Back to top

Young IT Girls: fomentant la tecnologia entre les dones

Anaïs Barnolas Soteras
12 jul. 2021

L’associació catalana, formada per una seixantena de joves investigadores, treballa per erradicar l’estigma i el biaix de gènere que encara persisteix en el camp de la tecnologia i la ciència.

Trencar amb els estereotips de gènere relacionats amb el món STEM (en sigles en anglès, ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques); també conegut com a STEAM, si incloem l’art. Aquest és l’objectiu de l’associació Young IT Girls, integrada per desenes de voluntàries -estudiants i treballadores- provinents de l’àmbit de l’enginyeria, la tecnologia i la biologia. Una entitat que, des de l’any 2018, imparteix tallers a escoles, centres cívics, fires d’educació i biblioteques per tal que les nenes i adolescents s’interessin per les carreres científiques i tecnològiques. En aquests entorns també organitza xerrades, webinars, escape rooms i altres activitats que permeten a les usuàries viatjar en el temps o atrapar una hacker a Instagram.

Una metodologia captivadora

Quan s’adrecen als nois i noies, les voluntàries de Young IT Girls els demanen d’entrada que s’imaginin una persona científica. “Habitualment pensen en algú intel·ligent, amb bata blanca, cabells grisos i ulleres, i tots els adjectius són en masculí”, explica Blanca Romero, sòcia de l’entitat i estudiant d’Enginyeria Biomèdica. “Llavors els comento que estudio una carrera científica i s’adonen que els seus clixés estan lluny de la realitat.”

En el cas dels alumnes de primària, l’activitat consisteix en el fet que dibuixin una persona científica, davant el qual la majoria pinten homes, “però a mesura que els comento la meva situació, pintar noies i, fins i tot, alguna alumna es dibuixa a si mateixa”, indica Laura Ventosa, llicenciada en Economia i estudiant de Matemàtiques.

L'entitat va presentar recentment un estudi sobre la manera amb què l’entorn familiar condiciona una noia a l’hora de triar una carrera STEM

Per tirar endavant aquestes sessions, Young IT Girls s’estructura en diverses àrees, com són les responsables de partners i subvencions, tresoreria, web, gestió interna, comunicació, activitats i també KPI (en anglès, Key Performance Indicator; és a dir, Indicador Clau d’Actuació). Precisament, l’àrea de KPI va presentar recentment un estudi sobre la manera amb què l’entorn familiar condiciona una noia a l’hora de triar una carrera STEM. “En els casos dels nois, els seus referents no tenen per què estar vinculats a aquestes carreres, però en les noies, tenir estímuls a casa els condueix a prendre una determinada opció”, assegura Ventosa, membre de l’equip de KPI.

Aquesta circumstància la va experimentar Olivia Prior, llicenciada en Enginyeria Biomèdica, per qui “el fet que la meva germana fos enginyera em va ajudar, ja que d’altra manera no sabria en què consisteix aquesta carrera”. Segons Laura Ventosa, els referents acaben esdevenint bàsics a efectes que una persona opti per una disciplina o altra. “Jo mateixa vaig estudiar el batxillerat social perquè les meves amigues ho feien i després vaig fer Economia. Però gràcies a un professor de matemàtiques, em vaig adonar que m’havia equivocat i vaig passar-me a Matemàtiques.”

L’impacte de la bretxa

A les àrees STEM hi ha una infrarepresentació de les dones, també coneguda com a bretxa de gènere. I és que si bé a l’Estat espanyol el 41% dels 235.000 investigadors registrats són dones, en les branques de tecnologia i enginyeria només suposen un 6% entre les menors de 35 anys. Així consta en l’Estudio sobre la situación de las jóvenes investigadoras en España, elaborat per l’Observatori Dones, Ciència i Innovació el 2011.

Amb tot i les dificultats i els prejudicis, els darrers anys s’ha produït un repunt en el nombre de noies que opten per les carreres científiques

No obstant això, els darrers anys s’ha produït un repunt en el nombre de noies que opten per aquests àmbits, tal com revela un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya, segons el qual un 29% dels nous estudiants que havien començat el grau eren noies, cosa que suposa un increment de 4,5 punts respecte als cinc cursos anteriors.

