Back to top

Una mirada crítica i sarcàstica a la distopia digital

Ignasi Franch
10 gen. 2024

Douglas Rushkoff s’autodefineix com un escriptor ciberpunk marginal en un passatge del seu assaig La supervivencia de los más ricos. En realitat, aquest columnista ha assolit un cert estatus com a divulgador, crític i vaticinador del futur de les noves tecnologies. Això l’ha convertit en un interlocutor cobdiciat per alguns multimilionaris. I aquestes trobades han inspirat un llibre que barreja una anàlisi divulgatiu del tecnocapitalisme digital amb una crònica de les fantasies de col·lapse i escapada d’aquest col·lectiu format per suposats innovadors que, alhora, son poderosos lobbistes amb un enorme capital.

L'obra ens recorda aquells estudis segons els quals el poder i la riquesa minven la capacitat de sentir empatia

A l’obra, Rushkoff ens parla del contacte que estableix amb membres de l’elit de Silicon Valley i altres alts executius. No abunden els noms propis ni els detalls molt específics, però l’autor dona suficients elements per dibuixar una comèdia tràgica en què els milmilionaris intenten influir en el futur de l’espècie mentre preparen la seva habitació del pànic, el seu refugi antinuclear, la seva càpsula d’evacuació... No falta un recordatori d’aquells estudis segons els quals el poder i la riquesa minven la capacitat de sentir empatia, tan similar a la que s’associa amb patir lesions als lòbuls orbitofrontals del cervell.

Rushkoff ens mostra aquells milmilionaris més ocupats a buscar maneres perquè el seu poder personal superi un col·lapse civilitzatori que no tenen voluntat d’evitar

D’aquestes dinàmiques psicològicament patològiques sorgeix el que Rushkoff anomena “La Mentalitat”: inèrcies de pensament individualistes i misantròpiques, que deriven en discursos autènticament delirants. Com quan Elon Musk, Jeff Bezos i companyia semblen més preocupats en fer precaris altres mons que no pas en mantenir habitable la Terra. I també més ocupats a buscar maneres perquè el seu poder personal superi un col·lapse civilitzatori que no tenen voluntat d’evitar.

Potser el nou treball de Rushkoff no ofereix novetats quant a la crítica de la digitalització, tal com s’ha dut a terme, ni els canvis que aquesta ha suposat en la relació entre els éssers humans i el món. Aquest aspecte l’han estudiat a bastament la historiadora Almudena Hernando o el sociòleg Éric Sadin. El principal tret definitori del seu llibre són les pinzellades que extreu de les converses i trobades amb tecnosolucionistes més o menys cínics, més o menys benintencionats, però que tot sovint estan fonamentalment equivocats.

Amb el pas dels anys, l’autor ha acabat amb un receptari similar al que defensen economistes socialdemòcrates com Joseph Stiglit

Les receptes queden pel final del volum. Rushkoff és un supervivent de l’època en què la popularització d’Internet anava acompanyada de promeses de democratització i de l’esclat d’iniciatives col·laboratives (com la confecció coral de programari lliure). Amb el pas dels anys, l’autor ha acabat amb un receptari similar al que defensen economistes socialdemòcrate com Joseph Stiglitz, qui advoca per l’aplicació ferma de les lleis antimonopoli, una legislació mediambiental més estricta, la tornada a la fiscalitat progressiva... i sí, també muntar cooperatives.

 

LLIBRE

 

TÍTOL: La supervivencia de los más ricos

AUTORIA: Douglas Rushkoff

TRADUCCIÓ: Francisco J. Ramos Mena

EDITORIAL: Capitán Swing, 2023

PÀGINES: 224

Autoria: 
Ignasi Franch