El professor d’història Dexter Gabriel -en una segona vida l’escriptor P. Djèlí Clark- signa una mirada fantàstica del període de segregació racial als Estats Units. Ring shout connecta els clàssics de la ciència-ficció -associats a la segona onada feminista- i els moviments en defensa dels drets civils (especialment Parentesco, d’Octavia Butler), amb els intents d’usar els gèneres narratius per reinterpretar el present i passat en clau antiracista (els films Déjame salir o Antebellum, la sèrie televisiva Lovecraft Country, etcètera).
L’autor ens apropa al poder de la narrativa per modelar les perspectives i transformar la realitat. Així ho feia el clàssic del cinema mut i oda èpica al Klu Klux Klan, El naixement d’una nació, un film-conjur que converteix els espectadors en (literalment) monstres de formes recaragolades com els extraterrestres de malson que concebia H. P. Lovecraft. “La química del cos canvia quan odies molt”, diu un dels personatges.
Ring shout també remet a les novel·les de l’influent Stephen King, on abunden els cossos en transformació i les trames amb moments pseudoalucinatoris, en què els protagonistes són transportats cap a altres realitats. El resultat recorda dues obres del cineasta John Carpenter, En la boca del miedo i El fin del mundo en 35mm.
La novel·la de Clark explica la història d’un grup de dones afroamericanes que, de manera clandestina i en forma de petita guerrilla, cacen els seguidors del Klan que han mutat alhora que miren d’entorpir i trobar una explicació a aquest fenomen. L’autor entra en contacte amb l’audiovisual contemporani i les seves lògiques, ja que la seva proposta és de lectura àgil, propulsada per frases curtes i farcida d’escenes d’acció. Barreja, doncs, història, màgia, ciència-ficció i realisme màgic en una narració breu i esvelta.
P. Djèlí Clark fa una astuta definició dels personatges i els contextos on es localitzen peripècies, però l’aposta per la concisió i l’economia narrativa remet a la literatura pulp. És, per aquesta raó, que Ring Shout sembla una reformulació -quasi un hackeig- de la tradició fantàstica dels relats publicats a revistes com Weird Tales i escrits per Lovecraft i companyia a la primera meitat del segle passat.
Clark empra formes narratives convencionals, ben establertes, per expandir-les amb un revisionisme possibilista. Fa memòria de l’esclavatge, canvia els rostres de l’heroisme i el seu discurs antiracista s’incardina en els codis de la cultura pop. Com diu en el llibre, “fins i tot en els temps més terribles has de trobar la manera de divertir-te una mica”.
LLIBRE
TÍTOL: Shout ring
AUTORIA: P. Djèlí Clark
TRUADUCCIÓ: Martí Sales
EDITA: Mai Més (2021)