Amb tot i aquesta dada, també s’observa que les joves que estudien enginyeria o tecnologia estan menys satisfetes que els homes. Consideren que tenen menys possibilitats de créixer i optar a una càtedra o d’arribar a ser professores algun dia. Una percepció que, en el cas de les joves amb menors a càrrec seu, encara és major. “Les dones hem aconseguit que les aules siguin paritàries, però quan acabem la carrera ens dediquem a la docència en l’educació secundària, mentre que els nois es decanten per fer el doctorat o l’especialitat en Física”, explica Ventosa.

Els estereotips continuen

La majoria de les voluntàries van conèixer Young IT Girls a través d’altres sòcies. Va ser el cas de Blanca Romero, per qui “encaixava amb forma que tenia de defensar el món de la tecnologia, en el qual m’ha costat força adaptar-me”. Romero recorda que, a la classe d’educació secundària i batxillerat, no estava prou motivada en veure que gairebé tots els alumnes eren nois, raó per la qual creu que “havia de ser valenta i forta per entrar a Enginyeria, quan no hauria de ser així”. Per aquesta activista, va ser veure un reportatge sobre el sistema amb què es construeixen braços prostètics 3D per a nens i decidir que volia estudiar Enginyeria biomèdica. “Va ser tot un descobriment”, afirma.

En general, però, moltes noies confessen que els estereotips de gènere acaba sent un obstacle de cara a cursar les disciplines científiques. Així s’hi refereix Olivia Prior, membre de l’entitat, per qui “tot i que els rols han canviat, quan organitzem un taller de robots només s’inscriuen els nois perquè les nenes encara juguen a Barbies en lloc de fer-ho amb cotxes o jocs de construcció”.

També Laura Ventosa ha observat que, si bé les activitats no fan distincions, encara avui “són majoria els nens que parlen i participen d’aquests àmbits”. Ella mateixa, en la seva activitat professional com a Data Scientist -aplicar tècniques estadístiques a una empresa- pateix els efectes d’aquesta desigualtat: “Ocupo una posició masculina perquè les persones que s’hi dediquen són matemàtics o enginyers homes. Fins i tot m’he trobat amb companys que tenen una posició similar a la meva que condueixen la reunió, no m’escolten i, si els comento una idea, m’ignoren però després la diuen com si fos d’ells”, afegeix.

Buscant referents propis

També és molt revelador d’aquest biaix de gènere l’informe Dones en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que analitza l’activitat laboral de cada disciplina. En la seva edició de 2019, l’estudi assenyala dos factors que expliquen aquest decalatge: en primer lloc, que el procés educatiu en edats primerenques i les barreres culturals relacionades amb tradicions i estereotips són factors determinants en la tria dels estudis superiors. Un fet que provoca la infrarepresentació de les dones en el mercat tecnològic i contra el qual Young IT Girls intenta actuar a força de promoure referents que animin les noies a interessar-se per la ciència.

Amb aquest objectiu, l’associació potencia figures històriques que encara no són al lloc que les correspondria, de les quals destaquen l’extractiu Hedy Lamarr, inventora del wifi, i l’escriptora i matemàtica Ada Lovelace, la primera persona a escriure un algorisme per a la màquina analítica, d’aquí que se la consideri la primera programadora de la història.

Young IT Girls organitza xerrades amb dones professionals a qui l’alumnat pot resoldre dubtes sobre els estudis STEM i les seves aplicacions

També amb aquest propòsit Young IT Girls organitza xerrades amb dones professionals a qui l’alumnat pot resoldre dubtes sobre els estudis STEM i les seves aplicacions. “Col·laborem amb l’empresa Boehringer Ingelheim i algunes de les seves científiques participen d’aquesta activitat”, explica Prior.

Més enllà de les investigadores que intervenen en les sessions, finalment són les mateixes voluntàries les referents amb les quals emmirallar-se. No sols perquè acompanyen i apropen el món de la ciència a les alumnes dels diferents cicles de primària, secundària i l’hora d’escollir l’especialitat de batxillerat i a la universitat. També per la manera amena i pròxima amb la qual narren el procés que elles mateixes han seguit fins a obrir-se una finestra en aquests àmbits del coneixement, cosa que les converteix en exemples a imitar.

