Arnau Vilaseca és un jove pagès que va deixar la seva feina de la cooperativa Gedi, de la qual era soci de treball, per agafar el relleu de la finca que la seva família té al Solsonès. Allà, ara fa uns deu anys, va incorporar un maneig innovador i pioner a Catalunya en la producció de conills, abandonat l’ús d’antibiòtics i fent una ferma aposta pel benestar de les mares. Aquest maneig el realitza promovent l’economia circular, com ho demostra la seva implicació en la cooperativa Biolord, dedicada al cultiu de poma de muntanya ecològica.
Jo soc treballador social, diplomat en cultura de pau i economia cooperativa, però em vaig especialitzar en infància i adolescència en risc d’exclusió social. Vaig descobrir el món del cooperativisme quan estava a Can Taió, un centre d’acollida de Santa Perpètua de Mogoda gestionat per la cooperativa de la qual, més endavant, em vaig unir com a soci de treball. Tot aquest aprenentatge me’l vaig endur al negoci de Cal Palà, la finca familiar situada a Prades de la Molsosa (Solsonès).
El 2014. Vaig començar a gestionar agafar les trenta hectàrees de cultiu de cereals i una granja de conills, que abans estava en mans del meu pare, posant en pràctica la meva visió cooperativista i l’economia social que defenso.
Ara mateix soc crític amb el món del cooperativisme, perquè veig que l’economia social i solidària s’ha convertit en una marca i això provoca que s’estigui buidant de contingut.
Del discurs a la realitat hi ha un salt molt gran i un pas molt llunyà. Ho demostra el mateix naixement dels ateneus, que si bé va ser molt potent i revolucionari, crec ha institucionalitzat el moviment i ara la seva força transformadora és quasi inexistent.
Preval el manteniment de les estructures internes de les entitats que els gestionen i no s’afavoreix el potencial de canvi que tenen els mateixos ateneus. Davant d’això, em pregunto: Quin interès tenen les entitats a transformar la realitat? Estem fent del cooperativisme un simple màrqueting?
Ni de bon tros. Intento formar part i involucrar-me en tot allò que té un poder transformador per a mi. És el cas de Biolord o de Territori de Masies, una cooperativa rural formada per 70 socis amb gran poder dinamitzador al territori. A més, la meva activitat pagesa i la cria de conills fa que estigui generant xarxa i un entorn d’intercanvi, on l’agrupació i les ganes de cooperar són constants.
El que volia dir abans és que, dins del cooperativisme, hi ha un isomorfisme, de manera que tot el que expressem sovint no arriba a fer-se realitat. Això demana que, entre els qui en formem, reclamem que es passi de les paraules als fets. Un procés que exigeix autocrítica i molts canvis.
Sovint, qui acaba tenint accés als projectes singulars són les entitats amb més estructura i properes a les institucions de poder. Quantes són les vinculades als ateneus que han guanyat projectes singulars? Això ens ha de fer pensar.
En el meu cas ha sigut Coop57, gràcies a la qual he pogut finançar la maquinària i tenir el que necessitava per tirar endavant el projecte.
No difereix gaire respecte la que et trobes a l’àrea metropolitana. Simplement, aterra a les circumstàncies de cada indret. La sembradora de casa, per exemple, l’hem comprat entre tres persones i, si apliquem els principis el cooperativisme, és perquè els hem viscut des de petits.
Tenim 30 hectàrees per cultivar cereals, 50 de bosc i una granja de conills. El nostre objectiu és créixer amb la mirada centrada en l’agroecologia, alhora que tenim en marxa la producció de pomes de muntanya amb Biolord. Al capdavall, som petita pagesia i si volem sobreviure hem d’explorar diverses fonts d’ingressos.
Hem apostat per un procés de decreixement respecte al què s’entén per granja convencional de conills. Prioritzem el benestar de la mare a no deslletar el llodrigó, introduïm a la seva alimentació farratges produïts a casa, a més d’ampliar allotjaments i reduir densitats. Amb aquesta filosofia, hem aconseguit augmentar la nostra rendibilitat i ser més conscients del benestar animal.
Som diverses les entitats que ja treballem conjuntament. Estem connectats amb les etapes que passa el conill -des que neix fins que arriba al plat- i tenir prou confiança amb qui sacrifica els conills i els ven. Això garanteix un bon producte i explica la filosofia que hi ha darrere el nostre treball i el model de consum que defensem.
Ens permet compartir costos, arribar més lluny amb menys temps i que l’impacte econòmic per a tots els integrants sigui suportable. Si ho hem assolit és perquè tenim plena confiança a cada persona, la qual cosa ens assegura una traçabilitat ètica i mantenir els nostres principis. Ens refiem de tothom, i això és fonamental per construir, acompanyar-nos i créixer col·lectivament.
