Back to top

Periodisme cooperatiu a l’Argentina: resistència i llibertat d’expressió

Raymond Nedeljković
7 des. 2024

El cooperativisme periodístic a l’Argentina té en Tiempo Argentino, nascut arran de l’asfíxia que practicava el govern de Mauricio Macri; Qué Digital, sorgit del buidatge del diari El Atlántico; i Prensa Cooperativa, especialitzat en economia solidària, les principals caixes de ressonància del moviment cooperativista a Amèrica Llatina.

Les cooperatives de mitjans de comunicació a l’Argentina són un fenomen determinant per a la resistència popular davant l’ofensiva neoliberal i el retrocés de drets i llibertat d’expressió al país sud-americà. A part de Tiempo Argentino, que avui resisteix les polítiques impopulars de Javier Milei, se sumen Qué Digital, sorgit del buidatge del diari El Atlántico, i Prensa Cooperativa, un vigorós altaveu sobre el moviment cooperativista a l’Amèrica Llatina.

 

‘Tiempo Argentino’: de la resistència a l’existència

Ja fa vuit anys del naixement de Tiempo Argentino, autodefinit pels seus membres com “un mitjà d’informació plural, rigorós i de qualitat”, l’origen del qual el trobem el 2010, quan l’empresari Sergio Szpolski va decidir llançar-lo dins del Grupo 23, un conglomerat de mitjans de comunicació privats.

Va ser el 2016, però, quan després d’impagament i posar-lo a la venda de manera abrupta, 125 dels seus 170 empleats van decidir transformar el mitjà en una cooperativa com a forma per garantir els seus drets laborals. “Teníem la mobilització de tot el gremi, sostinguda en bona part pel Sindicato de Prensa de Buenos Aires (SiPreBA), que tan bon punt van demorar-se els pagaments dels salaris i les hores extrets, va ajudar-nos a buscar una sortida”, explica Alejandro Wall, delegat de la Comisión Interna dels treballadors.

"Sota la presidència de Mauricio Macri, el govern ens va deixar a l'estacada, però fruit de la resistència, vam poder tirar endavant la cooperativa", expliquen des de 'Tiempo Argentino'

Wall recorda com, sota la presidència del neoliberal Mauricio Macri, el govern de l’Estat “ens va deixar a l’estacada, completament desprotegits, però fruit de la resistència, vam poder tirar endavant la cooperativa. Un projecte que, amb el suport de SiPreBA i del gremi de la premsa, va permetre la refundació del mitjà. Avui, la lluita de Tiempo Argentino queda plasmada en el documental ‘De la resistència a l’existència’, visionable en la plataforma YouTube.

‘Qué Digital’: periodistes que tenen el seu propi mitjà

El tancament parcial del diari El Atlántico el 2014 i la sobrevinguda situació d’acomiadaments indirectes, va dur a bona part dels seus empleats a conformar la cooperativa La Redacción, gestora del portal Qué Digital.

Tot va començar quan els treballadors van ser reubicats en un portal denominat Crónicas de la costa i, de seguida, van observar com es procedia al buidatge del mitjà, una vegada la direcció els va plantejar la renúncia “voluntària” a cadascun d’ells. “La invitació no tenia res de voluntària, encara que finalment la majoria van acceptar les condicions de la direcció i la resta no vam saber com frenar-ho”, indica l’aleshores presidenta de la cooperativa, Belén Cano.

Només quan alguns  van constatar que no hi havia res a fer, van idear un pla de subsistència. “Va ser un procés llarg, durant el qual vam decidir que els diners que estàvem cobrant podien servir per tirar endavant algun projecte”, comenta Cano. I així ha sigut. Deu anys després de la formació, Qué Digital manté un flux actiu d’informacions, la majoria orientades a promoure i impulsar les lluites dels sectors populars i el moviment cooperatiu a l’Argentina. “Venim d’un mitjà ensorrat per l’avarícia empresarial i la passivitat estatal, cosa que no ens ha desviat d’allò que creiem indispensable: que Mar del Plata compti amb periodisme de carrer”, expressen els seu responsables.

El rotatiu no sols denuncia l’ordre social i econòmic dominant; també assumeix com a divisa la transformació social

D’acord amb la llegenda “lluny dels grans grups econòmics i més a prop de les persones”, Qué Digital obsequia puntualment als seus lectors un “periodisme cooperatiu” que proporciona “una agenda de Mar del Plata que posa al capdavant les realitats silenciades per l’agenda política i mediàtica oficial”. Així ho subratlla Bélen Cano, per qui el rotatiu no sols denuncia l’ordre social i econòmic dominant; també assumeix com a divisa la transformació social. “Creiem en el periodisme des de la curiositat, el diàleg i la diversitat”, insisteix.

Finançat amb publicitat, beques, subsidis i la seva mateixa agència de continguts, durant aquests anys de vida Qué Digital ja ha estat mereixedor del Premio a la Innovación Periodística Digital (2021), que atorga el Foro de Periodismo de Argentina, el Reconocimiento a la Calidad Cooperativa (2022) i el Premio Amuna Digital Latam (2023).

‘Prensa Cooperativa’: dir les coses pel seu nom

Fundada en 1977, Prensa Cooperativa s’ha erigit en el principal exponent del periodisme cooperatiu i solidari de Mar del Plata. Tot “evitant afiliacions polítiques”, fa quatre dècades que actua sota la premissa d’“informar de forma seriosa i responsable”, la qual cosa demanada, segons el seu equip, “dir les coses pel seu nom i reflectir els fets a la manera d’un mirall”.

"Sempre diem que el missatger és part de la idiosincràsia de l'exercici periodístic”, diuen des de 'Prensa Cooperativa'

Aquest és el principi que mou els seus professionals, pels quals “enfront dels qui s’enutgen amb el missatger, sempre diem que aquest és part de la idiosincràsia de l’exercici periodístic”.

Prensa Cooperativa informa diàriament sobre la realitat del cooperativisme a l’Argentina, Amèrica Llatina i Europa, amb la finalitat d’establir una comunicació fluida amb tots els sectors. “El que succeeix ho reflectim en el portal i, en paral·lel, a través del nostre servei de butlletins i les diferents xarxes socials”. Una tasca amb què pretén corregir la manca d’informació que hi ha respecte a l’economia social i solidària, de la qual pretén ser “una caixa de ressonància” on tampoc no faltin crítiques a les polítiques que l’Estat aplica per afeblir aquest moviment.

Autoria: 
Raymond Nedeljković