Tres editorials catalanes coincideixen en dur a terme apostes per la narrativa -i no solament per l’assaig- com a eina d’estimulació del pensament crític i transformador.
És habitual que els projectes que prenen la forma jurídica de cooperativa tendeixin a la politització explícita. El cas de les editorials cooperatives, no és una excepció: no totes les editorials de llibre polític són cooperatives, però les editorials cooperatives acostumen a tenir línies de publicació marcadament polítiques. Referents històrics com Virus Editorial són un exemple.
El llibre polític sol associar-se amb l’àmbit de l’assaig, de la no-ficció, però la literatura també pot ser política. En el darrer any, tres editorials cooperatives catalanes han coincidit en obrir apostes per la narrativa. Les decisions de L’Agulla Daurada, Manifest Llibres i Pol·len Edicions exemplifiquen maneres diferents d’integrar-la dins dels seus catàlegs.
Tigre de Paper va néixer fa més de deu anys. El projecte ha crescut i s’ha ramificat: sota la marca Kult, s’apleguen tres editorials, la revista Catarsi i la fira Literal. L’editorial manresana va néixer amb una tongada de títols on es barrejaven els assajos i les obres narratives. Amb el pas dels anys, el seu catàleg continuava acollint novel·les valuoses, entre les quals Amiant, d’Alberto Prunetti, o La bretxa, d’Anthony Cartwright, però la seva tasca es va anar identificant progressivament amb la no-ficció.
Coincidint amb el desè aniversari de la cooperativa, l’equip va observar que la narrativa havia quedat una mica arraconada. És quan va decidir que Tigre de Paper s’especialitzés en l’assaig i que calia un nou segell que se centrés en la literatura. El resultat va ser L’Agulla Daurada, dirigit per l’editora i llibretera Anna Roca. “La ficció havia estat un dels motors del projecte, perquè es considerava un bon mecanisme d’entrada al pensament crític, així que recuperem aquesta línia originària amb una entitat pròpia”, explica.
Els primers títols de L’Agulla Daurada es van comercialitzar el setembre de 2022. Van ser Travessa del manglar, de Marysa Condé, i Una vida violenta, de Pier Paolo Pasolini. Després han vingut altres títols que exploren les mateixes temàtiques que aborda Tigre de Paper a través de l’assaig. “Publiquem llibres que tracten el colonialisme, el gènere, la lluita de classes, a més de les alternatives i les dissidències polítiques… Partim d’històries concretes per abordar grans temes de la nostra societat”, afirma Roca.
De moment, el segell ha apostat majoritàriament autories contemporànies, amb l’excepció d’algun clàssic, com La mare, de Maksim Gorky. Un procés de definició que, segons Anna Roca, és obert al canvi: “Estem donant veus que no es treballen tant en català, com les autories africanes o de l’Europa de l’Est, a més de temàtiques que ens interessen per continuar alimentant el catàleg”. L’Agulla Daurada s’ha nodrit inicialment de traduccions d’autors internacionals, però la idea és incoporar també obres originals en català. El segell va tancar el primer any amb nou títols publicats i preveu mantenir un ritme similar en el segon exercici.
Pol·len Edicions, compromesa des dels inicis amb l’ecoedició, és una editorial cooperativa amb un fons de publicacions molt eclèctic. La seva marca se sol vincular amb l’assaig, però també acull còmic, llibres de relats, poesia i novel·la. L’editor Jordi Panyella afirma que “qualsevol obra de pensament crític, si ens agrada, pot estar en el nostre catàleg”.
Fins al moment, l’equip de Pol·len havia editat literatura, si bé el novembre de 2022 va presentar una col·lecció específica per a la novel·la: Narratives. Mar Carrera, una de les editores, anuncia que aquesta línia editorial acollirà “obres amb un rerefons social i polític, alhora que realçarà les autories locals i recollirà tresors d’altres llengües”.
El títol que va estrenar Narratives va ser Tot era massa fràgil, de Rubèn Surinach, un llibre distòpic sobre agitacions i lluites polítiques on les conseqüències de l’escalfament global marquen l’escenari i les vides del futur. Panyella explica que “la Mar sempre havia volgut que incorporéssim la narrativa, i vam veure l’oportunitat de començar quan ens va arribar la proposta de Surinach”.
La intenció de Pol·len és prioritzar autories catalanes, encara que Panyella anticipa que “hi haurà alguna proposta de traducció que ens agradarà i l’acabarem publicant”. Està previst un ritme de publicació força pausat, d’un o dos títols anuals, el pròxim dels quals serà Secondina, crònica de la putrefacció, del polifacètic docent, periodista i editor Jordi Martí Font. “Es tracta d’una novel·la sorprenent, realista i fantàstica, però sobretot política”, afirma l’editora. El volum es comercialitzarà entre la fi d’aquest 2023 i els inicis de 2024.
La cooperativa Radical Books ha irromput en el mercat editorial amb dos segells: Verso Libros, que publica en llengua castellana, i Manifest Llibres, que ho fa en català. Els primers títols de Manifest evidencien una aposta pel llibre polític i per l’estimulació del pensament crític a través d’obres de qualsevol gènere. “Creiem que distingir entre literatura i assaig és una falsa separació, que hem de treballar en conjunt”, afirma l’editor Simon Vázquez.
Vázquez preveu que la literatura i l’assaig tindran un pes similar en el catàleg: “Probablement serà un 60% d’assaig i un 40% de narrativa, encara que també pot ser a l’inrevés”. Per a l’editor, apostar per la literatura és interessant a fi de “crear nous imaginaris que ens permetin pensar més enllà del que vivim i reflectir aquelles realitats més amagades”. Entre els primers títols ja publicats trobem les històries de joves i drogues de Trainspotting, d’Irving Welsh, i Batum, sobre Iosif Stalin, un jove retratat per un autor represaliat pel comandament estalinista, l’escriptor Mikhaïl Bulgàkov (Els ous fatídics). “És la seva novel·la més gamberra”, diu Vázquez.
També cal destacar Els vincles audaços, una obra de memòria històrica i de ciutat, que traça ponts entre la Barcelona anarcosindicalista del primer quart de segle XX i les lluites polítiques del nou segle. La publicació d’aquest llibre, del sociòleg i cooperativista Ivan Miró, evidencia que Manifest també apostarà per les lletres catalanes. “La literatura nacional té molt bona qualitat, però encara està molt vinculada a la classe mitjana i als conflictes individuals i interiors, i no reflecteix tant l’alt nivell de conflictivitat de la nostra societat”, opina Simon Vázquez, que es pregunta: “Quantes novel·les hi ha de treballadors de SEAT, Nissan o de les mines de potassa?”.
A propòsit d’això, l’editor considera que Manifest Llibres “aportarà el seu gra de sorra publicant literatura pròpia i traduint referents internacionals”, alhora que estarà amatent per “captar noves veus que estan apareixent, però se solen quedar en l’àmbit de les xarxes socials o dels articles d’opinió curts”.
