Tres cooperatives del Camp de Tarragona presenten una investigació sobre la incidència que l’Economia Social i Solidària té en l’àmbit de l’associacionisme juvenil a diferents comarques de la zona.
Com gestionen les entitats juvenils la seva organització interna? Fins a quin punt apliquen valors com la sostenibilitat o la democràcia participativa? Quines dificultats tenen per fer-ho? Aquestes són les preguntes centrals del projecte JovESS: Joves, ESS i transició ecosocial al Camp de Tarragona.
La iniciativa, que es va desenvolupar al llarg del 2024, va ser impulsada per les cooperatives L’Aresta, Icària i La Bastida Participació amb el suport de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. “Hem volgut conèixer com les entitats juvenils incorporen les pràctiques de l’Economia Social i Solidària i, per altra banda, esbrinar i potenciar els vincles que es teixeixen entre aquestes i l’ESS”, explica Júlia Mullerat, tècnica a La Bastida Participació.
Mullerat comenta que el projecte també ha pretès analitzar, mitjançant una investigació participativa, la relació entre l’associacionisme juvenil i els valors de l’ESS, a banda d’avaluar el compromís de les entitats juvenils amb la transició ecosocial i la defensa del territori. Aspectes que s’han extret després d’entrevistar una trentena de membres d’entitats juvenils de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Tarragonès i Priorat.
Les entitats que han participat en l’estudi, la majoria de les quals vinculades als sectors del lleure, l’educació i la cultura, comparteixen en general els valors de l’ESS, però també tenen dificultats per aplicar-los de manera sistemàtica. Aquesta és una de les conclusions de la investigació, que situa com a principals barreres d’aquest fet la manca de recursos, temps o formació.
“El concepte d’ESS és familiar a les joves entrevistades, però els costa definir-lo i aterrar-lo en accions concretes”, indica Júlia Mullerat, que posa un exemple: “moltes fan servir finances ètiques, encara que, pel que fa a proveïdores, opten per criteris pràctics o econòmics en lloc de prioritzar la proximitat o els valors”.
No obstant això, les cooperatives impulsores coincideixen que l’Economia Social i Solidària ha de ser un horitzó cap al qual avançar. Per això, a partir dels resultats de l’estudi, han creat acompanyaments personalitzats per ajudar les entitats a millorar aquells eixos que rebien més desatenció. Alguns fan referència a la democràcia interna, altres al relleu generacional, així com a la implicació de les persones membres o la perspectiva feminista. “Ens vam adonar que calien espais de debat dins les entitats per reflexionar sobre com aplicar els valors de l’ESS”, detalla la tècnica de La Bastida Participació.
De fet, subratlla Mullerat, els acompanyaments permeten obrir camins de canvi real en l’organització internat; tant és així que les entitats impulsores tenen la intenció de continuar oferint aquest suport a través de programes i subvencions públiques.
JovESS: Joves, ESS i transició ecosocial també ha palesat la necessitat de reconèixer el paper transformador de les entitats juvenils: “Cal tenir-les més en compte, tant des de l’administració com des del mateix moviment de l’Economia Social i Solidària.
I és que, a criteri de les entitats impulsores del projecte, moltes associacions tenen un gran potencial, però no són conscients de la seva capacitat d’incidir en l'entorn”, d’aquí el fet que advoquin per crear xarxes i incentivar el suport institucional com a elements clau per enfortir el teixit associatiu juvenil: “Trobar-se amb entitats amb problemàtiques similars afavoreix la presa de consciència, el suport mutu i la capacitat d’acció col·lectiva”, explica Laia Mullerat.
Sigui com sigui, el projecte ha fet saltar l’alarma: les entitats juvenils no són el futur, són el present actiu de la transformació social, i amb el seu empoderament i una veu amplificada, poden liderar el canvi ecosocial, feminista i col·lectiu que ja estan imaginant des del seu territori.
