Moltes vegades, els diagnòstics sobre els problemes relacionats amb el sistema econòmic i les seves injustícies múltiples poden provocar cansament. Se’ns explica repetidament coses que ja sabem, la qual cosa genera un desgast que no és fàcil d’evitar: les propostes divulgatives, i qualsevol assaig que aspiri a incidir políticament, no ha de donar per sabudes massa coses quan es pretén establir un diàleg amb un públic relativament ampli.
Nancy Fraser explica a Capitalisme caníbal alguna d’aquestes coses que potser ja es coneixem i que formen una mena de sentit comú crític -crític amb el sentit comú neoliberal- entre els lectors afins als seus postulats. Però ho fa amb una concisió i profunditat. El capitalisme passa pel seu taller de diagnòstic, i l’autora sembla capaç de desmuntar peces del sistema per deixar a la vista tot el que implica. I el que implica, com ja han afirmat altres pensadors abans, no és un sistema econòmic, sinó tot un ordre social.
Davant del que anomena “neoliberalisme progressista”, que atorga reconeixements simbòlics a col·lectius discriminats mentre continua explotant i expropiant natura i vides, l’autora proposa un nou socialisme. Un moviment que, en contraposició a les solucions neofeixistes segons les quals protegir alguns perdedors exigeix excloure uns altres, abasti la totalitat de les lluites humanes per l’emancipació: l’antiracisme, l’antiimperialisme, el feminisme, la defensa de la democràcia i la preservació del planeta unides en la seva diversitat. L’objectiu comú seria, doncs, desplaçar el capitalisme.
Fraser, autora de Los talleres ocultos del capital, no es dedica a estendre l’espantall al qual témer i combatre. En els diferents capítols, argumenta perquè cada lluita té un abast limitat i està condemnada a algun tipus de fracàs (potser no absolut, però sí fonamental) si no planta cara al problema de fons. El llibre està marcat per l’emergència climàtica, però també és una advertència contra un ecologisme monotemàtic on l’escalfament global es tracta com “una carta que guanya a tota la resta”. El feminisme i la crisi de les cures, l’assenyalament del racisme i de l’imperialisme, s’integren en un mateix desafiament en xarxa: refer el món per garantir una vida digna per a tothom.
El resultat és un altre llibre essencial per entendre el sistema dominant i mirar de hackejar-lo, com la proposta per un comunisme decreixentista que defensava Kohei Saito a Una nova manera de viure. Però, així com Saito incloïa alguns passatges, centrats a dimensionar les preocupacions ecologistes del Marx tardà, que semblaven més orientades als estudiosos del filòsof alemany, Nancy Fraser no abandona en cap moment els temes que són, o haurien de ser, d’interès per a tota la ciutadania. I els aborda amb una claredat penetrant que fascina.
Un punt qüestionable de l’assaig és l’absència de detalls en la manera com es duria a la pràctica el socialisme que proposa la filòsofa estatunidenca. L’esmentat Saito dibuixava uns camins més definits. També ho fa, per exemple, Josep Manel Busqueta a Passar a l’ofensiva, quan recull les aportacions del mateix Saito i elabora un receptari una mica diferent. La capacitat de Fraser per integrar les diferents preocupacions en una mirada més panoràmica pot matisar aquesta possible frustració. Al cap i a la fi, el desafiament que les societats humanes tenen davant seu és enorme, tant si s’esbossen camins predefinits on hauran d’encaixar una munió de moviments diversos, com si s’intenta canalitzar aquests moviments perquè trobin el seu propi camí en plena marxa.
LLIBRE
TÍTOL: Capitalisme caníbal
AUTORIA: Nancy Fraser
TRADUCCIÓ: Anna Llisterri
EDITORIAL: Tigre de Paper, 2023
PÀGINES: 192
