A través de la pel·lícula documental Muerte de una ciudad, el realitzador Joao Rosas s’allunyava dels relats nostàlgics al voltant de la desaparició d’espais que comporten la gentrificació. El cineasta partia de la destrucció física d’un edifici -destinat, com tants altres, a esdevenir un instrument d’extracció de rendes- per retratar els seus executors: obrers normalment provinents d’altres països, sempre econòmica i socialment vulnerables. Rosas parlava de les persones que feien la feina bruta que implicava la lucrativa especulació immobiliària a canvi de salaris de subsistència.p
Eval Press, periodista estatunidenc d’origen palestí, centra el seu tercer llibre precisament en el que anomena “la feina bruta”. Recorre el seu país d’acollida per parlar amb psicòlegs i vigilants de presons, amb pilots de drons vinculats amb la “guerra contra el terrorisme” que mai no acaba, amb treballadores d’escorxadors o de plataformes petrolieres. I es troba amb persones ferides per les feines, amb símptomes que recorden els que caracteritzen la síndrome d’estrès posttraumàtic, rosegades per la culpabilitat acumulada en l’exercici del treball, amb pensaments suïcides o companys que van optar per morir.
Press denuncia la hipocresia en l’assenyalament de les persones que fan aquesta “feina bruta”. Destaca que moltes d’elles tenen una capacitat d’elecció professional limitadíssima. I qüestiona que menyspreem aquells que cobreixen els nostres desitjos difícils de confessar: desitjos de carn (barata), d’energia (fòssil) o de percepcions de seguretat que s’aconsegueixen a través d’encarceraments massius, a través d’assassinats extrajudicials.
L’autor explora la realitat estatunidenca, que té algunes especificitats, però alguns fenòmens (com les retallades neoliberals en despesa social i sanitària, la professionalització dels exèrcits o la dependència dels combustibles fòssils) són altament extrapolables a les societats europees.
En diverses ocasions, l’autor de Trabajo sucio cita l’assaig del sociòleg polonès Norbert Elias, El proceso de civilización: ser “civilitzat” consistiria a escombrar sota la catifa les barbàries. El periodista Hector G. Barnés (Futurofobia) parla sovint sobre com el capitalisme de plataforma d’Uber i companyia ofereix la possibilitat d’externalitzar marrons als seus usuaris: la compra sota la pluja que no vols fer o el sopar que no tens ganes de cuinar, a canvi de preus miserables. Per la seva banda, Trabajo sucio parla de la compartimentació i invisibilitat de violències i vergonyes, així com de la concentració en col·lectius socioeconòmicament vulnerables dels costos humans, físics i psicològics, d’exercir aquesta violència.
El treball d’Eval Press complementa i expandeix altres que, prèviament, han tractat les misèries i frustracions de l’estructura del treball sota el capitalisme contemporani, com Trabajos de mierda, on s’apropa a les condicions laborals dels individus i col·lectius dels quals parla. I ho fa aterrant les seves tesis en històries de diversos testimonis a qui entrevista, però també en comentaris d’experts i referències a altres llibres i informes.
Al capdavall, Press exerceix de periodista encarregat d’un llibre-reportatge, però també d’assagista. I, pel camí, evoca el fantasma d’Orwell a través de rememorar El camino a Wigan Pier i les seves pàgines poblades per miners que emmalalteixen per la glòria del capitalisme fòssil. El resultat és convenientment pertorbador.
LLIBRE
TÍTOL: Trabajo sucio
AUTORIA: Eyal Press
TRADUCCIÓ: María Ramos Salgado
EDITORIAL: Capitán Swing, 2023
PÀGINES: 352
