La Universitat del Temps Lliure, sorgida de la coordinació entre diverses associacions i equipaments del districte barcelonès, continua transformant-se per oferir noves oportunitats a la infància i la joventut.
Aquest mes d’octubre tindrà lloc una nova graduació de la Universitat del Temps Lliure, al mateix temps que altres alumnes i alguns dels repetidors encetaran un altre curs tant estrany i caòtic com ple de reptes i il·lusions.
A diferència d’altres projectes educatius, en aquesta universitat es pot repetir cada any, encara que l’alumne s’hagi graduat i superat amb escreix els reptes que tenia al davant. Però també cal dir que no tothom s’hi gradua, ja que cal dedicar moltes hores a l’experimentació, observació i sobretot al gaudi i la companyonia. Cal, en definitiva, haver participat de les activitats extraescolars i de lleure que s’ofereixen al districte barceloní de Sant Andreu i que s’acullen en aquesta iniciativa que impulsa la cooperativa Més Educació.
Al capdavall, la Universitat del Temps Lliure va néixer per fomentar l’enxarxament entre entitats, equipaments i serveis d’un mateix barri per maximitzar el potencial educatiu de la comunitat. Tots els agents que hi participen ofereixen propostes de lleure gratuïtes, que permeten a totes les famílies tenir-hi accés, en temps no lectiu i que compten amb la complicitat i l’impuls de diverses escoles públiques de Sant Andreu.
Com es pot sobreviure en aquest temps de pandèmia? Com es pot educar amb les mesures de seguretat que limiten el contacte humà? “Amb molta imaginació!”, exclama Laura López, una de les responsables del projecte. Per López, en la mesura que la iniciativa busca potenciar les relacions interpersonals, es podria pensar que el confinament provocat per la Covid-19 seria letal per la Universitat.
Però, lluny d’això, quan la ciutadania es va desconfinar a l’estiu i es van engegar casals i activitats esportives, la Universitat del Temps Lliure va mostrar el seu enorme potencial. “N’hem sortit reforçades perquè s’ha evidenciat que desenvolupem una tasca cabdal, esperada per molta gent i que té moltíssima demanda”, explica Laura López, per qui la pandèmia no ha fet sinó reforçar els vincles entre les entitats i les famílies.
Durant el confinament, les coordinadores del projecte es van dedicar a incrementar l’ús de les xarxes socials, a través de les quals les famílies van fer activitats conjuntes i narrar com vivien la situació. “Ho explicaven i això computava pel passaport de la Universitat, ja que s’autosegellaven la carta de seguiment”, comenta López.
Malgrat la pandèmia, la Universitat del Temps Lliure ha pogut mantenir els valors que l’han distingit des dels inicis, com són la cooperació, l’empatia, el respecte i la participació. “D’igual manera que ho fa l’Economia Social i Solidària, també nosaltres posem l’infant i les seves necessitats com a màxima prioritat”, indica Laura López.
Així mateix, la Universitat no ha volgut descuidar el diàleg, el debat, l’escolta i altres aspectes claus en el desenvolupament diari dels nens i nenes, que amb aquest propòsit disposen d’una assemblea on es reuneixen i treballen plegades els reptes que s’han fixat. D’aquesta manera, segons la portaveu de la Universitat, la canalla adquireix la capacitat de participar, opinar i reflexionar sobre allò que passa al seu voltant. “Els proporcionem eines amb què alimenten i fomenten el sentit crític que els farà tenir una vida fidel als seus principis”, conclou la Laura.
En els darrers dos anys, 364 infants ja han participat -i s’han graduat- a la Universitat del Temps Lliure, de la qual es beneficien sobretot infants de 3 a 18 anys, tot i que també s’han introduït activitats destinades a la primera infància, cosa que permet a les famílies alienes als circuits educatius participar i gaudir del passaport.
Ara per ara, el projecte compta amb la complicitat dels següents centres públics de Sant Andreu: Escola La Maquinista, Institut Doctor PuigVert, Escola L’Esperança, Escola Institut El Til·ler, Escola Baró de Viver i Escola Molí de Finestrelles. Tots prescriptors de la Universitat i que conviden i animen als seus alumnes a participar de la iniciativa.
Però, a més a més, hi ha una trentena d’entitats vinculades al món del lleure, equipaments esportius i centres comunitaris que ofereixen a l’alumnat activitats que enriqueixen el seu currículum. Un aprenentatge que s’ha perfeccionat amb el temps i que, ara mateix, està en procés de migrar cap a un nou format.
La Universitat del Temps Lliure pretén migrar cap al que s’anomena Passaport Edunauta, un projecte que la Fundació Jaume Bofill va impulsar el 2019 en coordinació amb la cooperativa Més Educació i que aporta el bagatge de l’expertesa de tots aquests anys. Aquest model va implementar-se per primer cop a Anglaterra sota el paraigua de la Children's University i, als països on funciona, ha esdevingut una eina d’integració i relació en tota mena d’entorns, en particular els més desafavorits.
Per la Universitat del Temps Lliure, fer aquesta migració farà possible realitzar de forma més fidedigna els aprenentatges que els infants i joves fan mentre participen de les activitats. “En aquest nou format -explica Laura Pérez- es potencia el vessant pedagògic del projecte a fi que la canalla desenvolupi competències transversals. Un currículum invisible que no sempre té cabuda en els plans d’acció tutorial però que nosaltres creiem bàsic per l’apoderament dels nens i nenes”. El Passaport Edunauta està en fase pilot i enguany ha engegat 13 projectes arreu de Catalunya que es replicaran el curs vinent.
“Els adolescents sempre són un repte, però per encabir-los en el projecte, ens estem esforçant per fer-nos més atractius”, explica la responsable de Més Educació. Arribar a un públic de més edat, no tan sols als alumnes d’ESO, no és una tasca gens fàcil, atès que la Universitat ha generat un tipus d’afinitat molt particular. “Oferim activitats pels adolescents, i ells també en reclamen i necessiten aquests tipus d’espai de relació, però sota els paraigües de la Universitat se’ls fa estrany”, reflexiona Laura Pérez.
Conscient d’aquesta barrera, la Universitat del Temps Lliure treballa intensament per implicar altres centres del districte, ja que actualment només hi estan involucrades escoles i instituts de titularitat pública. “Tenim la vocació d’engrescar-ne el màxim, ja que això permetria atraure un major nombre de nens i nenes" assenyala Pérez, per qui la força del projecte rau, precisament, en la seva capacitat d’aconseguir que les entitats del districte es reconeguin com a agents educatius. Segons Laura Pérez, “sembla poca cosa, però empoderar el territori en aquesta clau permetria a la Universitat del Temps Lliure generar una comunitat educativa d’un abast impensable”.
