La cooperativa amplia les iniciatives de dinamització en zones rurals i diversos barris del Solsonès, el Bages i altres comarques dels Països Catalans.
L’Arada Creativitat Social fa catorze anys que promou iniciatives de dinamització i desenvolupament comunitari en zones rurals del país amb la idea de canalitzar inquietuds i millorar els entorns socials i paisatgístics. En aquesta línia, cal destacar l’embranzida que estan tenint projectes tan diferents com el ‘Pla Comunitari Actua’, autònom respecte els ajuntaments que impulsen projectes d’economia social al Solsonès, o ‘Aigua i Memòria de la Séquia’, destinat a promoure activitats als municipis per on transcorre la séquia de Manresa.
Marina Vilaseca, una de les fundadores, explica que la tasca de L’Arada està impregnada d’una metodologia basada en la investigació-acció, en què resulta fonamental teixir relacions de confiança per consolidar processos de participació, diàleg, reivindicació de la memòria popular i reapropiació de l’entorn. “Acompanyem els projectes allà on la gent ens diu que podem ser útils”. Segons Vilaseca, es tracta d’un treball que requereix dosis d’humilitat per tal d’evitar sobredimensionar el pes dels discursos, ja que “l’important és la pràctica i el que es fa”.
L’activitat de la cooperativa es canalitza mitjançant un equip de vuit persones provinents del camp de la psicologia social, la sociologia, la politologia, l’ecologia, el disseny i la comunicació gràfica. Així, per exemple, un sociòleg i politòleg s’encarreguen del desenvolupament d’un pla comunitari a dos barris de Manresa; dues ambientòlogues porten els processos al món rural, i amb la resta de l’equip comparteixen l’acompanyament per crear entorns en forma de cooperatives o altres formes jurídiques.
A L’Arada tenen molt present la necessitat de dimensionar les seves implicacions des de la perspectiva de la geografia crítica i l’ecologia social. Així ho apunta Vilaseca, per qui “el que passa depèn de com ens relacionem amb les nostres veïnes, i el que va passant -com si fossin capes de ceba- amb els diferents nivells de política i governança.”
Sense sortir del Solsonès i vinculada al projecte cooperatiu ‘Territori de Masies’ que encapçala L’Arada, també hi ha la cooperativa de treball Raiels, que amb metodologies similars es dedica a impulsar estratègies com la creativitat, el talent local o la innovació social. “Treballem amb els agents implicats des del prisma de la cultura col·laborativa per cercar solucions que puguin satisfer noves necessitats socials i el seu benestar”, afegeix Marina Vilaseca.
L’Arada entén que el context determina la manera de compartir punts de vista, ja que “l’important és gestionar la incertesa i encaminar-nos a planificar accions col·lectives que sobretot ens aportin capacitat adaptativa”, assenyala Vilaseca. L’estratègia és, doncs, treballar des d’una visió horitzontal que reconegui i interpel·li la diversitat de pensaments, des dels provinents del món acadèmic fins als més localistes.
En aquest moment, la cooperativa entén que en l’actual context obliga a prioritzar processos “no només encarats a assolir necessitats socials i econòmiques bàsiques, sinó que aportin alegria i positivitat, reforcin la imaginació i facin aquell entorn més sostenible”. Segons la representant de L’Arada, això exigeix donar suport a gent que ho està passant pitjor, ja sigui perquè és gran i viu sola o perquè té dificultats de conciliació familiar. En aquesta perspectiva sobresurt el Taller Obert-Música per a la reinserció social del Taller de Músics de Barcelona, un projecte adreçat a adults en risc d’exclusió, i l’estratègia Emergents, que de la mà de la Universitat de València ha contribuït a la capacitació de grups molt diversos, com Millorem el Cabanyal, l’Associació de Veïns i Veïnes de Castellar, el Col·lectiu de joves de la Coma, així com altres dels barris de Natzaret, Xaparral o Campanar.
D’aquesta manera és com la cooperativa aconsegueix revertir la manca de recursos públics a les zones rurals, revitalitzar entorns i generar un relat col·lectiu en clau positiva.
