Ubicats al cor de la Garrotxa, la cooperativa acompanya grups, institucions i comunitats sota la premissa que els reptes han d’afrontar-se de manera creativa i engrescadora.
L’origen de Resilience Earth es remunta al 2006, any en què es va crear la cooperativa Mas Franch, activa durant gairebé una dècada. Inicialment només era una casa de colònies, però aviat va esdevenir un espai destinat a facilitar processos de transformació social a través de l’educació, la sostenibilitat i l’intercanvi d’experiències i formacions en diferents àmbits.
El projecte va agafar impuls el 2014, quan un grup de persones, entre les quals hi havia Erika Zarate i Òscar Gussinyer, van fundar Resilience Earth, una cooperativa sense ànim de lucre que promou la gestió del canvi a partir de l’economia social i solidària, el desenvolupament regeneratiu i la comunicació transformadora. “Abans del 2008 ningú no es plantejava res alternatiu” recorda Gussinyer, “però amb la crisi alguns col·lectius van desconfiar del sistema i van emprendre projectes amb una perspectiva diferent”. Així és com Resilience Earth va créixer fins a integrar un total d’11 persones entre sòcies o treballadores.
L’objectiu de la cooperativa és ajudar a afrontar els canvis que experimenta una entitat per tal de sortir-ne enfortides. Tal com explica Zarate, el món ha esdevingut cada vegada “més difícil i complex de preveure”, una situació que anomenen VUCA -acrònim anglès de volàtil, incert i ambigu- i que fa referència als sistemes ecològics, socials, polítics i econòmics. “Hem d’augmentar la nostra capacitat de resiliència per gestionar tot allò que ens passa”, afegeix Gussinyer.
Aquest nou paradigma, explica el cooperativista, ja s’assaja a Canada, Hondures o Mèxic, mentre que a Europa -i Catalunya en particular- encara falta que les administracions i les entitats se’l facin seva, d’aquí que “calgui adoptar metodologies que les ajudin a crèixer i empoderar a la comunitat”.
Resilience Earth també ofereix cursos de formació i facilita espais de debat que permetin a les entitats i institucions encarar els reptes mitjançant la resiliència en les formes de governança i participació ciutadana. “Mirem de promoure la participació dels veïns per tal que afermin el seu sentiment de pertinença en el municipi i coneguin la gestió que s’hi fa”, comenta Zarate. Una altra via en aquest objectiu és habilitar terrenys abandonats, privats o que estan en procés de canviar de mans per tal que la població hi desenvolupi projectes comuns.
Una de les primeres recerques de Resilience Earth va estar centrada en el moviment social i ecologista de la Garrotxa i la seva capacitat de resiliència. Per Erika Zarate, la comarca disposa d’un cultiu associatiu “preciós” amb més de 500 associacions. També Oscar Gussinyer considera que aprofitar el potencial d’aquest teixit i posar-lo en comú ha contribuït a regenerar al territori.
Per Resilience Earth, la finalitat és facilitar processos de canvi a les zones rurals, ja que “una ciutat mai no serà tan sostenible com un territori rural desenvolupat, amb veu pròpia i descentralitzat" lamenta Gussinyer. Així i amb tot, la cooperativa creu que a les àrees urbanes es poden crear “estructures de poble” que empoderin a la gent. “Tothom té ganes de sortir d’aquest sistema d’estructura piramidal on la majoria de persones estem per sota l’1% que se’n beneficia i que, de mica en mica, s’està col·lapsant”. Conscient d’això, Resilience Earth posa els esforços en despertar la consciència crítica de la gent, activar-la i afavorir que prengui les decisions en espais comunitaris.
Laura Comas es va incorporar a la cooperativa fa un parell d’anys, primer treballant en dinamització comunitària fins a desplaçar-se cap a l’àmbit de l’economia social i solidària. “És aquella economia que posa al centre les persones, l’entorn i la natura”, raó per la qual creu que cal acompanyar les iniciatives que aspiren a participar-hi en adonar-se que els seus projectes han de ser sostenibles i respectuosos amb la biodiversitat.
Amb aquest propòsit, Resilience Earth acompanya diferents iniciatives cooperatives que sorgeixen al territori. Són, per exemple, l’Artiga, un espai de trobada per impulsar l’alimentació agroecològica a la Garrotxa, o la Grimpada, un cicle de conferències formatives per a projectes de l'economia social i solidària en aquesta comarca i el Ripollès.
Un altre dels projectes que acompanya és la FESS Rural -enguany prevista a la Vall d’en Bas-, la qual pretén reunir a petits productors, distribuïdors i consumidors dels territoris que aposten per un comerç just, ecològic i de proximitat. En aquesta i altres convocatòries Resilience Earth treballa coordinadament amb la Xarxa d’Economia Social (XES), el Cercle Garrotxa Ripollès (GR), l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines o els activistes del cotreball Núria Social. “En aquest àmbit tots els projectes disposen d’un alt grau d’intercooperació amb les diferents entitats”, assegura Comas.
A Resilience Earth també hi treballa Cèsar Fernández, encarregat de proporcionar a les entitats i institucions una metodologia on el diàleg és el vector primordial. “Les ajudem a construir relacions autèntiques, sostenibles i el màxim d’imaginatives possibles. I és que, Fernández, el canvi és inevitable, d’aquí la importància “d’adaptar-nos” a noves formes de relacions. Una opinió sostinguda per l’Alba Danés, responsable de comunicació de la cooperativa, per la qual “els espais d’economia solidària acaben assumint que la comunicació ha de tenir en compte les persones i l’entorn en què es desenvolupen”.
D'aquesta manera és com Resilience Eart introdueix una nova perspectiva a aquelles experiències que aspiren a ser una palanca per a un nou sistema més humà i resilient.
D’ençà que es va decretar l’estat d’alarma, Resilience Earth no han deixat d’intervenir perquè aquesta etapa no esdevingui per les entitats i institucions un “repte dolorós”. “Algunes empreses podem ajustar-se els sous i arribar a final de mes, però hi ha molts projectes que ho passaran malament” recorda Erika Zarate.
Per l’altre impulsor del projecte, Òscar Gussinyer, hem d’estar preparats per situacions d’emergència, siguin temporals o plagues infeccioses “Si tinguéssim una estructura social descentralitzada i més ruralitzada, seria més difícil viure aquestes tragèdies, però vivim en un món globalitzat que es basa en grans metròpolis radials”. Davant d’això, Alba Danés, responsable de comunicació, creu que la crisi del coronavirus ha de ser l’oportunitat per iniciar aquests canvis, cosa per la qual creu necessari incentivar el diàleg per detectar les necessitats que té el conjunt de la població.
