Integrat per periodistes compresos en diferents lluites socials, el mitjà cooperatiu de Mèxic intenta trencar amb els hàbits dels mitjans tradicionals amb l’objectiu de promoure el canvi i les alternatives impulsades des dels sectors populars.
L'Acadèmia Mexicana de la Llengua defineix “coperacha” com la “cooperació generalment voluntària per a un fi determinat”. Pels socis de La Coperacha, “ser un mitjà solidari significa treballar col·locant les veus i la comunicació al servei del bé comú”. ‘Informació fresca i solidària’ és el lema que defineix aquesta cooperativa de “periodistes silvestres” que, a banda de resistir als mitjans tradicionals del país, fa front a la violència que les elits econòmiques exerceixen per invisibilitzar el periodisme independent.
Volíem exposar el que no s’exposa, contribuir a la discussió del que no es discuteix i, a través dels nostres continguts, empoderar als sectors partidaris d’assolir canvis a escala comunitària. Una tasca difícil, ja que la majoria de la societat observa aquestes experiències com a atípiques o exòtiques. En resum: intentem contribuir a una nova realitat, realçant el fet que mitjans com el nostre poden ser una alternativa davant d’un ecosistema mediàtic cada vegada més alienador, estandarditzat i en poques mans.
Es pot explicar en dos sentits. D’una banda, l’alternança al poder ha provocat que ja no hi hagi una sola posició entre els mitjans, cosa que sí que passava abans. I això, sortosament, fa que apareguin més mirades crítiques. Però, d’altra banda, a les regions més perifèriques, la violència continua causant veritables estralls. Tant és així que, segons dades de l’organització Artículo 16, només en els últims sis anys, 46 periodistes i comunicadors han estat assassinats.
Sobretot, impulsar agendes, enfocaments i experiències que busquen transformar els entorns econòmics i socials. Així, a diferència dels mitjans tradicionals, que reprodueixen l’agenda del poder polític i empresarial, nosaltres retratem les lluites sorgides de la capacitat col·lectiva que té la gent per recompondre la seva realitat.
En primer lloc, enfocaments més profunds i meditats; i després unes relacions periodístiques i laborals que, amb la voluntat de ser democràtiques, estan en discussió i revisió contínuament. A més, els mitjans cooperatius no sols entenem els fenòmens socials com a fonts informatives, ocasionals o funcionals per al treball; també integren el nostre mateix ecosistema.
Sí, no hi ha cap altre mitjà que segueixi l’agenda del cooperativisme ni que promogui les experiències que les comunitats construeixen des de baix. Ho aconseguim a força de retroalimentar-nos d’elles, gràcies al qual ens hem adonat de la importància que tenim amb vista a donar-les a conèixer.
Hi ha contribuït, encara que a Mèxic és marginal dins de l’economia. Està molt fragmentat i no té prou força per impulsar canvis legislatius o de polítiques públiques. Igual que tampoc no ha tingut la capacitat de generar prou dinamisme ni estratègies que incentivin altres actors a sumar-se al moviment de l’economia social i solidària. De moment, s’ha limitat a teixir xarxes a escala local per a l’intercanvi de productes i algunes experiències.
Les relacions que tenim, tant dins del país com a altres zones de l’Amèrica Llatina, consisteixen bàsicament en la possibilitat de compartir i reprendre continguts informatius. A banda dels vincles que hem establert amb ràdios comunitàries que, a la pràctica, funcionen com a mitjans cooperatius, amb les quals hem produït reportatges seriats i altres materials que després s’han difós arreu del continent.
