Candela, Col·lectiu Punt 6, Coeducació, Cooptècniques, Nus i la Raposa es coordinen per tenir més incidència política, mancomunar recursos i donar-se suport mutu.
Què significa crear una economia social i solidària feminista? Com es pot aconseguir sense recórrer a un discurs políticament correcte? Com es pot incorporar el feminisme en les pràctiques cooperatives? Aquests són alguns dels desafiaments que van aflorar en presentació virtual de la xarxa de cooperatives feministes La Insòlita, que va tenir lloc el 30 d’octubre de 2020 en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
La Insòlita està formada per les cooperatives Candela, Col·lectiu Punt 6, Cooptècniques, Coeducació, La Raposa i Nus, les quals coincideixen en la necessitat de “compartir amb altres grups la perspectiva de gènere en el treball intern i l’organització de les cures”, explica Tania Proupin, responsable de l’àrea de gestió de Candela, una entitat de Barcelona amb quinze anys de trajectòria.
En la presentació de La Insòlita també van assistir Alícia Rius i Ana Álvarez, integrants del Instituto Mujeres y Cooperación, les quals van explicar la seva experiència en el si de la Red de Economía Feminista a Madrid. Una plataforma que, segons van afirmar, ha ajudat les diferents entitats a ser més resilients i sostenibles: “veus que les companyes remen amb tu i sorgeixen projectes que una sola entitat no pot afrontar, però que conjuntament tiren endavant”. També des de la cooperativa Nus, formada per professionals de les arts escèniques i el món social, van aprofitar per enumerar les problemàtiques en què es troba el cooperativisme feminista a l’hora de mantenir i reforçar la seva activitat.
Precisament el menyspreu institucional és un dels dèficits que més preocupa a les cooperatives feministes. Especialment a l’hora de presentar-se a concursos i subvencions, on segons denuncien “els criteris que s’estableixen sempre beneficien a les organitzacions més grans”. Així s’hi refereix Roser Casanovas, arquitecta de la cooperativa Col·lectiu Punt 6, per qui “aquesta manera de procedir dificulta el nostre treball contra les injustícies, les desigualtats i la precarietat”.
Segons Casanova, l’administració ha afegit clàusules de gènere en la contractació, les concessions i les subvencions, però amb tot i això, a l’hora de la veritat aquest criteri no acostuma a tenir-se en compte. No sols això: “si una empresa realitza un curs amb perspectiva de gènere, ja se li valora positivament sense analitzar que, en alguns casos, només l’han convocat com a mer tràmit per rebre l’ajuda”, afegeix Alba Arellano, integrant de La Raposa, una llibreria feminista i bar vegà que organitza activitats culturals i lúdiques al districte del Poble Sec de Barcelona.
Per superar aquesta anomalia, La Insòlita busca sumar esforços per millorar la incidència i el treball col·laboratiu entre les diferents iniciatives; també a l’hora d’optar a licitacions públiques. “D’aquesta manera podrem exposar les incongruències que es produeixen en l’àmbit tècnic i econòmic”, exposa Tania Proupin. En línia amb això, la nova plataforma s’ha fixat l’objectiu d’incidir en la promulgació de polítiques que promoguin el cooperativisme perquè “si treballem plegades, estem convençudes que els canvis seran possibles a mitjà o llarg termini”, assegura Proupin.
Forjada ja fa dos anys, La Insòlita ha vist que l’actual situació de pandèmia ha accelerat i reafirmat la utilitat de la seva existència. Ja, des de l’inici, les integrants van compartir propostes i discussions entorn a quina estructura i grau d’implicació són els més idonis per tal que el projecte funcioni amb garanties. Un debat pel qual va rebre l’assessorament de la cooperativa La Ciutat Invisible, que va ajudar-les a sistematitzar els consensos i posar-los sobre paper.
