La nostra capacitat d’atenció ja estava trinxada i les nostres ments prou crispades pels estris tecnocapitalistes dissenyats des de Silicon Valley i les seves elits antihumanes (descrites a llibres com La supervivencia de los más ricos).
El desenvolupament de tot un grup de recursos tecnològics aplegats sota l’etiqueta de 'intel·ligència artificial’ amenaça de reblar el clau de la capacitat d’adaptació dels éssers humans a un món estructurat per a la maximització del lucre privat. Aquestes tecnologies no són neutres políticament ni econòmicament (ni tampoc netes ecològicament), i molts experts han mostrat la seva preocupació: poden contribuir a uns climes socials de polarització i paranoia, atiats per les xarxes socials, que deterioren la democràcia.
El filòsof Mark Coeckelbergh (Ética de los robots) és un dels que ho adverteix. A través del breu assaig Por qué la IA debilita la democracia, ha mirat de posar en ordre les reflexions crítiques de diversos pensadors al voltant de la IA i la seva relació amb la salut de les societats. L’autor intenta defugir els maximalismes, quan afirma que la intel·ligència artificial no destruirà una democràcia per si mateixa -a menys que aquesta estigui en greus problemes-, però sí que l’auge dels neofeixismes, sorgits del fons autoritari del neoliberalisme- evidencia que estem en una situació de fragilitat.
Por qué la IA debilita la democracia té quelcom d’indagació i, alhora, d’afirmació. L’autor empra una prosa inclusiva i explicativa que no empeny els lectors a assumir certeses estretes. Explora escenaris possibles i, si bé veu elements rescatables en les situacions problemàtiques, també problemes en les possibles solucions.
Amb tot, Coeckelbergh suggereix que la intel·ligència artificial, tal com està dissenyada, executada i explotada, contribueix a la corrosió de la convivència, del debat públic i del clima polític consegüent. Altres conseqüències possibles -com les destruccions de llocs de treball, etcètera- romanen en un segon terme, implícites.
Davant d’aquest escenari, l’autor crida a dissenyar i utilitzar tecnologies que permetin crear un món comú i a participar en ell, a diferència del que succeeix amb unes apostes tecnocapitalistes que, segons el filòsof Éric Sadin (La era del individuo tirano), dinamiten la seva existència. Sadin emprava una prosa sensacional, farcida de frases punyents i demolidores. El filòsof belga, en canvi, fa una crítica més calmada.
Mark Coeckelbergh mira de desenvolupar una mena de sentit comú progressista, que pren distàncies amb el sentit comú que ens planteja el neoliberalisme. I ho fa des d’una certa discreció, sense estridències potencialment polaritzadores. No només problematitza el culte (neo)liberal a la llibertat individual, que no sempre és real; també percep la inconcreció i la idealització d’aquelles respostes polítiques que treuen la bandera del bé comú (perquè el bé comú és una idea en disputa) o de la ‘democràcia real’.
Escrit en l’actualitat i des de l’actualitat, el seu assaig indica que Internet que ha estat un instrument de concentracions massives de capital, dades i poder, la qual cosa ha sepultat aquell tecnooptimisme que, vint-i-cinc anys enrere, veia la xarxa com una eina per a la creació de societats més horitzontals.
Des de l’escepticisme del nostre present de Google, Meta i companyia, Coeckelbergh ens emplaça a defensar els comuns digitals, rescatar aspectes de les antigues utopies i mantenir una relació comunitària amb la tecnologia que, lluny de resoldre els problemes amb a posteriori, aposti perquè les institucions democràtiques i la ciutadania adoptin accions proactives. I és que, com bé apunta, la tecnologia (que ens influeix i ens canvia, recorda la historiadora Almudena Hernando) és massa important perquè tan sols la dirigeixi l’ànim de lucre.
LLIBRE
TÍTOL: Por qué la IA debilita la democracia y qué hacer al respecto
AUTORIA: Mark Coeckelbergh
TRADUCCIÓ: Lucas Álvarez Canga
EDITORIAL: Cátedra, 2024
PÀGINES: 152