D’aquesta manera, des de la persistència i el treball en equip, és com Young IT Girls esdevé un mirall que aplana el camí perquè moltes nenes i adolescents vegin en la ciència i la tecnologia dos camps on aprendre i aportar en el futur la seva expertesa.

L'AUGE DEL SECTOR FEMTECH

Femtech (o tecnologia femenina) és un terme aplicat a la categoria de software, diagnòstics, productes i serveis que utilitzen la tecnologia enfocada a la salut de les dones. Aquest sector proporciona productes i serveis per resoldre situacions que tenen a veure amb la fertilitat, el monitoratge del cicle menstrual, l’acompanyament durant l’embaràs o la millora del benestar sexual, entre altres aspectes.

La seva proliferació els darrers anys ha suposat un avenç en un àmbit que fins ara havia estat poc estudiat i en el qual “les empreses que hi estan vinculades són liderades per persones que ja formen part del públic objectiu a qui s’adrecen”, afirma la sòcia de Young IT Girls, Laura Ventosa.

Per tant, encara que sigui sota un marc econòmic on les dones són especialment vulnerables, Ventosa veu necessari “aprofitar l’embranzida del femtech per potenciar la inversió amb perspectiva de gènere i donar oportunitats a iniciatives que responen a necessitats que han existit sempre però que no s’havien tingut en consideració.”

INICIATIVES PER PROMOURE LES STEAM

· Aquí STEAM UPC

És un projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) adreçat a noies d’entre 9 i 14 anys de Catalunya a fi de captar talent femení pels estudis de tecnologia i enginyeria, trencar els estereotips, rols de gènere i fer visibles referents femenins d’una manera atractiva. La iniciativa es desenvolupa a través de xerrades, tallers i conferència a centres educatius, amb la participació de professores i investigadores de la UPC.

· Projecte SPiDeR

La Fundació Episteme i la UPC impulsen aquesta iniciativa que pretén fer reflexionar a l’alumnat d’educació secundària sobre qüestions relacionades en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. L’activitat, que té una diversitat de formats audiovisuals, s’inspira en dos llibres de ficció escrits per Carme Torras, investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial i que recentment ha rebut el Premi Nacional d’Investigació 2020. A partir d’aquests llibres, els estudiants debaten sobre el masclisme a les aules, el ciberbulling o la tecnoètica.

· #NomoreMatildas

L’Efecte Matilda es coneix com aquella situació en la qual l’home científic s’emporta els mèrits dels descobriments d’una investigadora. El nom fa referència a Matilda Joslyn Gage, la primera activista a denunciar-ho. Entorn de la seva figura va sorgir #NomoreMatildas, un moviment que vol retornar a les dones científiques el lloc que els correspon, pel qual planteja esmenar els llibres de text en què la presència de dones és tan sols del 7,6%.

· Girls Who Code

Nascuda el 2012 als Estats Units, aquesta organització té com a objectiu donar suport i augmentar el nombre de dones en l’àmbit de la informàtica. Segons l’entitat, el 1995, només el 37% dels científics programadors eren dones, una presència que avui dia s’ha reduït al 24%, sent en la franja de 13 als 17 anys on es registra el descens més gran. Davant d’això, Girls Who Code malda per evitar aquesta diferència d’ocupació de gènere en la tecnologia i canviar la imatge estereotipada del programador. També en aquesta línia organitza un programa d’immersió estiuenca de set setmanes (Summer Immersion Program), un campus de dues setmanes especialitzat, clubs extraescolars i una sèrie dels llibres més venuts, que inclou els 13 de l’editorial Penguin Books publicats pel New York Times.

Autoria: 
Anaïs Barnolas Soteras

Pot ser també t’interessa

Des del suport mutu, l’autogestió i l’arrelament al territori, la colònia de Vila-seca és escenari d’una experiència reeixida de cooperativisme integral.