Soci de la cooperativa Cíclica, una de les entitats impulsores del projecte Som Comunitat Energètica, Arcas-Abella explica el treball de creació d’aquestes comunitats a través d’una eina digital innovadora.
Som unes quantes. A més de Cíclica, una cooperativa d’arquitectura i sostenibilitat, també hi ha l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, Electra Caldense, la cooperativa Dies d’Agost i l’Associació de Micropobles.
Per impulsar-lo ens calen experteses de vàries branques. Necessitem coneixements sobre energies renovables i edificacions, però també sobre la seva generació, la distribució i els consums, que és una informació difícil d’aconseguir. Alhora, calia que algú comuniqués amb eficàcia l’essència del projecte a fi que arreli en el territori.
Principalment persones que tinguin interès a compartir la producció i el consum d’energia, en el nostre cas provinent de plaques fotovoltaiques. No cal que totes siguin productores, consumidores o les dues coses alhora. De tota manera, és un concepte nou i encara s’està construint el consens sobre la seva definició exacta.
L’interès, més que en les plusvàlues econòmiques, està en què aconsegueixi els màxims beneficis a l’hora d’accedir a l’energia i, amb vista a la transició energètica, que redueixi l’impacte sobre l’entorn.
Es tracta d’una plataforma anomenada somcomunitatenergetica.cat, que proporcionarà un accés àgil i intuïtiu als indicadors clau per tirar-les endavant.
Ens permetrà saber el potencial energètic de tots els edificis del parc edificat de Catalunya perquè s’aliïn amb l’objectiu que, conjuntament, produeixin i consumeixin energia elèctrica d’origen fotovoltaic. Servirà perquè veiem que és més eficient fer-ho de forma col·lectiva que no pas individualment.
Precisament l’eina vol ser l’espai de trobada entre els agents susceptibles d’estar interessats: veïnes, administracions, entitats, cooperatives, empreses, etc. Cal teixir aquestes relacions i enxarxar-les perquè, més enllà de les barreres tècniques, han d’acordar molts altres aspectes.
Ja són claus en el camí de la transició energètica. Però encara són poques perquè canviïn el paradigma de la producció i consum elèctric del nostre país. Ens calen molts més casos.
Hi ha moltes cooperatives per les quals la transició energètica ha de ser accessible a tothom i aposten per un model en què les comunitats energètiques compleixin aquesta condició.
Efectivament, podria haver-hi comunitats que operin deixant de banda les veïnes que no s’han plantejat l’opció o que no han pogut afrontar les inversions necessàries. En tot cas, aquest no és l’esperit.
D’entrada que la plataforma arreli al territori mitjançant un servei gratuït que informarà a la ciutadania i la convidarà a implicar-se. I és que, com més persones participin a Som Comunitat Energètica, més amplies seran les possibilitats que formin una comunitat energètica en el seu entorn.
Primer registrar-se al servei i, si cal, validar la informació que nosaltres tenim dels edificis. Per exemple, podem estimar la superfície de teulada o terrat apte per instal·lar plaques i, així, garantir que els càlculs seran millors.
No podem esperar gaire a implementar la transició energètica i ni tampoc permetre que algú quedi fora del camí. A més a més, les comunitats han de ser una font de justícia social i una millora de la qualitat de vida, ja que acaben amb els problemes de molta gent a l’hora d’accedir a l’energia.
