L’antropòloga i membre de la cooperativa L’Esberla analitza el rol de les dones en l’àmbit del cooperativisme.
Mariona Zamora va cursar un màster sobre teoria feminista i polítiques d’igualtat de gènere, de resultes del qual el 2017 va guanyar la Beca Joan Peiró amb un treball que indaga sobre el paper de les dones en el món del cooperativisme. Ara fa deu anys, en plena crisi econòmica, va fundar amb cinc joves més L’Esberla, una cooperativa dedicada a formar i acompanyar a empreses i entitats que volen incorporar la perspectiva de gènere en el seu funcionament intern.
Basant-me en el teixit cooperatiu del Maresme, vaig observar que les cooperatives tenen marge suficient per esdevenir entorns democràtics, curosos i oberts, però encara es reprodueixen lògiques patriarcals i imaginaris jeràrquics.
Fem consultoria de polítiques d’igualtat de manera molt àmplia: treballem els imaginaris i les estructures que tenen les entitats i les empreses, conscients que en l’actual context capitalista, patriarcal i d’emergència climàtica, hem d’introduir l’ecofeminisme si realment volem canviar-les.
Parteix del principi que hi ha desigualtats sobre les dones que provenen de l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme. Un sistema que no sols oprimeix les persones i les espècies vegetals i animals; també explota tot el que pot produir treball o benefici.
Elaborem diagnosis, plans d’accions i altres tècniques molt participatives. I és que les decisions no s’han de prendre des de dalt, sinó abordar-les en múltiples direccions per tal que, en la decisió final, tothom sigui capaç de posar-se en el lloc de l’altre.
Ens fixem en tres elements. Primer, la part d’imaginari cultural, que són els valors i la missió de l’entitat, en el qual sovint oblidem la vida quotidiana dels seus integrants. En segon lloc, les relacions de poder, és a dir, les violències que reproduïm entre nosaltres, com ens parlem i abordem els conflictes, I, per últim, l’estructural, que fa referència a com distribuïm les tasques, ja siguin visibles o invisibilitzades, els pressupostos i prenem les decisions.
Ens basem en el treball grupal, a fi que tothom expressi com se sent. I, a partir d’aquí, posen en pràctica un pla d’accions que inclou formacions, assessorament, modificacions en el sistema de presa de decisions i la distribució de tasques. Sempre, això sí, situant les cures en el centre.
Sens dubte. Tenim un model d’activisme que en diem home economicus, el qual no té en compte les necessitats de la persona i on els lideratges estan copats majoritàriament per homes, blancs, heterosexuals i per qui més crida i ocupa la paraula. Davant d’això, el feminisme ens ensenya que la vida quotidiana és imprevisible, raó per la qual hem de saber aplicar les cures a l’àmbit relacional i l’estructural, cosa que encara no passa.
Sí, d’aquí la necessitat que, a l’hora d’establir prioritats, decidim a què li destinem recursos i si, entre les activitats, comptem amb espais per tractar els conflictes.
Nosaltres mateixes hem incorporat una persona que fa seguiments individuals i s’encarrega que, en les diferents trobades on parlem dels conflictes, vingui una facilitadora externa. És l’autora del pla d’igualtat i el té molt present, a banda que fem revisió del conveni col·lectiu, tenim en compte la disposició de més temps i els permisos remunerats per la cura d’altres persones. Constantment redefinim l’estructura per avançar cap a aquests objectius.
Sobretot entendre que la igualtat de gènere afecta a tothom, tant homes com dones. I això, que sembla evident, no es produeix, perquè a l’hora de les feines i l’organització d’una comissió sempre et trobes que ho fan les dones. Són inèrcies i actituds que cal superar, algunes de les quals amaguen actituds homòfobes i trànsfobes que no haurien d’existir. En canvi, treballar aquestes situacions en grup permet dir i verbalitzar els problemes per anar-los superant.
Sí, cada vegada som més les persones que parlem d’aquestes qüestions i, en espais institucionals com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, els canvis de rols es perceben força. En qualsevol cas, tot i el coneixement sobre el feminisme, encara falta molt a recórrer.
