La filosofa Emília Olivé signa Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat, un dinàmic assaig breu que parteix d'una vivència personal. L'autora explica a les primeres pàgines del volum que, després de ser diagnosticada d'un càncer de pit, va rebre un tractament de radioteràpia procurat a través d'una màquina donada a la sanitat pública per la Fundació Amancio Ortega. A partir d'aquesta experiència, l'autora repassa els discursos i algunes accions en l'òrbita de la beneficència dutes a terme per algunes de les grans fortunes del món, com Bill Gates o el mateix Ortega.
Olivé atén sobre tot a l'anomenat filantrocapitalisme, un concepte-oxímoron que defensa l'activitat filantròpica entregada a la lògica del mercat i oberta al benefici econòmic. Aquest enfocament pot generar ambivalències: potser és menys hipòcrita que la caritat suposadament desinteressada de tota la vida, però alhora és un espai més en què l'ànim de lucre se situa inesperadament en el centre de l'escenari. El duet d'antropòlogues que signava sota el nom col·lectiu J. K. Gibson-Graham refutava que tot estigués colonitzat pel capitalisme, defensava q hi ha molt no-capitalisme (que no és, necessàriament, anticapitalisme) en el món. De vegades, però, costa de veure'l.
Filantrocapitalisme s'alinea amb un altre volum com Filantro-capitalismo, la erosión de la democracia, editat per la pensadora Vandana Shiva, que reaccionava al pertorbadorament influent assaig Filantro-capitalismo. Cómo los ricos pueden cambiar el mundo. Olivé no ofereix un assaig filosòfic a l'ús, sinó un text indignat i indignant, ràpid i accessible, que cobreix diversos flancs. Tracta de la ideologia al darrera de la iniciativa Giving Pledge de Bill Gates i altres entitats de multimilionaris, critica la manera com els governs d'arreu del món permeten que organitzacions privades cooptin o suplantin els estats socials i també qüestiona durament (en termes abstractes i també des de la concreció sobre els seus efectes pràctics en la fiscalitat) la recent llei de mecenatge espanyola.
L'autora ha escrit articles d'opinió per a mitjans de comunicació com la Directa o El Nacional. I el seu llibre es llegeix com una mena de versió més estesa i detallada d'aquesta dedicació, com si cada capítol fos una entrega d'una sèrie d'articles que argumenten un posicionament general i multifacètic. Olivé es posiciona en el bàndol de la socialdemocràcia contemporània representada per economistes com Thomas Piketty o Joseph Stiglitz: els multimilionaris no poden escollir a la carta (i rebent beneficis fiscals) com combaten els estralls de la desigualtat de la qual formen part, sinó que han de ser les comunitats polítiques les que actuïn a través d'us impostos autèntica i profundament progressius.
Davant un ideari que legitima que els multimilionaris co-dissenyin les polítiques sanitàries, socials i educatives a través d'ens opacs (i de fiscalitat bonificada), Olivé opta per donar suport a l'Estat (potencialment) social. Planteja el debat en aquesta clau dualista: allunyar-se de la plutocràcia implica deixar la contenció de la desigualtat i el manteniment dels drets i els serveis públics en mans d'uns estats que se suposa que procuren redistribucions de riquesa encara que el seu paper acostumi a ser més ambivalent (la mà visible de l'Estat que grava les grans corporacions, preveu alhora que rebin subvencions, que es beneficiïn d'exempcions i que practiquin l'elusió fiscal). Les persones, doncs, hauran de pressionar per modelar aquestes polítiques.
Llibre
Títol: Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat
Autoria: Emília Olivé
Editorial: Tigre de Paper
Pàgines: 144
