Els darrers anys han aparegut a Catalunya projectes que impulsen programes i cursos que, en línia amb el feminisme comunitari, plantegen la participació dels homes en la lluita per abolir les opressions imperialistes i patriarcals. Una de les experiències més reeixides és d’El Taller - Masculinitats diverses i perspectives de gènere.
El concepte de noves masculinitats -més que noves masculinitats- sorgeix com en resposta als models tradicionals de masculinitat que han dominat al llarg de la història. Aquesta evolució conceptual, que ha estat promoguda per diversos factors socials, culturals i acadèmics, busca explorar i comprendre les formes alternatives de ser home en la societat contemporània.
Des dels moviments feministes, s’ha posat l’accent en les desigualtats de gènere i en promoure la igualtat entre dones i homes. I, aquesta perspectiva, ha afavorit la reflexió sobre com les nocions tradicionals poden contribuir a les relacions de poder i a la discriminació de gènere. Mentre que les teories de gènere i queer han qüestionat les binaritats i les normes de gènere establertes, fent-nos entendre la masculinitat com una construcció social i cultural, aquesta nova perspectiva emplaça a reconèixer i valorar la diversitat de formes de ser home, allunyant-les dels estereotips que han predominat fins ara.
A la Barcelona feminista, són diverses les experiències que treballen en aquesta línia des de fa anys. Des de l’Ajuntament, per exemple, s’ha obert el Centre de Masculinitats, l’objectiu del qual és desenvolupar polítiques de gènere que incloguin els homes i reflexionin les masculinitats des d’un doble vessant: fer valer els beneficis que comporta per als homes la construcció de masculinitats respectuoses, i, alhora, comprometre’ls a establir unes relacions de gènere igualitàries.
Una altra iniciativa remarcable és El Taller - Masculinitats diverses i perspectives de gènere. Una entitat feminista, amb mirada interseccional i terapèutic, que treballa amb grups no mixtos d’homes entorn del poder, el rang, els privilegis, la responsabilització del treball reproductiu i de cures, la violència, l’expressió emocional, les relacions sexoafectives o la sexualitat. També, amb el mateix propòsit, compta amb grups de pares i un cicle de masculinitats, mentre que, en l’àmbit educatiu, imparteix tallers a escoles, instituts i a altres sectors de la comunitat educativa.
En aquest sentit, un dels projectes remarcables de l'estratègia comunitària és Masculinitats Igualitàries al s.XXI, del departament d'Afers Penitenciaris, que aborda la població masculina de les presons de Catalunya. És un espai voluntari, on s'utilitzen eines com la teràpia Gestalt, dinàmiques de cos i moviment, jocs, Teatre de l'Oprimit i cercles de paraula. Els participants mencionen que l’espai els ha permés “parar i pensar”, que és necessari “tenir més paciència i raonament” o entendre que “la desigualtat és molt més profunda del que em pensava”. Una sèrie de reflexions que, segons El Taller, els interpel·len a actuar perquè la vida de les persones que pateixen desigualtats sigui la millor possible.
Per altra banda, pel que fa la línia estratègica homes i masculinitats, recollim l'experiència del Guillermo i Dani, testimonis del projecte del grup no mixte i que posa de manifest la importància d’aquesta i altres iniciatives en la perspectiva d’acabar amb les lògiques opressives per assolir unes masculinitats més positives i transformadores per assolir un món menys desigual. Tal com diuen les Dones Creant Comunitat de Bolívia, a Filant Prim: "no volem pensar-nos davant dels homes, sinó pensar-nos dones i homes en relació a la comunitat"..
Què n’heu tret de les sessions?
GUILLERMO (G): A mi m’ha anat molt bé, perquè més enllà de quina era la meva postura respecte a la temàtica del dia, o com emocionalment estigués aquell dia, trobar-me amb altres homes com tu té una gran força. En gairebé tres anys, he crescut més que en quinze anys de teràpia individual.
DANI (D): En el meu cas, l’aproximació a El Taller va néixer de la necessitat de trobar un espai on treballar el meu paper com a home dins de la societat, tant en l’àmbit personal com polític. Tot i no sentir una necessitat terapèutica, a mesura que van transcórrer les sessions, la connexió amb el grup i les diferents realitats entre els meus companys van enfortir la creença de construir una mirada millor del món i de mi mateix.
Què es tractés d’un grup no mixt, com us va influir?
G: En el meu cas, va ser el motiu pel qual vaig decidir apuntar-me. Des de petit m’ha costat relacionar-me amb els homes en general, fins al punt de sentir-me una mica rebutjat per la manera en què veig les coses. I El Taller m’ha ajudat a entendre-ho: no em podia connectar amb la masculinitat patriarcal i tradicional, de manera que, quan he trobat persones com jo, amb una altra sensibilitat, he pogut obrir-me i compartir les meves emocions.
D: Personalment, m’ha servit des de dos punts de vista: el primer, conèixer homes amb situacions que, en altres àmbits de la meva vida, no hauria trobat. I el segon, compartir amb les dones del meu entorn aquesta experiència des de la reflexió i l’aprenentatge.
Creieu que hi ha un canvi generacional respecte a la concepció de les cures?
G: És possible, perquè un grup d’aquestes característiques no hauria existit abans. I, si n’hi havia, era amb finalitats terapèutiques, no tan centrats en el rol que té l’home en el sistema patriarcal.
D: Les cures formen part de les noves generacions i això ens aboca a un nou paradigma, sens dubte. Però també cal dir que el debat no sols és generacional, també ho és socioeconòmic, cultural o terapèutic i, en el nostre context, li falta transversalitat.
Com valoreu les persones que us han acompanyat en aquest procés?
G: M’imagino que van entendre que hi havia altres homes que, com ells, necessitaven la contenció que en el seu cas no van tenir. A partir d’aquí, el resultat ha estat formidable.
D: Només tinc paraules d’afecte i admiració. Tant pel tracte rebut, per la valentia d’engegar un projecte d’aquestes característiques, com per la manera en què van dur-nos a un lloc en el qual fins ara no ens havíem trobat. Convido a tots els homes que volen reflexionar sobre el paper que desitgen ocupar en aquesta societat a participar dels tallers.
Amb tot, quins aprenentatges us emporteu?
G: Sobretot, conviure millor en grup, donar espai a l’altre per la paraula i demanar la pròpia quan és necessari. I després la il·lusió que les coses es poden resoldre amb diàleg i una persona mediadora, a més de la tendresa de veure homes que abans considerava inflexibles o tancats, mostrar-se fràgils, oberts i sense cuirassa. També, a nivell més personal, diria que he après a no fugir del conflicte per por del dolor o sortir danyat. Ara em veig capaç de plantar-m’hi i afrontar-lo amb el cor obert.
D: M’ha permès tenir una mirada més conscient de les coses. I això vol dir identificar els errors del passat i fer una transició per reconèixer aquells privilegis que abans formaven part de mi mateix sense posar-hi atenció.
Pot ser també t’interessa