Fet i fet, les cooperatives de La Insòlita participen dels mateixos plantejaments, tot i que cada una té les seves pròpies demandes, cosa que repercuteix en la dedicació que poden oferir. “És per això que intentarem trobar-nos el màxim i que totes ens hi sentim representades”, apunta Aida Rivas, economista de Coeducació, una cooperativa dedicada a incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit educatiu. Amb aquesta voluntat de crear “sediments forts”, La Insòlita ha adoptat la figura d’associació, si bé és probable que es converteixi en cooperativa de segon grau a fi que les entitats puguin intercooperar i, alhora, mantenir la seva autonomia.
A banda d’aquesta qüestió, també està en debat si obriran un espai propi o cada entitat conservarà el seu -actualment col·lectiu Punt 6 i Candela ja comparteixen local-, cosa de la qual encara no s’ha adoptat una decisió, encara que “la intenció és comptar amb una seu física i virtual que tingui impacte en el territori i, per extensió, en el conjunt de l’economia social i solidària”, afegeix Roser Casanovas.
L’altre repte de La Insòlita és crear una gestoria que respongui a les pràctiques feministes de cada entitat, les quals malden per sobreviure econòmicament i emocionalment sense perdre la seva essència. Segons Aida Rivas, de Coeducació, la finalitat última és “traslladar la nostra mirada feminista en el món professional i el treball remunerat i compartir-lo amb les entitats que admirem”, afegeix.
Amb tot, confien que La Insòlita no precaritzi a les cooperatives en la seva activitat diària, motiu pel qual creuen que “la participació en el projecte ha de ser remunerada i ha de comptar amb les cures per mantenir la coherència”, afegeix Proupin. Per la representant de Candela, això implica valorar els rols més invisibles i les tasques reproductives, cosa que es tradueix en allargar la baixa de maternitat a fi que les dones que han estat mares tinguin un permís de sis mesos i no pas de setze setmanes, com passa actualment.
La voluntat de La Insòlita és créixer i transformar-se en un espai d’oportunitats per a altres cooperatives feministes. Un horitzó que, per a les seves integrants, exigirà prendre el temps necessari perquè, quan arribi el moment de sumar, “ja tinguem clar quantes reunions fem, qui participa i com aconseguim el finançament”, conclou Tania Proupin.
El feminisme ha anat ocupant un espai central en el relat mediàtic, gràcies a la tasca de sensibilització sobre les violències de gènere i les diversitats sexuals que fan les diverses cooperatives als instituts del nostre país. És el cas de Candela, Coeducació i Nus, les quals organitzen cursos i sessions formatives als adolescents perquè integrin i aprofundeixen en els valors que representa el feminisme.
En el cas de Nus, coneguda per la seva llarga trajectòria en el teatre social, ofereix a professionals de l’educació, agents socials i activistes formacions i tallers per treballar els conflictes i generar espais de transformació social a través d’eines teatrals i dinàmiques. Un altre servei que ofereix són les consultories i els assessoraments a mida per a les entitats.
En la mateixa perspectiva, Candela desenvolupa el projecte OASIS, unes colònies d’estiu per a adolescents amb expressions i identitats de gènere, que arran de la gran acollida que ha tingut, ha permès a la cooperativa dinamitzar trobades mensuals al Centre LGTB de Barcelona i a l’espai sobre sexualitat La LORE, on també assessora sobre identitat de gènere i diversitat sexual. Al seu torn, Coeducació trasllada als patis dels instituts la perspectiva de gènere a partir d’una diagnosi acurada de la realitat, mentre elabora plans d’acció en alguns municipis per promoure una societat lliure de violències.
Tan important és aquesta tasca, però, com la presència del feminisme en el sector literari. I així ho demostra la llibreria La Raposa, que d’uns anys a ençà ha augmentat la facturació en les vendes d’obres escrites per dones o que tracten diferents aspectes del moviment; de la mateixa manera que Col·lectiu Punt 6 proporciona eina perquè l’espai urbà respongui a les necessitats de les persones. Una de les vies ha estat les marxes exploratòries que desenvolupa al llarg del territori o estudis monogràfics del qual ha extret recomanacions perquè l’Ajuntament de Barcelona implementi la perspectiva de gènere a la ciutat.
