Corria el 1992 quan Rosa Guinot va decidir emprendre un projecte basat en el comerç just. Volia demostrar que hi havia altres opcions davant del capitalisme imperant, i es va focalitzar en tres productes: el cafè, el cacau i el sucre. Va anomenar-lo Alternativa3, que després d’un període a Castelló, d’on és ella, es va traslladar a Terrassa. Allí hi porten més de 25 anys.
Als anys 80, vivint a Alemanya, vam conèixer el món del comerç just, i en tornar a Catalunya, vam valorar la possibilitat de començar un projecte en aquest sector. Un pas que inicialment va ser complicat, perquè a l’Estat espanyol no existia cap precedent, raó per la qual vam haver de treballar amb entitats europees fins a constituir-nos en cooperativa. Una fórmula jurídica que, dins del comerç just, és el més coherent.
En haver començat el 1992, un any de crisi, molta no ens prenia seriosament, Recordo anar al banc i que em diguessin que m’oblidés de cap ajuda, d’aquí que vaig recórrer a la banca ètica, l’única que ens va donar suport. De fet, continua passant: molts projectes d’iniciativa social no veurien la llum si no fos per la banca ètica.
Malgrat l’inconvenient que ningú no ens coneixia, crec que hem demostrat que hi ha una altra manera de treballar i que, actualment, qualsevol empresa podria incorporar els principis del comerç just i dur-los a la pràctica de manera ètica, cosa que moltes encara no fan.
Són els valors en què creiem, els quals volem que arribin al conjunt de la societat. Per això oferim als productors les eines perquè actuïn de manera responsable a tots nivells; també pel que fa al medi ambient.
Sí, però cal canviar el sistema, ja que el capitalisme no dona solucions als problemes globals. En canvi, el comerç just planteja formes de produir i comercialitzar més democràtiques, en què les cooperatives reben un plus per destinar-lo a finalitats socials. Acostuma a ser d’un 15% i cal acreditar que s’inverteix en formació, sanitat i altres serveis per a la comunitat on opera.
Sí, però sovint ho utilitzen per a màrqueting, no per impulsar els canvis estructurals que caldrien. De moment, les transformacions són lentes i necessiten més implicació de les institucions i les empreses privades.
A Alternativa3 sempre hem estat més dones, pel qual tenim una estructura que les permet sentir-se acompanyades i conciliar millor el temps. Per això encaixen en l’equip.
Sempre he sigut crítica amb el sistema capitalista, i de fet, em vaig ficar a Biologia amb l’objectiu d’apostar per l’agricultura ecològica. Després vaig viure a Suïssa i a Alemanya, la qual cosa em va canviar molt la perspectiva. Vaig observar com aquests països havien avançat molt en polítiques d’igualtat, alternatives socials i que, a diferència d’aquí, es promovia força la intercooperació i els drets laborals dels productors amb els quals les entitats de comerç just treballaven.
Els que fabriquen cacau provenen de la República Dominicana i el Perú, els que fan sucre del Paraguai, l’Equador i les Filipines, mentre que el cafè ens arriba tant del Carib, de Nicaragua i Colòmbia, com d’Àfrica, concretament de Tanzània, Uganda i Etiòpia. Però, més enllà d’on provenen, valorem que els productors estiguin organitzats democràticament, actuïn amb l’equitat de gènere, fomentin el treball de la dona i no recorrin al treball infantil.
Demanem que les treballadores rebin el sou suficient per dur els fills a l’escola i que inverteixin el plus social que els transferim a projectes educatius. En aquest sentit, donem beques d’estudi, doncs, creiem indispensable que els joves es formin en les seves comunitats, ja que és l’única manera amb què poden sortir de la pobresa.
El consumisme s’ha intensificat, però també ho ha fet el consum conscient. Sobretot a partir de la crisi de 2008 i ara amb la causada per la pandèmia. Ara ens adonem que les nostres accions repercuteixen arreu i, per tal que els canvis es materialitzin, cal actuar des de la base.
Cal incidir més en l’educació, permetent que a les universitats es parli d’un altre model econòmic, perquè és l’etapa en què una persona decideix la seva trajectòria professional i comença a escollir les accions de consum que pensa fer.
Aquí a Catalunya hem començat el projecte ‘Ciutats per al Comerç Just’, implantat des de la Coordinadora Catalana de Comerç Just i Finances Ètiques, amb l’objectiu que els ajuntaments s’impliquin en la compra pública ètica. I també, aquesta vegada des de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, treballem per impulsar una llei que deixi clar que és comerç just i que no ho és. Els canvis, doncs, s’han de fer a nivell econòmic, polític i social al mateix ritme i crec que anem pel bon camí.
