible i que l’empresa, l’escola, la justícia i l’administració tinguin plans d’igualtat que incorporin aquesta mirada no discriminatòria.
Instem a que actuïn en aquesta direcció. I és que, davant l’escenari de recessió a què ens enfrontem, hem d’anticipar-nos a fi que la perspectiva de gènere sigui assumida col·lectivament, ja que en cojuntures així les més castigades sempre són les dones. Tenir-ho clar és responsabilitat de totes i tots.
