Fa uns quants anys, el director de cinema Peter Medak (autor de l’emblemàtic conte de fantasmes Al final de la escalera) va reprendre la seva dedicació al cinema fantàstic amb un modest migmetratge televisiu: Los washingtonianos. El personatge principal de l’obra descobria, atònit, que els pares fundadors de la nació estatunidenca eren caníbals. El projecte agermanava una certa tradició sensacionalista de la narrativa fantàstica, basada a plantejar premisses cridaneres que generin curiositat, amb la possibilitat d’esbossar una crítica sobre la història del país.
El periodista i escriptor -i editor i docent- Jordi Martí Font, antic regidor de l’Ajuntament de Tarragona, també planteja una idea xocant mitjançant la seva segona novel·la, Secondina. Crònica de la putrefacció. I si en els fonaments de la Tarragona burgesa, de les famílies de l’ordre i els negocis, hi ha alguna cosa monstruosa? L’autor ens trasllada a una ciutat lleugerament ficcionada, Secondina, dins de la convenció de la novel·la en clau: algunes figures reals són molt reconeixibles sota el corresponent joc de noms i cognoms distorsionats, mentre altres són menys identificables.
Pel camí narratiu, també apareix algun personatge manllevat d’un autor clàssic de la literatura fantàstica mundial: H. P. Lovecraft. L’escriptor P. Djèlí Clark va utilitzar la seva mitologia per construir l’aventura fantàstica antiracista Ring Shout. I autors com el filòsof Nick Land (La ilustración oscura) fan referències al desplegament d’un antihumanisme d’extrema dreta.
Martí Font opta per abastar un gran període cronològic. El protagonista, Pere Porter, serveix per navegar per les darreres dècades de la societat catalana. L’estudiant de periodisme es converteix en aquell professional que surt escaldat de les ingerències polítiques -i caciquils- en els mitjans convencionals i que mira d’aprofitar les escletxes del periodisme digital.
Les històries d’una certa joventut de finals dels anys 80 i dels començaments dels anys noranta del segle passat -quan ja s’adormia el somni de la desmobilització política posterior a la transició cap a la democràcia parlamentària-, donen pas a nous períodes històrics, amb els corresponents escàndols de corrupció.
El relat, que traspua un cert aire satíric, recobreix el fons d’indignació i de recel vers les autoritats i els poders establerts. Fins i tot fa l’ullet a l’habitual narrativa heroica protagonitzada per personatges escollits pel destí. Les trames de crònica política -o de novel·la negra periodística- van endinsant-se en els terrenys del terror i de la fantasia sobrenatural.
Però, òbviament, la relació entre l’aventura de proximitat (amb components de memorial de greuges l’interès de les quals no prescriu) i la introducció de mites fantàstics hereus de la literatura ‘pulp’ estatunidenca, és complicada de resoldre, i més quan apareixen components de farsa (antimonàrquica).
Amb tot, el joc d’equilibris que planteja l’autor entre la narrativa política i el joc literari flueix raonablement bé, amb una catarsi final que escenifica el desig de catàstrofe regeneradora, de justícia poètica en versió gairebé apocalíptica.
Així, les deïtats de Lovecraft arriben allà on no ho han fet ni Kropotkin ni Karl Marx? Una de les particularitats és que Martí Font inverteix la tendència del gènere fantàstic a transformar les maldats humanes en monstruositats sobrenaturals. En aquesta ocasió, però, els malvats són humans i ben humans: persones que potser no organitzen assassinats sacrificials, però els negocis dels quals sí que acaben comportant vides sacrificades.
LLIBRE
TÍTOL: Secondina. Crònica de la putrefacció
AUTORIA: Jordi Martí Font
EDITORIAL: Pol·len Edicions, 2024
PÀGINES: 268
