Davant l’enorme quantitat de productes pel consum humà que es llancen o desaprofita, Andròmines impulsa una campanya per informar sobre els impactes socials i ambientals que això ocasiona mentre promou hàbits respectuosos amb l’ecosistema i els sectors més necessitats de la població.
Actualment, un terç dels aliments destinats al consum humà van a parar a les escombraries. Aquest és el càlcul que fa l’Organització Mundial per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, en les seves sigles en anglès) respecte al volum de productes que es desaprofita. Concretament, l’organisme depenent de Nacions Unides estima que cada any es llancen prop de 1.300 milions de tones, 89 milions dels quals a Europa i 7,7 a l’Estat espanyol, el setè país que més malgasta de la UE. Dels aliments que acaben a les escombraries, un 42% procedeix de les llars, mentre que la resta correspon a la fabricació (39%), la distribució (5%) i, en un 14%, al sector de la restauració.
D’acord amb els experts, el malbaratament alimentari té una repercussió molt negativa per a la biodiversitat i els recursos del planeta. Així, per exemple, xifra en 250.000 milions de metres cúbics l’aigua que cada any s’utilitza per elaborar aliments que després acaben als contenidors. Un consum irracional que provoca l’estrès hídric de mars com la Mediterrània, de la qual s’extreu aigua per abastir una explotació agrícola equivalent a 1.400 milions d’hectàrees de cultiu.
A més a més, l’acumulació dels milers de tones d’aliments que es llancen és un dels causants de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que com el metà, fan augmentar l’escalfament global. Només per aquesta via, 3.300 milions de tones de CO2 arriben cada any a l’atmosfera.
La conseqüència d’aquest excés, però, no sols implica la destrucció innecessària d’enormes zones i recursos naturals. També la cronificació d’efectes devastadors sobre àmplies capes de la població, que veuen desposseïts aquells béns que els permeten viure amb dignitat. Segons la FAO, entorn d’un 11% de la població mundial (uns 895 milions de persones) no menja el mínim indispensable, quan si s’optés per un model alimentari de proximitat, s’evitaria la depredació del medi i es generarien les condicions ambientals i materials per cobrir aquesta necessitat.
De fet, s’estima que un terç de la producció agrícola es perd per raons estètiques; és a dir, per una mala interpretació de la data de caducitat, quan el seu consum no implicaria cap risc per a la salut. Una política que fa que el 8,9% de menjar i de beguda acabi a les escombraries. En canvi, sense el malbaratament que genera l’actual cadena alimentària, la distribució seria un 10% més alta, cosa que permetria a la població més empobrida accedir a aquests productes. “Quan malbaratem l’aliment, estem malbaratant tota l’energia i l’aigua destinades al seu creixement, així com tots els recursos que s’utilitzen en el seu transport i embalatge”.
En virtut d’aquesta anàlisi, l’associació Andròmines ha iniciat la campanya ‘Dignitat de sobres’, amb la qual pretén conscienciar la població de la importància d’aprofitar els aliments que encara són aptes per al consum. La iniciativa d’Andròmines, que realitza itineraris d’inserció per a persones amb risc d’exclusió social, és fruit de la seva tasca de distribució d’excedents alimentaris, durant la qual “ens hem fixat que, a causa de la sobreproducció d’aliments, una logística ineficient, una mala planificació de vendes i la confusió en l’etiquetatge, molts aliments que compleixen les garanties sanitàries pel consum acaben malbaratats”. I això -segons l’entitat- és inadmissible en un món on l’11% de la població pateix desnutrició, “a banda que agreuja els conflictes econòmics, socials i ambientals que s’arrosseguen amb l’actual model de producció, distribució i consum”. Així s’expressa el tècnic mediambiental d’Andròmines, Raúl Paniagua, per qui “volem millorar la percepció que es té dels aliments descartats, donant-los de la dignitat i el valor que es mereixen”.
En el marc de la campanya, l’entitat ha posat en marxa accions que van des de missatges a les xarxes socials, fins a tallers per tècnics i voluntaris d’entitats. Un ventall d’iniciatives que, segons Núria Sau, directora de projectes de l’entitat, tenen per objectiu prevenir el malbaratament en tots els punts de la cadena alimentària. “A través de l’etiqueta #dignitatdesobres, busquem que productors i consumidors reflexionin i es comprometin a defensar un consum conscient dels aliments”, indica Sau.
Per la portaveu d’Andròmines, la finalitat de la campanya no es limita sols a recordar que el malbaratament agreuja els impactes derivats de la producció d’aliments, com són les emissions d’amoníac o la càrrega de nitrogen de l’aigua dolça. També i sobretot posa el focus en la necessitat de modificar els nostres àmbits, atès que “el 42% dels residus de menjar es generen en l’entorn domèstic”, adverteix Sau.
Més enllà d’aquestes idees, la campanya aspira a garantir que els aliments que poden acabar a les escombraries es reaprofitin i es derivin cap a aquelles persones més necessitades. Aquest és el propòsit del programa ‘Una mossegada a l’exclusió’, a través del qual Andròmines reparteix aliments a centenars de persones en risc d’exclusió social. Només l’any 2021 va aconseguir repartir 6,6 tones d’aliments, ensenyant així el valor de capgirar la cadena alimentària per passar de l’actual malbaratament a una producció, distribució i consum que salvaguardi l’ecosistema i permeti viure dignament a tota la població.
· Planificar la compra. Dissenyar el menú setmanal abans d’anar a comprar i comprovar quins aliments tenim i de quant espai disposem
· Distingir entre la data de caducitat i la data de consum preferent, comprovant que l’aliment no està en males condicions: mala olor, diferent color o aspecte
· Dels productes que no tenen data de caducitat, comprovar l’estat abans de llençar-los
· Unir-nos a grups o cooperatives de consum ecològic. Els aliments hi arriben en cadenes de distribució més curtes i així s’evita el malbaratament alimentari
· Guardar i conservar els aliments a la nevera o el prestatge i a la temperatura més adequada
· Fomentar la dieta mediterrània amb productes de proximitat, així evitarem els processats o ultraprocessats
· Fer conserves per consumir i emmagatzemar aliments fora de temporada
· Fomentar el racionament, elaborant plats com els canelons amb la carn del brou o cremes de verdures amb aquelles que tenim a l’abast
