Back to top

Xarxa Pagesa apropa el menjar ecològic a les botigues locals

Marta Roca
9 des. 2020

La utilització de productes i tècniques naturals és el pilar de la producció ecològica i la feina que desenvolupen els membres de Xarxa Pagesa. Aquesta nova associació ha començat a desplegar-se a la província de Girona amb el propòsit de fer arribar la seva collita als establiments dels petits municipis.

De la terra al territori. Aquest és el principi que ha portat a un grup de nou pagesos de l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès a crear Xarxa Pagesa, un projecte que vol fer arribar verdura ecològica a botigues dels municipis on no hi ha grans centres comercials ni supermercats. “Hem anat a buscar un consumidor que fins ara no s’havia interessat per vendre producte ecològic, i certament no ens ha costat gaire trobar botigues interessades”, explica Eduard Martí, membre de Xarxa Pagesa.

A Xarxa Pagesa, un integrant s’encarrega de portar els productes a la vintena d’establiments que hi col·laboren dos cops per setmana i sense cost afegit, i després recull el que no s’ha venut. Encara que el botiguer no faci la comanda, no perd diners perquè només paga per allò que ha venut. “Posant-nos-ho tan fàcil, no podíem rebutjar la proposta, i més tenint en compte la dificultat de trobar productes ecològics”, admet Fina Perich, de la botiga Ivanfruits.  

Xarxa Pagesa lliura els excedents a entitats socials perquè els reperteixen a qui més ho necessita

L’excedent que no s’ha venut i que està en bon estat, Xarxa Pagesa el lliura després a entitats socials que ho reparteixen a qui més ho necessita. “És una feina que ja fèiem a títol particular i que ara ens ha permès tancar el cercle”, expliquen des de l’agrupació de pagesos.

Preus transparents

Una altra característica de Xarxa Pagesa és que els botiguers desglossen el cost dels productes indicant què cobren el pagès, l’intermediari i el botiguer. “És un exercici de transparència que tothom valora i dóna credibilitat al projecte”, indiquen des del col·lectiu. Per establir el preu de venda, prenen com a referència el cost de producció i hi afegeixen el marge de benefici que els permet viure de la seva feina.

El mètode de distribució inclou un tarifa fixa per tot l’any i que no està subjecta a les variacions que pugui tenir el mercat

El mètode inclou un tarifa fixa per tot l’any i que no està subjecta a les variacions que pugui tenir el mercat. “D’aquesta manera sortim del circuit regulat que especula amb el producte, abaixant el preu quan hi ha excedent o pujant-lo quan escasseja”. Per Eduard Martí, “això només provoca que les explotacions petites no siguin viables, raó per la qual volem crear un cercle de confiança entre botiguer, consumidor i pagès”.

Des d’Ivanfruits asseguren que aquest sistema no ha suposat cap problema. “Sovint el client et discuteix el preu, però quan saben que es tracta d’un producte local i d’alta qualitat ho entenen. És més: sempre ens pregunten quin dia venen els de Xarxa Pagesa per assegurar-se que ho trobaran tot, i n’hi ha que ens truquen per encarregar-nos la seva verdura”.

Interès pel producte ecològic

Tant els botiguers com la Xarxa Pagesa coincideixen que la població s’interessa cada dia més pel producte ecològic. “La gent s’hi mira més i vol que no sigui tractat”, explica Fina Perich. Així es va demostrar durant el confinament, quan les botigues locals van ser les principals encarregades de subministrar aliments. Un fet que, segons Eduard Martí, ha esperonat l’interès pel producte de proximitat. “La pandèmia, malgrat totes les circumstàncies, ha sigut un bon context per avançar cap aquest tipus de mercat”.

Xarxa Pagesa, sorgida aquest estiu passat després de tres anys de reunions, es troba avui en plena consolidació, conscient que la clau per fer viable el projecte és fidelitzar el major nombre de botigues possibles. “Si tot va bé, ens agradaria replicar el model a altres territoris on hi ha petits productors interessats a estendre’l; no tindria sentit anar a vendre a una altra demarcació si creiem que la clau està en la proximitat”, reflexionen.

 

Cap a la sobirania alimentàriaària

En aquests moments, del total de verdures que es comercialitzen a Catalunya, només un 25% es produeixen al nostre territori, d’aquí la necessitat de bastir projectes com Xarxa Pagesa. Així ho reivindiquen els seus impulsors, pels quals “davant un mercat on l’especulació fa que les petites finques -a Catalunya són majoria- es vegin abocades a tancar, hem d’explicar que la producció pot sortir de les nostres terres”, opinen. I el mateix succeeix amb el mercat ecològic, on en lloc d’adquirir kiwis provinents de Nova Zelanda, cal recordar que podem obtenir-los aquí mateix amb el certificat ecològic”, afirma Eduard Martí.

Xarxa Pagesa exigeix que les polítiques s’orientin a donar sortida a les explotacions, i no pas als grans terratinents

En aquesta línia, Xarxa Pagesa exigeix que les polítiques s’orientin a donar sortida a les explotacions, i no pas als grans terratinents, com passa ara. “En lloc de perpetuar un model agrícola que només beneficia les grans extensions, les ajudes haurien de servir per generar una millor productivitat”, insisteixen.

Amb tot, l’agrupació de pagesos defensa el concepte de sobirania alimentària, basat en el dret de les poblacions a alimentar-se amb el que produeix la seva terra. Un objectiu pel qual creuen necessari augmentar les explotacions agrícoles, ja que “això portaria un triple benefici: social, perquè la gent s’alimentaria millor i, per tant, tindria un millor estat de salut; ambiental, atès que l’impacte del transport seria nul; i econòmic, ja que generaria més llocs de treball.

EL CONSUM ECOLÒGIC A CATALUNYA: UN FENOMEN A L'ALÇA

Segons el Baròmetre 2020 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, gairebé la meitat dels catalans consumeix de forma habitual aliments ecològics certificats. Aquesta xifra suposa un increment de deu punts respecte a les dades recollides l’any 2015.

L’estudi, realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, apunta que la concepció vers aquests producte és positiva i, en general, la gent els considera saludables. A més, també assenyala que les perspectives de futur pel que fa al seu consum són optimistes, atès que els consumidors preveuen continuar adquirint-ne, i els que no ho han, s’ho plantegen.

Així mateix, els grups i les cooperatives de consum agroecològic són cada dia més presents arreu del territori. Tant és així que, si abans del 2000 només existien una desena de grups a Catalunya, avui se’n comptabilitzen prop de 160. “Són iniciatives que han nascut per respondre a necessitats que el mercat convencional no pot satisfer i que estan connectades a valors creixents com ara la solidaritat, la participació, el sentiment de col·lectivitat, la consciència mediambiental i l’alimentació saludable”.

Pel Baròmetre, el principal escull es troba a hores d’ara en l’elevat preu dels productes ecològics, com així ho consideren el 53,4% de les persones enquestades. Un obstacle que Xarxa Pagesa i altres iniciatives intenten sortejar a força d’oferir preus raonables pels seus productes.

Autoria: 
Marta Roca

Pot ser també t’interessa

Collblanc, barri de la segona ciutat de Catalunya, consolida un espai de cotreball que acull una llibreria i diversos projectes comunitaris de base cooperativa.

El 40% de les entitats de l’economia social i solidària no té cap proveïdora de programari lliure. La principal raó és perquè no hi han reflexionat, davant el qual les organitzacions de l’àmbit tecnològic insten a prendre conscienciar dels seus beneficis amb vista a intercooperar.